Cercador per data
La por accelera el canvi neoliberal que viu Barcelona
“Cal repensar les polítiques d’igualtat necessàries perquè la democràcia i la societat del benestar segueixin vigents. El desconcert de l’esquerra el simbolitza la “tercera vía” de Tony Blair, que va assumir un tchacherisme de rostre huma`. Ara està gairebé tot per fer i estem lluny de tornar a lluitar per l’hegemonia” (...)
CATALÀ A L'ATAC
L'ombra dels Decrets de Nova Planta és allargada...
Davant la imposició i els intents de liquidar la nostra identitat, cal estar atents, sumar esforços i estar units per defensar la nostra cultura i tot allò que ens defineix com a nació. Sí, això ho hem anat fent durant molts anys. Catalunya ha sabut reaccionar sempre davant les agressions. Som un país avesat a la manifestació. La gent del carrer sabem aparcar les diferències i unir-nos davant l'agressió. La gran manifestació del 10 de juliol de 2010 fou un exemple magnífic de cohesió de la societat civil -i un espectacle espantós d'alguns membres de la classe política que fins a darrera hora van tractar de fer-se seves la pancarta i el lema; quina vergonya!. Malgrat tot, l'esperit del 10-J s'ha anat dissolent a l'espera d'una nova sortida al carrer. Sempre he pensat que el més important d'una manifestació multitudinària no és l'acte en sí sinó allò que passa l'endemà. Què se n'ha fet del 10-J-2010?
Potser ara, més que mai, és el moment de deixar les estratègies defensives i marcar-nos els nostres propis objectius. Necessitem un full de ruta.
L'acció dels partits polítics és útil però insuficient. Les iniciatives que neixen de la societat civil són imprescindibles. Només així farem camí cap a la independència. Només així demostrarem i ens creurem que l'independentisme no és, ni ha de ser, patrimoni de cap partit sinó un sentiment transversal entre una majoria de la societat catalana. Fa massa temps que juguem a la defensiva.
Hem de fer el nostre camí, sense odis, sense rancúnies... sense necessitat de definir un enemic. Ja no necessitem enemics (encara que sabem que hi són), ni agressions per mobilitzar-nos, no cal esforçar-se a trobar un encaix de bon veïnatge dins d'Espanya.
L'Estat propi, el dret a decidir són les nostres fites... només cal perseguir-les.
CATALÀ A L'ATAC...
S'endureix la pugna pel poder polÃtic i religiós a l'Iran
Les eleccions parlamentàries a l'Iran de la setmana passada han posat de manifest la lluita pel poder entre el líder suprem, Ali Khamenei, i el president, Mahmud Ahmadinejad. Khamenei ha fet servir durant anys el populisme de l'actual president per neutralitzar els reformistes. Ara vol desarticular el nucli de poder que ell mateix ha bastit al voltant d'Ahmadinejad, però el president s'hi resisteix i el desafia amb arguments polítics i teològics.
En dono els detalls en un reportatge publicat aquesta setmana al diari Ara, que analitza tres punts clau per comprendre l'enfrontament intern de l'ala més conservadora del règim. [+]
Assemblea Nacional Catalana
La clau de l'èxit serà l'absoluta transversalitat del projecte i el fet de mantenir els partits polítics raonablement distanciats, però l'Assemblea Nacional Catalana no hauria de caure en l'error de creure que el seu full de ruta cap a la independència, aprovat avui, posa el comptador a zero. Ja que parlem de partits, convé recordar que un de parlamentari, Solidaritat Catalana per la Independència, ja fa temps es va avançar amb els mateixos plantejaments: transversalitat i full de ruta amb les passes institucionals a seguir per aconseguir un estat propi. Són els altres, CDC, UDC, ERC, ICV i Reagrupament els que segueixen ronsejant, de manera que són aquestes les formacions polítiques que s'han de sentir interpel·lades directament per l'acte d'avui.
Ja cal que es treballi amb moltes direccions per acabar de decantar la balança de partits i societat cap el cantó de la llibertat. Prenem, com a exemple, dues personalitats assistents a la constitució de l'ANC. L'alcalde de Vic, que lidera l'Associació de Municipis per la Independència, haurà d'esmerar-se més en convèncer el seu partit, UDC, de les bondats de la independència i d'actuar en conseqüència (perdó pel rodolí): no hauria de ser difícil, perquè aquest era el propòsit fundacional un ja llunyà 1931. Tan llunyà és que Duran Lleida ho ha oblidat per complert.
