No recorde quan va ser que vaig llegir per primera volta alguna cosa referida a l'Any Deu i que vaig relacionar-ho amb l'andèu amb què ma mare em recriminava sovint: "Açò és l'andèu!", deia i diu.
Abans, quan vaig començar a interessar-me per la vida de les paraules, no trobava d'on havia eixit aquell "andèu". El significat de la frase era claríssim, però la paraula... Llegir ensenya molt (però no caiguem en la trampa de parlar com els llibres!).
Aquests dies m'ha vingut al cap una hipòtesi per a això d'aquesta forma de dir: potser que s'haja copiat "l'andèu" de "l'endemà"? La manera de pronunciar-ho, vull dir. És filologia-ficció, que no en sé altra. Però podria ser, no? En tot cas, els que en saben que ho expliquen, per favor.
I mentrestant, al Mail Obert de hui ha aparegut un article meu dedicat a això, a l'any Dos mil 10.

Diu que el disc ha tingut un èxit espectacular, amb un nombre de vendes més que considerable sense cap mena de promoció, i unes crítiques musicals de repica'm el colze.
Ho diu i és de veres.
Ara en prepara una edició especial, serigrafiada a mà, numerada, malcriada, i per això estic encara despert a aquesta hora, per a tirar una maneta humil, mentre sonen i sonen les cançons pels auriculars.