Algú que tingui temps hauria de fer un estudi seriós sobre el canvi de significat de les paraules que fan anar uns i altres.
Inicio l'estudi i no és molt seriós, però ja em perdonaràs.
Dijous 9 de febrer de 2012
Sempre cito Lewis Carroll dient: "l'important no és saber què signifiquen les paraules sinó saber qui mana".
Deixem l'autoria de la cita en el dubte i constatem, però, que, efectivament, les paraules signifiquen allò que vol qui mana.
Per això moltes vegades, hi ha discursos que acontenten les orelles d'uns i dels contraris, sembla difícil però és així mateix.
Estem tan acostumats a les paraules que, de vegades, no veiem com ens estan enganyant. Paraules com sobiranisme, estat propi, independència, concert econòmic, pacte fiscal, cadena perpètua, llengua materna, reforma educativa, etc, ja no sabem ben bé què signifiquen, perquè signifiquen coses diferents segons qui les fa anar.
Hi ha veritables especialistes en l'art de dir unes paraules per significar unes altres coses.
El molt Honorable, per exemple, ha excel·lit en aquest difícil art.
Fa creure als seus que "estat propi" significa independència i simultàniament , a Madrid, "estat propi" significa que vol col·laborar més que mai en el sosteniment d'un edifici que s'ensorra.
El pacte fiscal, abans concert econòmic, ha quedat en un copet a l'esquena, i anar retallant. S'ha de dir que la cosa té el seu mèrit.
Posats a casos realment pintorescos, però, he sabut d'un tipus que ha explicat vàries vegades que està treballant una "cadena perpètua revisable" i això ja no és un oxímoron, això és una presa de pèl de primera magnitud.
Però si la gent se'ls escolta, se'ls creu i els vota majoritàriament, ves què has de dir, no?
----------------------------
Extret del blog de Rafel Santapau
Finalment em vaig decidir a publicar el llibre amb la plataforma digital BUBOK i des d'avui el tinc a les mans. Per a qui li interessi, un llibre de poesia que reflecteix sensacions, percepcions i records d'una Barcelona difícil de reconèixer en l'actual ciutat.