Un altre dels prohoms que avui han assistit a l'acte ha estat el secretari general de la UGT catalana, Josep Maria Álvarez. Les seves declaracions, almenys les que he sentit al Telenotícies, han estat d'una inconcreció i d'un quedar bé que esgarrifaven. Ha acabat dient no sé què de "majors quotes d'autogovern". Però encara està en aquest estadi? I aquest home ha de convèncer els seus correligionaris de partir peres amistosament amb Espanya?
El que he dit, queda molta feina a fer, a dalt i a baix, a l'esquerra i a la dreta. El procés, però, és imparable.
[Presentació de l'Assemblea Nacional Catalana a Tarragona el proper dissabte 17 de març, a les 18:00 hores, a la Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, Av. Catalunya, 35, Tarragona; intervindran Pere Pugès, Oriol Grau i Patricia Gabancho]
- Comentaris: 6
Una ANC per deixar de caminar com els crancs
Translation (traducción):
[Oteando en el horizonte un nubarrón separatista autodenominado ANC, un jefazo político de la Capital del Mundo mundial propone a un asno periférico una contraoferta que éste no podrá rechazar ni harto de vino]
—Si no os largáis de España os dejaremos hablar en catalán en la intimidad, mantendremos vuestras carreteras preparadas para los rallys, la Renfe seguirá siendo igual de entretenida e incluso más, tendréis garantizado el control de un Banco y de una Caja, El Prat seguirá siendo el mejor segundo aeropuerto nacional, podréis seguir cobrando peaje a los guiris y os montaremos el corredor mediterráneo así que se termine el otro, ¡palabrita del niño Jesús!..., y todo ello por unos módicos 20.000 M€ anuales... y además, prohibiremos por ley que nadie os llame tacaños en sede parlamentaria, ¡ea! ¿Qué te parece?
—¡Pero bueno!, ¿es que acaso me has visto cara de burro?
—De burro catalán, sí, pero también español, ¡ojo!
Guió i dibus: Min
- Comentaris: 2
"La pausa dels morts", del valencià Samuel Sebastian, s'estrena a Filmin
Rodada en valencià durant quatre anys i mig a Barcelona, València, Palma i Sevilla, segueix el mateix cineasta Samuel Sebastian quan viatja a Sevilla a visitar la seua mare, greument malalta de càncer. Junts, rememoren la seva vida i reflexionen sobre la vida i la mort. Alhora, Samuel Sebastian recorre els paisatges de la seua memòria familiar, recomponent el trencaclosques d'un passat que no ha arribat a entendre del tot.
Vaig començar a rodar quan em vaig adonar que perdia ma mare entre els meus braços -explica el cineasta-. A partir d'eixe moment -diu-, la meua percepció del món va canviar substancialment: la meua relació amb la família, amb la parella, les relacions socials... tot em va espentar cap a investigar sobre el meu passat familiar, repensar el meu present i mirar el futur d'altra manera. Sense adonar-me'n, estava aturat, ma vida es trobava en una pausa que només poden conèixer el morts.
Clara Andrés, que alguns "despistats" vam descobrir gràcies a Dies d'agost, de Marc Recha, hi ha aportat la música i aquest és el videoclip de la pel·lícula que s'ha editat, amb la cançó "Espinita", de Clara Andrés:
La pausa dels morts arriba a casa nostra a través d'aquest portal de VOD, després d'haver-se projectat a Lima (el Perú) i d'haver estat seleccionada al Festival de Teheran, en què Samuel Sebastian va tenir la coherència, dignitat i valor de retirar el film, mitjançant aquesta carta feta pública:
Estimats organitzadors del festival de cinema de l'Iran:
He rebut la notícia que la meua pel·lícula "La pausa dels morts" ha estat seleccionada per a ser projectada en el seu festival i he de dir que, el que aparentment era una bona notícia per a mi, en realitat m'ha omplert de tristesa.
Una part de la meua pel·lícula, i supose que això ha segut valorat pel jurat, tracta sobre l'important que és mantindre en el nostre interior els valors i els records dels nostres éssers estimats. Ma mare, que és la protagonista de la pel·lícula i va morir fa quatre anys i mig a causa del càncer, sempre em va parlar de justícia, tolerància i respecte cap a totes les persones i cultures. Pense que els seus valors romanen dins meu i espere que algun dia els puga ensenyar als meus fills.
Us explique això perquè, amb el temps, he dedicat una bona part del meu treball i els meus esforços a lluitar contra les injustícies al món i em trairia a mi mateix o als ensenyaments de la meua família si algun dia no ho fera.
Per aquesta raó, pense que és una decisió justa la d'apartar "La pausa dels morts" de la secció competitiva del seu festival i sol·licitar que no es realitze cap projecció de la mateixa al seu país.
