
Ha estat de manera casual, en la prestatgeria més atapeïda de llibres d'idees. Allà, en moure un volum d'Ulrich Beck, ha aparegut Notes d'un desficiós. Un llibre tan xicotet que pot perdre's, com ha ocorregut durant tant de temps. Es tracta de les col·laboracions a la revista Qué y dónde, de Fuster durant els anys 1979 i 1980. Uf!, ja fa trenta anys!
I bé, els textos donen compte d'un Fuster molt directe, políticament àcid, i amb un tractament, bonhomiós i divertit d'alguns temes com ara allò de fumar porrets. Encara que l'escriptor potser esdevé víctima d'ell mateix, perquè els escrits acaben amb una excessiva rotunditat. Amb la rotunditat de qui sap orquestrar els recursos retòrics pertinents perquè sone més a una opera que no a una sarsuela.
Tret d'això, trobem un Fuster càlid, que comenta anècdotes locals o capítols de la (desficaciada) política valenciana preautonòmica; un Fuster que combina fraseologia popular amb metonímies llibresques, idees filòsofiques i pensaments d'anar per casa i que adopta un to faceciós sense deixar fora pensaments subtils. Mireu el text que precedeix el llibre: