En l'acte de constitució avui de l'Assemblea Nacional Catalana supose que tothom ha tingut el seu moment especial; quan hi ha tanta gent aplegada ja sol passar això. El meu ha estat retrobar de sobte el Josep Maria Terricabras, després del greu accident de circulació que va patir.

L'he vist molt bé. Espectacularment bé. Amb el cap claríssim, com sempre. Amb les complicacions físiques que eren d'esperar, sincerament menys de les que esperava però exactament igual que com era abans: parlant de les coses exactes en el moment que toca.

El Terricabras per a mi és un dels grans referents intel·lectuals i morals d'aquest país, un home valent, excel·lent, generós com pocs i capaç d'eixamplar qualsevol debat amb la seua saviesa i coneixements. Veure'l dempeus allà i poder-li fer una gran abraçada per a mi ha estat un goig enorme, un altre dels molts d'aquest matí, però el més especial.