
En un esborrany d’article pels diaris havia escrit que “en matèria de seguretat estem als llimbs”. Venia a tomb per l’anunci del ministre d’interior sobre possibles atemptats d’ETA.

Sembla que per fi, i quin gust, tenim al davant propostes de canvi polític en ferm. Les consultes van endavant, el moviment independentista va endavant, el debat ha fet net de moltes arrossegades, la coalició per la independència per les properes eleccions al Parlament es va embastant, i ahir teníem notícia que si ERC governa serà amb el referèndum d'autodeterminació al programa. Tothom s'ha posicionat, i ara falta que ho faci CiU, si no és que m'ho he perdut.
En relació a les eleccions, i al procés per les properes del Parlament, al costat de l'exercici de les consultes, caldrà vigilar amb les intoxicacions i distorsions. Venen per diferents bandes. És en aquest sentit que responc un comentarista a la notícia que recollia ahir:
Catalunya decideix, bona notícia.
Comento:
"El que firma com a exvotantd'esquerra diu moltes mentides compulsives, impulsives o d'alguna altra mena que desconec, a banda de ser poc fi en les anàlisis que fa de la situació i els moviments. Veig que no varia el seu rumb i tàctica, que és bàsicament intoxicar l'ambient per a benefici de qui no vulgui veure les coses com van i com poden anar. Diria que ho fa per a conservadors de pacotilla en la meva denominació. Mireu a qui pretén beneficiar, en sigui o no conscient ell, i veureu quina mena de propostes polítiques i ciutadanes hi ha sobre la taula.
Ara ja no li val per res, a més. Duu anys repetint la mateixa cantarella, en aquell convenciment de que una mentida repetida moltes vegades esdevé veritat. Els obsessos anti ERC via escarni heu perdut, simplement perquè no heu tingut el poder de controlar els temps. Ho celebro!
Ho fan amb pràctiques mediàtiques prou conegudes i patides. De manera que hem de suposar que després d'unes quantes dècades d'abusos d'aquesta mena des del poder i els mass media, i tenint encara al davant cues de problemes i dolors generats i fomentats per aquesta estúpida inèrcia social, no haig de ser gaire fina per a emprenyar-me en veure que es vol seguir amb aquesta vergonya, i, a més en un conciutadà.
De tota manera, com alguna vegada ja li he dit, la caga. Simplement perquè ara la cosa no va com fa uns anys, i qui no espavili, tingui les idees i projectes polítics que tingui, quedarà fora de la política per simple, convençuda, ferma, exigència ciutadana de contingut de programa contrastat amb la pràctica (cosa que fins ara ha "brillado por su ausencia" algun suggeriment d'expressió catalana?) i acabament del model de súbdits o acòlits cecs i insensibles, entre altres canvis importants que estem vivint.
Pot ser li vagi bé aquesta consigna: Quan diu coses com ara "Ja ho coneixem això.", l'ex està fent especulació fora de lloc si ho dic suau, està fent intoxicació ambiental si ho dic a mig grau, i està fent l'imbècil de manera reiterada si ho dic una mica més fort. Sobre el que veiem, per què hauríem d'especular i acceptar-li la especulació? S'ha parat a pensar-hi? I no val a dir que ho fa per provocar, perquè aquesta fase ja està ben superada, vull dir que ja no és excusa tampoc."
Fa un parell d'anys anotava al bloc:
"Hi ha una mena d'estupidesa política, i concretament en la seva
manifestació a l'entorn de les eleccions, processos, pre procesos,
enquestes (són setmanals? diàries? horàries?) d'intenció de vot, i
etc., que relaciono directament amb abusos i incompliments del que
suposo són compromisos eticopolítics per part dels elegibles i els
mitjans de difusió de la informació política, social, i de coneixements
bàsics del que representen unes eleccions. (...)"
- Feia aleshores un Esbós de normativa del dopatge electoral. I és clar que s'ha de polir, força. A banda que l'escrivia molt enfadada, s'hauria de calibrar bé la resta d'escons, per exemple. I segur que per això vaig oblidar d'incloure-hi en aquestes responsabilitats els ciutadans, idea que tinc clara fa molt de temps.
Sí que em sembla vàlid el que asenyalava sobre les Juntes Electorals:
"Pot ser els juntes electorals haurien de fer ampliació de personal i sanejament i canvi de les seves servituds.
Penso que és fonamental."
I acabava, dient:
"Sí, em sembla que el control antidopatge pot recollir prou bé alguns problemes amb la informació,
lligat amb quines són les consideracions que tenim sobre la noció de
ciutadania, així com els pensaments encara molt dominants sobre la
graciosa supeditació i dominació dels guapos (guapos en sentit metafòric, s'entengui)."
Diria el mateix que abans, entre altres detalls cal afegir el paper actiu del ciutadà. De fet, pot ser s'entén millor si diem que cal afegir que si som súbdits, si no som ciutadans ni exercim com a tals, com nassos gosa algú parlar de democràcia, per moltes votacions o votances que fem?
Sembla cada dia més greu haver de recordar, i recordar, i recordar....., que a una elecció cega, o sota amenaça o por, no se li pot dir pròpiament elecció a un país que diem vivim en pau. Oi que no s'hi adiu? El què passa és que hem anat molt enganyats pel que fa a en què podem decidir, i en política també enganyats sobre com elegim. Les urnes han d'estar ben informades, sap greu que ho haguem de reclamar, i encara amb penes i treballs.
També es fa cada dia més gros haver de dir, i dir, i dir, que la participació política, que el fet que els ciutadans no siguem passius (súbdits), és fonamental. I que cal dir-ho perquè tenim alguns representants i líders que, a més de no treballar per a millorar la democràcia precària que vivim, confonen la representació política per la suplantació, i ens la foten. Amb complicitats ciutadanes, cal afegir.
Podem aprofitar i mirar-nos aquests problemes que necessiten defensa ciutadana i política. Política en sentit fort, no de la de dominadors, papis, emanadors, dogmàtics, monolítics i etc. I ciutadania també en sentit fort, no de la que, per exemple en casos de corrupció que anem patint, va cantant, i sense vergonya, que faria el mateix.
Al final, l'esbós de normativa antidopatge, fou aleshores, i és una manera de reclamar serietat, cosa de la que trobo hi ha mancança en els processos electorals.
Dos anys després fa goig poder fer contrast amb el cas de les consultes per la independència. Fa goig i permet uns contrastos fabulosos, a banda de les fotos, i fotos, i declaracions, debat, xocs, poliments, moviments, i llautons, i nerviossismes, i bajanades, que s'han destapat a partir d'Arenys de Munt, les 167 consultes del 13D, i el que ve.


Ens trobem a pocs dies d’inaugurar la Residència de la Gent Gran de Sant Esteve Sesrovires. Dos anys desprès de col·locar la primera pedra, arriba el moment de fer realitat aquest macroprojecte.

Ahir va ser dia de visita a l’Alt Empordà, la comarca amb més municipis de Catalunya. Un dels motius, la inauguració de l’enllumenat del sector de Cellers del municipi de Pont de Molins. És un municipi de 493 habitans i amb un terme municipal molt petit, d’encara no 9 quilòmetres quadrats que fins al segle XIX era integrat al municipi de Llers.
Conjuntament amb la directora dels Serveis Territorials del Departament a Girona, Mireia Mata, i l’alcalde de Pont de Molins,