
Ciutadans indignats per

Dimecres 10 de març, al patí de l'escola l'equip aleví masculí ha jugat el partit ajornat de la Jornada 7 contra l'E Puigcerver-La Salle Reus B. El partit ha acabat la victòria de l'equip visitant. Malgrat tot els del Santa Anna han fet molt bon paper.
Podeu seguir els resultats i la classificació clicant aqui. Recordeu els paràmetres de cerca: Bàsquet-Aleví Masculí- grup A.
NOTA: Volem agrair al Jordi el pare de la Txus que ens ha passat aquestes imatges del partit.
Post núm 1116 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat

Fa anys que quan em pregunten on m'agradaria treballar, fora de VilaWeb, conteste que al Headlines Desk del New York Times. Són unes taules de luxe on uns periodistes fantàstics es dediquen només a posar els titulars. Ells no escriuen els articles sinó que els periodistes quan ja els han escrit, si van a les capçaleres de secció o portada, els els porten a ells. Ells se'ls lligen amb tota la calma del món i passen una bona estona estudiant quin ha de ser el titular perfecte. Ben sovint he esperat el Times del dia de després de les eleccions presidencials (n'he viscut unes quantes allà) per admirar com en un titular de tres línies, excepcional, s'explicava el contingut sencer del diari.
Aquesta vesprada a la redacció hem jugat al Headlines Desk. Implicava un risc parlar del que faria el Madrid, per allò de la mala fortuna però el titular ha quedat fixat i és aquest que podeu veure: 'El Madrid només hi posarà el camp'. Elegant. Que va més enllà. I còmplice. No? Si m'ho permeteu crec que està a l'alçada del Headlines Desk.

Avui em fixo en un col•lega. No pas un amic, perquè si tingués amics així em preocuparia molt. Em refereixo a un col•lega de professió, que viu en el món de l’educació, és a dir, en el plaer d’aprendre cada dia més coses tot ensenyant. És una mica més gran que jo. I també calb, la qual cosa li deu igualment aclarir les idees. Tot això que tenim en comú! I també algunes diferències. Ell formalitza contractes i jo un dia en vaig signar un, de per vida, amb la vida. Amb la vida docent, també. Això sí, quan el meu col•lega contracta noies per fer de mestres d’una escola o de professores d’un institut, ho fa de manera molt peculiar.
El meu col•lega ha elaborat un contracte general que les aspirants a impartir classes durant vuit mesos han d’omplir amb les seves dades i signar-lo després d’acceptar a ulls clucs les següents condicions : No es podran casar mentre treballin. Si ho fan, el contracte serà immeditament rescindit i en un mateix dia passaran de ser solteres i contractades en una feina a casades i a l’atur. No es relacionaran amb homes. S’estaran tancadetes a casa seva entre les vuit del vespre i les sis del matí, excepte si han de complir alguna funció del centre docent on, gràcies al meu amic, treballen. Tampoc podran...

Sempre m'ha sobtat aquest sentiment. Per copsar el seu significat, cal observar el fenòmen. A qualsevol hora i lloc no tardarem a veure parelles, que mostren el seu enamorament acaronant-se. La forma com s'agafen o abraçen. La curiosa insitència en mirar-se els ulls. La manca de repugnància davant la proximitat d'un alè o de determinat olor corporal no sempre agradable, indica objectivament que les facultats crítiques dels afectats per la malaltia romanen del tot adormides mentre persisteix el fenòmen. Per poc que aprofundim sobre la questió, confirmarem que la personalitat dels amants es troba en una complerta osmosi, tal vegada com si hagués una clara interpenetració de sentiments de tanta profunditat que si hom intenta observar-ho des de la distància no aconsegueix entendre. Tothom ha caigut en el parany i s'ha passejat agafat de la mà d' algú amb tendressa i xiuxiuejant a cau d' orella paraules que en aparença tenen coherència. Finalment, despertats els amants de l' encanteri, han obert els ulls i movent els llavis, s'han preguntat: "M´estimes?". Confirmant-se així que el secret que s'amaga darrera l' amor, revela simplement un dubte.


El següent article d'opinió, escrit per Josep Ardanuy i Tarrat, i publicat al diari Segre fa referència a la qüestió de les vegueries. Tal i com assenyala l'autor, alguns partits polítics ja han adaptat la seva organització a la de les vegueries.
La idea clau que vol transmetre en Josep Ardanuy és la importància i la necessitat d'establir les vegueries ja que, segons la seva opinió, fomenta molt més l'organització territorial i el contacte amb la societat. Així, el marca com un dels reptes més importants de cara al futur.

Aquesta és la idea que s'ha donat a conèixer mitjançant algunes publicacions referent a la situació de l'aplicació de la PAC entre 2007 i 2013. D'aquesta manera, les organitzacions agràries i els ruralistes i grups locals coincideixen que l'aplicació de la PAC comporta una gran diferència entre les ajudes agràries i les rurals.
Els sectors agraris manifesten que les necessitats de millorar la qualitat de vida de les zones rurals i el recolzament als grups locals es financen amb fons agrari i que no es potencien per a necessitats del seu propi sector. per una altra banda, els grups rurals i locals consideren que el fet de constar dins del Fons Europeu Agrícola al Desenvolupament Rural és una contradicció. Aquestes i altres puntualitzacions són les que es recullen en l'article difós per la REDR.
Un dels més significatius films de la meva vida I walked with a zombie de Jacques Tourneur.

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras