El retorn. 1929-1930. (SOLEDAD)

• carme.laura
• enllaç permanent
• dimecres, 10 de març de 2010 | 08:59h

És un dia assolellat. Montjuïc bull. Des de la nova plaça d'Espanya (com el dictador l'ha batejada) i fins a la gran font el passeig espurneja, l'aigua brolla alegre, el vidre de les columnes reflecteix els raigs del sol que s'hi estavellen i hi juguetegen enlluernadors. El Palau Nacional al fons es deixa veure sense les quatre columnes que el dictador ha ordenat enderrocar, "París!, sembla París" diu una dona enjoiada al seu marit mentre mira al seu voltant esperant-ne ser escoltada.
Una munió de gent badoca al voltant de l'estany d'argent viu, veient com el mirall de plata englopa les monedes i fins i tot algun anell que l'incrèdul fatxenda hi llença. Un brollador llança no pas aigua sinó pilotes de cel·luloide.
Una festa major a l'engròs... fotògrafs ambulants fixen la imatge de la parella de nuvis, la canalla llepa pomes pintades  de caramel vermell i també cotofluix de sucre, unes noies fan cua davant de la gàbia amb l'ocell de les planetes, els globus enlairats omplen el cel de petites llunes de colors que esperen el pas del gran Zeppelin... L'Exposició Universal és una festa prodigiosa ...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article