Recherche 4

• marcel campa
• enllaç permanent
• MP
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 11:12h

"Però altres vegades arribava la pluja amb què ens havia amenaçat el caputxí que l’òptic tenia a l’aparador; les gotes d’aigua, com ocells migratoris que s’envolen tots alhora, baixaven del cel en estretes fileres. No se separen gens, no van a l’aventura durant la ràpida travessa sinó que, sense moure’s del seu lloc, cadascuna atrau la qui la segueix i el cel s’enfosqueix més que quan marxen les orenetes. Ens refugiàvem al bosc. Semblava que el seu viatge havia acabat i encara n’arribaven algunes, més dèbils, més lentes. Però tornàvem a sortir del nostre refugi perquè les gotes es recreen en el fullatge i, quan la terra ja s’havia gairebé assecat, més d’una es retardava jugant sobre la nervadura d’una fulla i, suspesa en la seva punta, descansada, brillant al sol, de sobte es deixava lliscar des de dalt de la branca i ens queia sobre el nas."

(Pel cantó de Swann)

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article