
Sóc un escèptic en la qüestió de la vacuna de la grip A. Ho he dit més d'una vegada en privat i també en públic. Fins i tot ho he escrit. Però de vegades hi ha elements que ens fan replantejar-nos actituds més enllà dels propis dubtes i sobre tot més enllà de la incapacitat que hi ha hagut en alguns àmbits, bàsicament polítics, per explicar què és el que fa aconsellable que les persones que es consideren de risc i els que hi estem en contacte ens haguem de posar una vacuna com aquesta.
Vagi per endavant que no comparteixo l'alarmisme que es va crear inicialment. El gran problema de la grip A és que va ser com la guerra del Golf. O com la invasió de les Malvines: vem veure en directe com es preparaven els soldats, com s'acostaven a l'objectiu i, finalment, com atacaven. Amb la grip, el mateix. Sembla que n'hi ha, ara n'hi ha força en algun lloc, ara està arribant, ara la tenim aquí.
L'impacte mediàtic de l'argumentació paranoica conventual de la monja Forcades ha estat prou important perquè molta gent ni tan sols s'hagi plantejat críticament la possibilitat de vacunar-se. Moltes infermeres i molts metges han assumit el seu missatge sense valorar les dades que s'hi contraposaven. La combinació de les campanes místiques i algunes afirmacions talibàniques ha resultat demolidora.
El personal que treballa en l'àmbit de la salut té un motiu per vacunar-se que va més enllà de la pròpia salut: evitar ser transmissors de la malaltia a les persones de risc. Aquest i no un altre és el motiu per que des de fa uns quants anys m'he vingut vacunant de la grip estacional. Aquest i no un altre és el motiu pel que he decidit vacunar-me de la grip A, tot i mantenir els dubtes sobre si els pacients amb els que tinc contacte, població majoritàriament de més de 70 anys són realment una població de risc per a un virus que possiblement ja els va "contactar" fa més de cinquanta anys. Amb tot, hi ha una proporció de persones que no són d'edat avançada, amb malalties cròniques o altres factors, als que no puc ni he d'exposar, sota la meva responsabilitat, a riscos addicionals.
I encara més quan he tingut, per desgràcia, l'oportunitat de veure com una persona jove, que conec des de fa uns quants anys, embarassada, amb una malaltia de base que mai hauria de comportar un perill per a la seva vida, i una condició física que encara que no sigui la desitjable per a la seva edat mai no hauria de representar-li tampoc un perill agut, contreia la malaltia i ha acabat en una unitat de cures intensives, amb ventilació mecànica i un greu risc de mort o de seqüeles, per al seu futur fill.
En una de les confrontacions a la ràdio entre la Dra. Forcadas i el Dr. Trilla (epidemiòleg del Clínic), aquest darrer va donar uns arguments que van començar-me a fer canviar la meva opinió sobre la malaltia i la necessitat de la vacuna, uns arguments que ell ha repetit però que segurament no es vénen prou: és cert que la malaltia és benigna, és cert que en la majoria de gent els símptomes són lleus; però en el petit grup en que va malament, la possibilitat de que acabi amb la mort del pacient és alta. I això passa en persones joves, amb malalties cròniques com ara l'asma, o l'obesitat i en embarassades; tres circumstàncies que en si mateixes tampoc no són justificació perquè una malaltia vírica se t'endugui per davant. I menys, la darrera, l'embaràs, que no és una malaltia.
Amb totes aquestes reflexions, i malgrat que la vacuna en si mateixa em genera alguns dubtes raonables, entre els que no hi ha la seva efectivitat, de la que n'assumeixo la certesa, he decidit vacunar-me contra el virus de la grip A.

Una setmana més, Jesús Tibau ens repta amb els seus jocs literaris des del bloc Tens un racó dalt del món. Un mes més, Jesús Tibau ens proposa una imatge per construir un relat, una història, un breu. Jo no sé d'on treu les il·lustracions, aquest home, ni on vol anar a parar, però a fe que a vegades ho complica de manera extraordinària.

“Lligat et tinc, lligat al capçal, et pego i et pego,
fins a veure’t sagnar. Cop rere cop, es comença a aixecar, la teva polla
inflada és a punt de rebentar”. La
Lisbeth es deia Tere i no somiava perquè els somnis havien
estat privatitzats i l’economia no li permetia fer res més que treballar o,
millor encara, intentar no fer-ho o fer-ho tan poc com fos possible.
I anàvem els dos, agafats de la mà. Caminàvem, réiem, ens féiem bromes mútuament, ens inventàvem noms i ens abraçàvem... Gaudíem del temps lliure, un damunt de l'altre, aprofitant el temps al màxim. Ara m'acaríces tu, ara t'acarície jo. Ens besàvem i ens amàvem de la nit al matí, tot emulant el mateix Estellés. Ens ajudàvem a estendre la roba, i a guardar-la a l'armari. Em feia explicacions sobre les coses, si era així o d'una altra manera.
Com el naixement del rei en Jaume I, el nostre també va ser màgic. Una errada telefònica ens permeté conéixer-nos. Què voleu que us diga? Recorde els bons temps amb nostàlgia i amb ella al meu costat o, millor dit, l'un al costat de l'altre, perquè ens necessitàvem i, almenys, jo la necessite.
És per això que, quan mire enrere, em ve una dolcíssima olor a flor, a flor de primavera, d'estiu, de tardor i d'hivern. Quan ens miràvem eixien descàrregues dels nostres ulls, convertides en desigs inalterables de passió carnal i espiritual. Enyore les picabaralles i els moments furtius, trobe a faltar la seua pau i tranquil·litat i els seus consells nocturns.
I és un fort aroma el que em recorre el cap i el cos cada vegada que ho recorde, tan fort que és capaç de traspassar qualsevol sentiment de costipat o malaltia. No necessite oxigen; si hi ha una partícula minúscula d'aquell aroma adés esmentat, ja hi podré viure eternament.

...de vegades una imatge pot provocar exactament allò que recull...
De veure aquesta foto, no heu mostrat el vostre somriure?
Aquest vespre l'assemblea local de Reagrupament Independentista de Constantí ha organitzat un acte pel sí a la consulta que tindrà lloc el diumenge vinent.

"La unilateralitat del pluralisme podria portar a l'atomització dels components del sistema. Aquesta posició només pot ser neutralitzada per la presència de la integració, que és la suma de la pluralitat i de la unitat. És missió de la Constitució Espanyola tenir una funció definitivament integradora"
Preguntes:
1) Qui ho ha dit?
2) Es pot dir menys amb mes paraules?
(Si no sabeu les respostes llegiu la resta)

És inadmissible que al segle XXI encara hi haja estats, com ara Marroc i Espanya,que continuen, aixoplugats sota lleis suposadament democràtiques, reprimint pobles que hi viuen a dintre del seu estat i que els neguen el dret a decidir el seu futur. L'exemple d'Aminatu, i en una altra línia el d'Arenys de Munt, ens ha d'esperonar a continuar reivindicant aquest dret que un dia serà realitat
Paginador