
Ja deia la Carmen que "
la esencia y el veneno: en frascos pequeños" i diu la dita catalana que al pot petit hi ha la bona confitura...
Doncs dit i fet. Al cervell, com més petit, més bona confitura. Segons un documental de La 2 que tot just fan ara, els
Neandertals tenien el cervell més gran que l'homo sàpiens, i tot i així es van extingir en pro dels segons. Està clar que un major cervell no garanteix la supervivència.
Ara
un estudi ve a dir que l'home, tot i tenir el cervell un 10% més voluminós que la dona, no ho transforma en un major factor d'inteligència anomenat
G. (S'extingiran també? Hi ha qui diu que l'evolució de l'home és... la dona!)
Poca broma, que -com diu l'estudi- els homes tenen més neurones a la seva disposició però les dones les utilitzen de forma més eficient.
Lo dicho,
la esencia y el sexo: en cerebro pequeño...
Per acabar d'arrodonir l'estudi, del qual cadascú pot fer la seva interpretació, acte de fe, o
descarte si és el cas
; conclouen que "la sensibilitat és allò que més diferencia a homes i dones". Reforçant així els psicòlegs la teoria de la doble naturalesa humana (en funció del gènere, suposo). Quina de totes dues naturaleses (o gèneres) fa
del doctor Jeckyll i quina de Mr. Hyde, va a gustos.
Vaja, allò que vulgarment es coneix com tenir "un lado femenino" (no sé si algú ha reivindicat també "el lado masculino" de tot individu) li diuen doble naturalesa... Doble naturalesa. Un "dos en un", naturaleses reforçades o inhibides, en funció del sexe biològic (fixi's en la diferencia entre sexe i gènere).
Que
el cervell té sexe, està clar (i si no en té, el busca...)
Bé, i ara que ja sabem
la distància que hi ha entre Mart i Venus, què fem per construir-hi ponts?

Ja us heu estudiat la Constitució Sr Rajoy ?
Què sereu, senyor Rajoi ? : un PP constitucional o el PP aznarista ?
Ja us heu estudiat la Constitució ? Ja l’heu entès ? No som un sol poble . Si de cas som un poble de pobles, una nació de nacions.
Sou de la Constitució o del nacionalisme espanyol “pre-i-post constitucional “ ?
Voleu la veritat, les nacionalitats, el Dret, l’economia i el bongovern, o voleu continuar la guerra nacional, l’arbitrarietat, el robatori i discriminació nacional, el nacional comunisme i la mentida ?
La veritat o la mentida es basen en els fets i allò que es diu i proclama també son fets. Voleu jugar al joc de la veritat, a la Llibertat, a la Constitució i al Dret, o en vós tot es com en l’Aznar, tàctica espanyolista d’assalt al poder per fer la guerra nacional capital Madrid ?
El problema estructural principal i permanent d’Espanya i de la Catalanitat no es la Crisi, - encara que siga tant greu o potser no tant -, sinó el problema nacional espanyol, pare, excusa i tapadora de tots els mals, crisis i corrupcions nostres, i també de la Crisi. No vulgueu fer servir la Crisi per amagar el problema i continuar l’assalt, la guerra, la divisió i la discriminació nacional i l’espoli econòmic i fiscal.
En favor de l’Economia, l’equitat i la Unió Europea per pagar els deutes i posar-nos tots a fer de “catalans”, de “valencians”, de “murcians”, d’ “holandesos” o d’”alemanys “ d’Espanya ens podrien posar d’acord, i per deixar de fer de “ madrilenys “, ”andalusos“, ”extremenys “o “grecs” d’Espanya. Això beneficiaria tots i no mata ningú, però no podem amagar el cap, ni acceptar, ni aclucar els ulls, ni lliurar-nos atemorits a la vostra inseguretat i injustícia, als vostres dimonis i a les vostres hordes nacional comunistes enemigues dels altres, enemigues nostres, que no han acceptat mai la Constitució del 78.
Som en la prova del PP raxoi !
