Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          

Chávez, Ahmadinejad i el Príncep de Girona

Les tres principals personalitats foranes que han assistit avui a l'acte de presa de possessió de Daniel Ortega com a president de Nicaragua han estat els màxims mandataris de Venezuela, (Hugo Chávez), Iran, (Mahmud Ahmadinejad) i l'hereu de la corona espanyola, el nostrat Príncep de Girona, Felipe de Borbón de nom real.

Els llibres que han marcat la meua vida

Ací tenia el vídeo de la conferència que vaig fer ahir a la llibreria Laie dins el cicle 'Què Llegeix?'.




Els llibres als quals vaig fer referència són:

-Vicente Gaos. Antologia del Grupo Poético de 1927
-Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles
-Joan Fuster. Nosaltres, els valencians
-Jorge Luís Borges. El Aleph
-Joan Reglà. Comprendre el món
-Hélène Carrère d'Encausse. L'empire éclaté
-Lucien Febvre. Martí Luter
-Carlo Maria Martini. Verso Gerusalemme
-Bob Woodward. Veil. 
-Joel Garreaux. The nine Nations of North America
-John Cornwell. A Thief in the Night

La peculiaritat d’aquesta crisi

La peculiar naturalesa d’aquesta crisi i la política econòmica que n’exigirà al llarg de la propera dècada: uns dèficits pressupostaris sense precedents històrics (...)

La esencia y el sexo: en cerebro pequeño...


Ja deia la Carmen que "la esencia y el veneno: en frascos pequeños" i diu la dita catalana que al pot petit hi ha la bona confitura...

Doncs dit i fet.  Al cervell, com més petit, més bona confitura. Segons un documental de La 2 que tot just fan ara, els Neandertals tenien el cervell més gran que l'homo sàpiens, i tot i així es van extingir en pro dels segons. Està clar que un major cervell no garanteix la supervivència.

Ara un estudi ve a dir que l'home, tot i tenir el cervell un 10% més voluminós que la dona, no ho transforma en un major factor d'inteligència anomenat G. (S'extingiran també? Hi ha qui diu que l'evolució de l'home és... la dona!)

Poca broma, que -com diu l'estudi- els homes tenen més neurones a la seva disposició però les dones les utilitzen de forma més eficient.  Lo dicho, la esencia y el sexo: en cerebro pequeño...

Per acabar d'arrodonir l'estudi, del qual cadascú pot fer la seva interpretació, acte de fe, o descarte si és el cas; conclouen que "la sensibilitat és allò que més diferencia a homes i dones". Reforçant així els psicòlegs la teoria de la doble naturalesa humana (en funció del gènere, suposo). Quina de totes dues naturaleses (o gèneres) fa del doctor Jeckyll i quina de Mr. Hyde, va a gustos.

Vaja, allò que vulgarment es coneix com tenir "un lado femenino" (no sé si algú ha reivindicat també "el lado masculino" de tot individu) li diuen doble naturalesa... Doble naturalesa. Un "dos en un", naturaleses reforçades o inhibides, en funció del sexe biològic (fixi's en la diferencia entre sexe i gènere).

Que el cervell té sexe, està clar (i si no en té, el busca...)

Bé, i ara que ja sabem la distància que hi ha entre Mart i Venus, què fem per construir-hi ponts?

Un PP raxoi constitucional o el PP aznar ? .- El problema principal d’Espanya i de la Catalanitat no es la Crisi sinó el vell problema nacional espanyol.

 Ja us heu estudiat la Constitució Sr Rajoy ?

Què sereu, senyor Rajoi ? :  un PP constitucional o el PP aznarista  ? 

Ja us heu estudiat la Constitució ?  Ja l’heu entès ? No som un sol poble . Si de cas som un poble de pobles, una nació de nacions.

Sou de la Constitució o del nacionalisme espanyol “pre-i-post constitucional “ ?

Voleu la veritat, les nacionalitats, el Dret, l’economia i el bongovern,  o voleu continuar la guerra nacional, l’arbitrarietat, el robatori i discriminació nacional, el nacional comunisme  i  la mentida ?

La veritat o la mentida  es basen en els fets  i allò que es diu i proclama també son fets.  Voleu jugar al joc de la veritat, a la Llibertat, a la Constitució i al Dret, o en vós tot es com en l’Aznar, tàctica espanyolista d’assalt al poder per fer la guerra nacional capital Madrid ?