Em resulta particularment vergonyós que un règim com el de l'Iran torture i impedisca el desenvolupament del seu treballs als meus col·legues cineastes i, al mateix temps, presumisca d'un festival de cinema al qual, irònicament, anomenen "Cinéma Verité" i en el qual els mateixos cineastes del seu país no només no tenen dret a participar, més encara, ni tan sols tenen el dret a realitzar pel·lícules, la qual cosa sé que és com si perdérem el dret a veure, a sentir, a parlar i, per descomptat, a expressar-nos amb llibertat.
Imagine que vosaltres, els organitzadors d'aquest festival, haureu sentit parlar alguna vegada de Mokhtar Mirtahmasb, Katayoon Shahabi, Mohammad Nourizad, Maziar Bahari, Bahman Ghobadi, Mohammad Rasoulof o Jafar Panahi, entre molts altres, que han segut arrestats i torturats pel fet de realitzar pel·lícules. I en aquesta llista podria estar jo mateix si haguera nascut al vostre país, perquè per a mi no hi ha major llibertat que la de poder expressar-me en imatges ni major tortura que la de perdre aquest dret.
Per tot el que he dit anteriorment, us pregaria que desapareguera qualsevol relació de la meua pel·lícula i el meu nom amb el vostre festival. Sens dubte, algun dia m'encantaria que la gent de l'Iran poguera gaudir d'ella, però ni jo ni el meu nom poden ser còmplices d'un règim que discrimina, tortura i fa desaparèixer a persones amb idees diferents. Algun dia "La pausa dels morts" es podrà veure a Teheran, però en un festival en què els cineastes iranians puguen projectar les seues pel·lícules en llibertat i sense por a la repressió i la tortura.
Atentament,
Samuel Sebastian
***
La pausa dels morts (La pausa dels morts | The frame of the dead | La pausa de los muertos | La pause des morts)
Hi intervenen: Ester Rodríguez - Ro, Samuel Sebastian, Eva Alloza, Pilar Bayo i Àngel Figols.
Vídeos: Tràiler VOSE | Videoclip Clara Andrés | Videoclip muntatge amb el tema de Clara Andrés | Fragment col·loqui per videoconferència | Videos de Samuel Sebastian a Vimeo.
***
Webs oficials: Lapausadelsmorts (cat/esp/angl).
Més informació: Catalan Films | Filmin | Sobre Samuel Sebastian: Catalan Films | Imdb (ang).
FOTO © sinCasa La pausa dels morts, de Samuel Sebastian
Acudit sobre la Crisi
Plagiat de la ràdio (potser la SER).
Diu que en un prat hi havia un pardalet i...
Bon viatge, Jean Giraud; Bon viatge Moebius
Se'n va un dels grans.
Avui li desitgem bon viatge, i prometo ampliar l'apunt tal i com es mereix aquest crack.
---------------------------------------------------------------------
17/03 /2012 Aquí teniu l'apunt ----> Moebius
Amb el Terricabras, de nou
L'he vist molt bé. Espectacularment bé. Amb el cap claríssim, com sempre. Amb les complicacions físiques que eren d'esperar, sincerament menys de les que esperava però exactament igual que com era abans: parlant de les coses exactes en el moment que toca.
El Terricabras per a mi és un dels grans referents intel·lectuals i morals d'aquest país, un home valent, excel·lent, generós com pocs i capaç d'eixamplar qualsevol debat amb la seua saviesa i coneixements. Veure'l dempeus allà i poder-li fer una gran abraçada per a mi ha estat un goig enorme, un altre dels molts d'aquest matí, però el més especial.
Estrenes: del 7 al 13 de març de 2012
Estrenes destacades del 7 al 13 de març de 2012.
ELS IDUS DE MARÇ (The Ides of March | Los idus de marzo | Les marches du pouvoir | Le idi di marzo), de George CLOONEY. Amb Ryan Gosling, George Clooney, Philip Seymour Hoffman, Paul Giamatti. Nota sinòptica: El cap de premsa d'un aspirant a les primàries presidencials nord-americanes de 2004, jove i idealista, no tarda a tastar la cara galdosa de la política. Més informació: Fitxa Club 7 | Fitxa Club 7 Venècia 2011.
***
Altres estrenes del 7 al 13 de març de 2012.
