
El 2006, Òmnium Cultural va encarregar al grup Mishima
l’acompanyament musical d’alguns textos d’autors catalans publicats cent anys abans, el 1906. Les paraules de Prat de la Riba, Casellas, Bertrana, Maragall, Oller, d’Ors,
Carner i Costa Llobera van prendre una nova sonoritat sobre les notes de David
Carabén i companyia. El resultat, però, només el vam poder assaborir els
assistents a l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes,
que aquell any va tenir lloc el 6 de juny al Palau de la Música de Barcelona.
Tanmateix, un any més tard, Mishima va incloure un d’aquests treballs al disc Set
tota la vida. Es tracta del poema de Joan Maragall Els Ametllers, inclòs
al llibre Enllà. Maragall a ritme de pop-rock, un fent ben poc usual. I
és que, a diferència del que ha passat amb altres poetes del segle XX (Foix,
Salvat-Papasseit, Espriu, Martí i Pol, Marçal o Estellés, per posar-ne alguns
exemples) el pare de la poesia catalana contemporània encara no havia estat gaire
revisitat per la música moderna. A banda de compositors de cant coral i
sardanes, només alguns membres de la
Cançó, com Xavier Ribalta, s’hi havien atrevit. Però ningú no
ho havia fet en l’àmbit del pop. Això dóna a aquesta peça, enregistrada per Mishima el 2007, un valor afegit que
no he volgut passar per alt. I menys encara aquests dies, en què s’ha donat el
tret de sortida a les commemoracions de l’Any Maragall 2010-2011, alhora que és
a punt de sortir a la llum el nou treball discogràfic del grup barceloní. És interessant sentir com un dels exponents de l'escena indie catalana s'enfronta a un text del màxim representant del modernisme literari.
Mishima vs. Maragall, tot un plaer.
'Els ametllers ' (Joan Maragall / Mishima). Podeu escoltar la cançó aquí. I llegir el text aquí.
Il·lustració de portada del disc de Mishima Set tota la vida (2007)