 

El problema estructural principal i permanent d’Espanya i de la Catalanitat  no es la Crisi, - encara que siga tant greu o potser no tant -, sinó el problema nacional espanyol, pare, excusa i tapadora de tots els mals, crisis i corrupcions nostres, i també de la Crisi. No vulgueu fer servir la Crisi per amagar el problema  i continuar l’assalt, la guerra, la divisió i la discriminació nacional  i l’espoli  econòmic i fiscal.

 

En  favor de l’Economia, l’equitat i la Unió Europea per pagar els deutes i  posar-nos tots a fer de “catalans”, de “valencians”, de “murcians”, d’ “holandesos” o d’”alemanys “ d’Espanya ens podrien posar d’acord,  i per deixar de fer de “ madrilenys “, ”andalusos“, ”extremenys “o  “grecs” d’Espanya. Això beneficiaria tots i no mata ningú, però no podem amagar el cap, ni acceptar, ni  aclucar els ulls, ni  lliurar-nos  atemorits a la vostra  inseguretat i injustícia, als vostres dimonis i a les vostres hordes nacional comunistes enemigues dels altres, enemigues nostres, que no han acceptat mai la Constitució del 78.  

 
Som en la prova del PP raxoi !  

 

Aquest 2012 l’eix decisori d’Espanya passa pel mig de cap a peus del PP i del seu mon , i per respectar el fil de balança i de la Llibertat  que trobem en la Constitució i el Dret. Sembla que el real o suposat PP raxoi  es presoner del “ nacionalisme espanyol totalitari ambient”  que durant aquests 32 anys entre uns i altres hem creat, en contra i molt lluny de la  Constitució de la Transició.  Aquesta es la prova del PP.  El PP Raxoi  que domina tot el seu món i parts dels altres  sense oposició creïble, hauria de declarar  l’acceptació i  reconeixement  nacional de les nacionalitats i llengües, de la Constitució i del Dret, i la seva voluntat de posar-la en pràctica, i desautoritzar i posar a ratlla, amb fermesa i Constitució,  el nacional comunisme espanyol.  

 

La  feina del PP a més d’escombrar i reemplaçar els seus malsgovernants, fanàtics  i assaltants hauria  d’arreglar la seva Espanya i voler arreglar la de tots amb unió i amb lleialtat amb totes les nacionalitats i tots els pobles.  La pau d’Espanya  ha de ser en vida i llibertat de tots i no sobre la mort dels altres.

 

I nosaltres ?


Com sia que Espanya no te remei previsible per ser de fet cosa castellana i prou, i  no podem  ser ni viure  ni prosperar en aquesta situació de maltractament domèstic i acusació i guerra nacional permanent:

NuCCs, vida, llibertat i independència per assegurar-ho, sortir de l’imperi i ser nació i persones. Unió, ser amos, claredat, bongovern, presència, oposició ferma, constructiva i lleial amb nosaltres,  justícia,  unió de la  catalanitat i de l’aragonitat, dur per justícia  nacional i internacional els actes concrets i generals de guerra i discriminació nacional; Separació de corones i  reconstitució dels regnes i estats dintre de la Constitució. Fer evident la justícia, constitucionalitat i necessitat del pacte fiscal per a nosaltres i del  pacte fiscal semblant al concert  basc i nabarrès  per a tots i per a totes les administracions públiques estatals nacionals i europees. La LOFCA i el centralisme espanyol son arbitrarietat i Crisi.

 

Guanyar-ho per la via política democràtica o per la via judicial. Elegir un Parlament de Catalunya que  per majoria declari i proclami la Independència de Catalunya  i  elegeixi un President  i un Govern que després negociarà les condicions patrimonials de la separació d’estats. 

 

"Plaza Elíptica" a Le Monde Diplomatique

La meva ressenya de novel·la gràfica d'aquest mes per Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) és de Plaza Elíptica, de Santiago Valenzuela.

Acudits gràfics al "3 de vuit"

A proposta d'aquest setmanari del Penedès, cada divendres uns quants alumnes del Batxillerat artístic de l'INS Milà i Fontanals de Vilafranca, on tinc el plaer de treballar des de fa uns mesos, elaboraran l'acudit gràfic que es publica a la pàgina 3.

