
Un home ric va portar el seu fill fins
al cim d’un turó, li va assenyalar el paisatge de tot el voltant i li
va dir:
- Mira. Algun dia tot això serà teu.
Un home pobre va
portar el seu fill fins el cim del mateix turó, li va ensenyar el
paisatge i li va dir senzillament:
- Mira.
La paràbola
de Jean-Claude Carrière, guionista de Buñuel, m’ha vingut a la memòria a
la vista del comportament dels responsables del caos que Catalunya
encara viu.
Asseguts a les seves butaques, amb el càrrec repartit
entre la panxa i la cartera, han donat una imatge d’incapacitat,
d'ineficiéncia i de poca sensibilitat que ha esglaiat fins i tot els
seus fins ara fidels partidaris.
Les situacions excepcionals,
com a tals, no permeten fer cap feina perfecta però han de servir per
demostrar una de les qualitats que suposem en cada dirigent: el sentit
de la responsabilitat. I també el d'anticipació, i el de la informació.
Que
un Conseller digui en roda de premsa que ells ho han fet millor que els
de CiU a la nevada del 2001, pot ser fins i tot veritat, però és d’una
indecència moral que fa vergonya aliena. Aquestes manifestacions
propagandístiques, fetes abans de solucionar tots el problemes, quan
encara molts catalans no disposen de llum i de mobilitat més o menys
normal, desqualifiquen a qui les ha fet i a tots els que callen al
escoltar-les.
El pare ric assegurava al seu fill la possessió
sense demanar-li cap esforç. El poder és nostre i serà teu. El pare
pobre ensenyava al seu fill a mirar, sense assegurar-li res.
Indirectament, afavoria l’esforç i l’estimulava a anar més enllà. Just
el que trobem a faltar en els que manen i en molts dels que voldrien
manar.

Gestió de la diversitat lingüística i cultural