
acab d'aterrar al cinquè pis de l'hotel ciutat de barcelona
fa un sol que crema el cul a les llebres
obr el balcó d'ampit en ample damunt el carrer princesa i em pos a cantar, a assajar:
sa meva perdiu va alegre;
no sé de què hi heu d'anar.
és que li han dat a tastar
es potet de sa mantega
bet-maria, bet-maria
no vui que t'enfadis gens;
però aquest forat que tens,
de bon gust te'l taparia
això que és fura o mostel
que treu es cap i s'enfonya
surt d'aquí cara de monya
amb sos morros plens de pèls