De moment són l'Anna Bascompte, el Robert Peirot, la Mireia Insensé. l'Enric Bages, la Paula Pardo, i el Nil Olier, però se n'afegiran més perquè hi ha una predisposició general entre el meu alumnat a col·laborar gràficament a la premsa i en tot allò que vagi venint, com les il·lustracions de microcontes propis que es van reproduir en etiquetes d'ampolles de la Cava Guilera, de Lavern, tal com ja vaig explicar des d'aquí mateix.

Dijous 5 de gener es va estrenar l'Anna Bascompte de Primer de Batxillerat amb aquest dibuix acudit d'aquí costat i aquesta setmana serà el torn del Robert Peirot, de Segon de Batxillerat, a partir d'un tema també proper a la nostra realitat vilafranquina i penedesenca. Divendres es publicarà al "3 de vuit"...

La puta més bella, "sense haver après la lliçó"

A la seva taverna habitual són molt pocs els parroquians que han resistit el pas del temps i la crisi. La bullícia dels clients la supleix Canal Nou, cridant i estossegant en espanyol. Ella vol veure la novel·la de TV3. La memòria de vegades juga males passades, ja no recorda que fa anys que la van tancar. És la puta més vella de totes les putes, per una absenta i un somriure t’explica la vida.

més...

Una mala persona anomenada Josep Prat

No cal que doni massa dades per entendre el que diré. La realitat del nostre dia a dia més proper ens farceix la retina amb imatges feridores, explicacions i experiències viscudes que no semblen d'ara, pròpies d'aquest segle XXI que fa quatre dies que hem encetat. Sembla que tot es tracti d'un procés conseqüència d'una catàstrofe natural però no ho és, està perfectament planificat per persones sense escrúpols.

La sanitat pública catalana és a punt de convertir-se en un record, un bon record si ens mirem el món a on ens porten aquests que manen. Posats a recordar, recordem-ho bé: són les cúpules d'això que en diem CyU i afirmen dia sí i dia també que s'estimen el país, que tot ho fan per ell, tot i que dia sí i dia també demostren que odien les persones que l'habitem. Potser per a ells país és incompatible amb persones? O filant més prim encara: incompatible amb segons quin tipus de persones, pobres per a més dades...? (Continua)

'La Dama de Ferro' ('The Iron Lady')

Pel·lícula biogràfica (un biopic en diuen, d'això) sobre Margaret Thatcher, la polèmica primera ministra britànica entre 1979 i 1990. L'estadista, ja retirada, vídua i amb algun problema de salut, rememora la seva vida: els esforços per obrir-se camí com a filla d'un botiguer, la introducció en la política a cops de colze (literalment: vegeu l'escena en què entra al Parlament), com s'enfronta (i de quina manera!), als molts problemes socials, econòmics i diplomàtics del seu país, etc.

Que Margaret Thatcher no va ser plat de bon gust per moltíssima gent, dins i fora de la Gran Bretanya, és ben sabut. Aquesta pel·lícula, que ha estat criticada per passar de puntetes sobre temes delicats, no contribuirà a modificar l'opinió de ningú. Tampoc la meva. Mai no vaig estar d'acord amb l'excessiva insensibilitat dels governs Thatcher a l'hora de prendre unes decisions molt dures que, amb els anys, s'ha de reconèixer que eren més necessàries i eficaces del que en aquell moment molts crèiem. De manera que avui cal reconèixer-li haver tallat d'arrel l'abusiu poder dels sindicats o haver parat els peus a la dictadura argentina, mentre que altres qüestions sempre seran molt més discutibles (la política antiterrorista a Irlanda del Nord o l'intent d'imposar la Poll Tax).

Detalls de la pel·lícula que vaig anotar a la meva llibreta mental: l'absència de tot esment a la monarquia (és estrany, perquè diuen que no hi havia gens de feeling amb Elisabet II) o al dramàtic episodi viscut pel seu fill al París-Dakar (que hagués proporcionat una major dosi d'humanitat al film); l'excel·lent treball de maquillatge, factor que no es té gaire en compte a les crítiques de cinema; i la banda sonora, especialment els fragments de The King and I.

Deixo per al final el memorable treball interpretatiu de Meryl Streep. On cal signar perquè li donin l'Oscar?

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Experiments casolans

Toni Cucarella

Toni Cucarella

L'altra ràdio

L'Altra Ràdio

L'altra ràdio

Participa al Concurs de microrelats CAS TIC 2012

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.