(La sèrie comença aquí)

Amb el prometedor antecedent del monogràfic de La Vanguardia -que, a més a més, explicava que la gala dels Premis l'havien concebuda com un homenatge al cinema musical- havent sopat del dilluns em vaig instal·lar en la posició de mirar la tele -estirat a terra i amb el Pancho damunt de la panxa- per contemplar el "Crackòvia" i la festa dels Premis Gaudí.

Just en començar el primer parlament del presentador i la primera cançó, arriba el noi petit de casa a deixar les claus del cotxe i es queda atent a la pantalla. L'alegria dura poc i ens mirem sense dir-nos res amb un inici d'atac de vergonya aliena...  (n'hi ha més)