"Si no bebes, ni fumas, ni follas, ¿para qué vives gilipollas?", diuen

• Angelcanomateu
• enllaç permanent
• dimecres, 10 de març de 2010 | 14:12h

Sí, d'un debat mitjanament adult sobre el tabac ha eixit aquesta sentència rimada, pròpia de xiquets d'escola  i en la llengua eixa que tant ens volen imposar -té collons que la persona que l'haja dita siga estudiant de Filologia Catalana. Que no hi ha rimes en català?-.

El millor de tot ha sigut la forma en què ho ha expressat: s'ha posat dreta, ha arreplegat tot l'aire del voltant, ha mirat a la persona a qui es dirigia i en un perfecte accent de poble castellanitzat ha cridat el seu aforisme. Crec, si no recorde malament, que en l'instant en què ho deia li han eixit unes babetes que han anat a parar al terra i, gràcies a aquesta saliva, s'ha format una micropartícula que podria haver fet patinar a algú.

De la dita es poden extraure certes conclusions: totes tres coses són vicis? Sent el mateix en cada acte? Ha dit que no bevia; és, doncs, una "gilipollas"? Però, la més lògica: feia falta aquesta expressió tan modèlica en un context on es parlava de càncers, malalties respiratòries o problemes pulmonars? Sancho Panza també utilitzava frases fetes i populars.

Nota: Que quede clar que açò no és cap crítica contra la gent que beu, fuma o folla, que diu el refrany, eh? Només remarque l'ús informal de l'expressió en un context bastant seriós -i la mala bava amb què ho ha afrimat. La persona a qui s'adreçava l'esmentada frase no fuma, però estava tenint raó amb el que deia. Quan algú es veu acorralat...

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article