Aquest 2012 l’eix decisori d’Espanya passa pel mig de cap a peus del PP i del seu mon , i per respectar el fil de balança i de la Llibertat que trobem en la Constitució i el Dret. Sembla que el real o suposat PP raxoi es presoner del “ nacionalisme espanyol totalitari ambient” que durant aquests 32 anys entre uns i altres hem creat, en contra i molt lluny de la Constitució de la Transició. Aquesta es la prova del PP. El PP Raxoi que domina tot el seu món i parts dels altres sense oposició creïble, hauria de declarar l’acceptació i reconeixement nacional de les nacionalitats i llengües, de la Constitució i del Dret, i la seva voluntat de posar-la en pràctica, i desautoritzar i posar a ratlla, amb fermesa i Constitució, el nacional comunisme espanyol.
La feina del PP a més d’escombrar i reemplaçar els seus malsgovernants, fanàtics i assaltants hauria d’arreglar la seva Espanya i voler arreglar la de tots amb unió i amb lleialtat amb totes les nacionalitats i tots els pobles. La pau d’Espanya ha de ser en vida i llibertat de tots i no sobre la mort dels altres.
I nosaltres ?
Com sia que Espanya no te remei previsible per ser de fet cosa castellana i prou, i no podem ser ni viure ni prosperar en aquesta situació de maltractament domèstic i acusació i guerra nacional permanent:
NuCCs, vida, llibertat i independència per assegurar-ho, sortir de l’imperi i ser nació i persones. Unió, ser amos, claredat, bongovern, presència, oposició ferma, constructiva i lleial amb nosaltres, justícia, unió de la catalanitat i de l’aragonitat, dur per justícia nacional i internacional els actes concrets i generals de guerra i discriminació nacional; Separació de corones i reconstitució dels regnes i estats dintre de la Constitució. Fer evident la justícia, constitucionalitat i necessitat del pacte fiscal per a nosaltres i del pacte fiscal semblant al concert basc i nabarrès per a tots i per a totes les administracions públiques estatals nacionals i europees. La LOFCA i el centralisme espanyol son arbitrarietat i Crisi.
Guanyar-ho per la via política democràtica o per la via judicial. Elegir un Parlament de Catalunya que per majoria declari i proclami la Independència de Catalunya i elegeixi un President i un Govern que després negociarà les condicions patrimonials de la separació d’estats.

Pel·lícula biogràfica (un biopic en diuen, d'això) sobre Margaret Thatcher, la polèmica primera ministra britànica entre 1979 i 1990. L'estadista, ja retirada, vídua i amb algun problema de salut, rememora la seva vida: els esforços per obrir-se camí com a filla d'un botiguer, la introducció en la política a cops de colze (literalment: vegeu l'escena en què entra al Parlament), com s'enfronta (i de quina manera!), als molts problemes socials, econòmics i diplomàtics del seu país, etc.
Que Margaret Thatcher no va ser plat de bon gust per moltíssima gent, dins i fora de la Gran Bretanya, és ben sabut. Aquesta pel·lícula, que ha estat criticada per passar de puntetes sobre temes delicats, no contribuirà a modificar l'opinió de ningú. Tampoc la meva. Mai no vaig estar d'acord amb l'excessiva insensibilitat dels governs Thatcher a l'hora de prendre unes decisions molt dures que, amb els anys, s'ha de reconèixer que eren més necessàries i eficaces del que en aquell moment molts crèiem. De manera que avui cal reconèixer-li haver tallat d'arrel l'abusiu poder dels sindicats o haver parat els peus a la dictadura argentina, mentre que altres qüestions sempre seran molt més discutibles (la política antiterrorista a Irlanda del Nord o l'intent d'imposar la Poll Tax).
Detalls de la pel·lícula que vaig anotar a la meva llibreta mental: l'absència de tot esment a la monarquia (és estrany, perquè diuen que no hi havia gens de feeling amb Elisabet II) o al dramàtic episodi viscut pel seu fill al París-Dakar (que hagués proporcionat una major dosi d'humanitat al film); l'excel·lent treball de maquillatge, factor que no es té gaire en compte a les crítiques de cinema; i la banda sonora, especialment els fragments de The King and I.
Deixo per al final el memorable treball interpretatiu de Meryl Streep. On cal signar perquè li donin l'Oscar?