L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL A LA GUERRA SECRETA DE NICARÀGUA (El otro lado del espejo en la guerra secreta de Nicaragua), d' Ángel AMIGO. Documental. Nota sinòptica: Tot parlant de la guerra de Nicaragua dels anys vuitanta, l'últim director d'informació i anàlisi del KGB, Nikolai Leonov; el general d'intel·ligència cubà, Fabián Escalante, i el cap d'intel·ligència sandinista, Lenín Cerna, comenten les operacions, les activitats secretes i els efectes de la crisi de l'URSS en el conflicte. Director: Ángel Amigo. Més informació: Fitxa El Punt Avui | Barton Films. Festivals: pendent. Premis: pendent.
DICTAT (Dictado | Childish Games), d' Antonio CHAVARRÍAS. Amb Juan Diego Botto, Bárbara Lennie i Mágica Pérez. Nota sinòptica: Drama terrorífic, amb una nena que desferma les pors, records i dèries d'un home, fins fer mal bé la seva visa estable de parella. Estrena en català: 1 única còpia | Cartellera de cinema en català. Més informació, sobre la pel·lícula i el director: Fitxa Club 7 Berlín 2012. Festivals: Berlín 2012 Competició. Premis: pendent.
AIXÒ, ÉS LA GUERRA! (This Means War | Esto es la guerra | Target | Una spia non basta), de McG. Amb Reese Witherspoon, Chris Pine, Tom Hardy. Nota sinòptica: dos agents de la CIA, particularment agosarats, prou ben plantats i molt amics... descobreixen que estan sortint amb la mateixa dona. I com que cap dels dos vol renuciar-hi... és la guerra!. Director: McG (Joseph McGinty Nichol, Kalamazoo, Michigan, EUA, 09.08.1968), productor i director televisiu, que entre les seves escasses incursions al cinema d'acció, va dirigir Terminator Salvation (2009). Més informació: Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb(ang).
INTOCABLE (Intouchables), d' Eric TOLEDANO i Olivier NAKACHE. Amb François Cluzet i Omar Sy. Nota sinòptica: Basat en la història real de Philippe Pozzo di Borgo, segueix el vincle ben peculiar que s'estableix entre un aristòcrata ric que, paraplègic ran d'un accident de parapent, contracta un expresidiari, negre de barriada, com a assistent domiciliari. Directors: Eric Toledano (París, França, 03.07.1971) i Olivier Nakache (14.04.1973, Suresnes, Alts de Sena, França) ja van compartir direcció en un curtmetratge el 1995 (Le jour et la nuit) i des de 1998 treballen plegats, tant en el terreny dels curts com en els quatre llargmetratges que ja duen signats conjuntament. Estrena en català: 17 còpies | Cartellera de cinema en català | Cartell | Espot | Gencat. Més informació: Fitxa Club 7.
DE LA TEVA FINESTRA A LA MEVA (De tu ventana a la mía), de Paula ORTIZ. Amb Maribel Verdú, Leticia Dolera, Luisa Gavasa. Nota sinòptica: Tres dones, d'edats i móns diferents, menen una vida tranquil·la fins que topen sobtadament amb la pèrdua, l'absència i el dolor. Sacsejades, trobaran sentit a la vida i una certa felicitat. Director: Paula Ortiz (Saragossa, 1979), professora de cinema i autora de tres curts prou reconeguts, debuta en el llargmetratge. Més informació: Catalan Films | Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb (ang). Festivals: Seminci 2011 Competició | Altres festivals. Premis: Seminci 2011: 1 premi (Direcció Novençana) | Goya 2011: 3 nominacions (Direcció Novençana, Actriu Secundària -Verdú-, Cançó -"Debajo del limón"-) | Altres premis.
JOHN CARTER (John Carter), d' Andrew STANTON. Amb Taylor Kitsch, Lynn Collins, Willem Dafoe. Nota sinòptica: Basada en la novel·la Una princesa de Mart, d' Edgar Rice Burroughs (Edicions del Llancer, 2009), té de protagonista un veterà de la Guerra Civil Nord-americana que es troba de cop i volta al planeta Mart i, mentre intenta esbrinar què hi fa allà, ja es veu embolicat en una altra conflicte bèl·lic, ara contra un exèrcit de marcians... Director: Andrew Stanton (Boston, Massachusets, 03.12.1965) és l'autor de dos films d'animació com Wall-E (2008) i Buscant en Nemo (2003). Més informació: Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb (ang). Festivals: pendent. Premis: .
***Més informació.
Les estrenes de la setmana, a Vilaweb: La comèdia 'Intocable' ja es pot veure a les sales de cinema.
***
FOTO © Wide Pictures Ryan Gosling, a Els idus de març, de George ClooneyPaginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
el bloc d'Eduard Soler Cuyas
Eduard Soler
De la vacuna de Pedro Alonso a les mosquiteres de Bill Gates
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
