La Riera:molt bon nivell dramàtic malgrat alguns defectes de llengüa,encara.

• llemosi
• enllaç permanent
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 23:36h

He trucat amb un amic maresmenc per veure que me'n deia d' aquesta serie de films que començaven avui, m' ha sobtat que m' ha dit que:" ..com a maresmenc,no m' hi veig reflectit,apart dels paissatges,és clar,ah! i el taxi de Mataró" ,a mi em sembla que el nivell dramàtic assolit és molt alt  i la tècnica de filmatge també és molt acurada i de bon nivell ,el que passa és que el llenguatge segueix el tó d' altres films de la casa,tot i que ha millorat,crec,s' hi segueixen trobant a faltar pronoms febles que desvirtuen la sintaxi pròpia de la llengua catalana, recordo ara mateix ,dues vegades a l' Anna Saün diguent:"Estic farta!(Estoy harta!)quan  pel context li hagués escaigut maravellosament un "N' estic farta!" o bé un " 40 tacus" del personatge que fa anys que si el repeteix massa vegades els del termcat en el 'legalitzen' a la propera revolada igual que mojito i altres beneiteries.
Per cert que mojito és deu haver de pronunciar "mugitu", en francés és el que farien,segur, i sino que li preguntin a n'en Raimon.

PS:disculpeu les faltes d' ortografia.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

NO COMMENT 26. Volcans en erupció: FILIPINES i EL CONGO

• albertbadia
• enllaç permanent
• NO COMMENT
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 23:36h

Fa pocs dies el volcà Nyiragongo va entrar en erupció, amenaçant fauna i flora africana en perill d'extinció.

Fa poques setmanes el volcà Mayon va entrar en erupció, amenaçant la població filipina de la zona.

Avui, 10/01/2010, un dia com un altre, pot ser un bon dia per prendre consciència de la fragilitat humana davant la força de la naturalesa del nostre planeta.

(segueix...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Els noms de les marques

• mferres
• enllaç permanent
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 23:22h

Fa temps que m'interessa la qüestió de la creacíó de marques, arran d'un procés que hem iniciat a la feina. He descobert que és tot un món, i que quan t'hi poses vas descabdellant el fil, no té aturador. Hi ha una derivada d'això, i és que de vegades algunes marques esdevenen malsonants quan es fan servir en un idioma diferent de l'original.  Podem trobar exemples d'això per donar i per vendre: la productora Pixar, que provoca encara algunes rialles entre els nens que s'estrenen al cinema; la marca Mitsubishi Pajero (rebatejat posteriorment com a Mitsubishi Montero);  el Volswagen Jetta que també es va haver de

canviar; el Nissan Moco (n'hi havia de color verd i tot);   el Nissan Pixo, el cotxe considerat "anticrisi". El cas és que a banda del significat que té en català, resulta que en gallec el terme "pixo" fa referència al penis. Ja diuen la frase: «Cando chegue a casa vou meter o pixo...no garaxe».  Malgrat la broma fàcil, que jo sàpiga,  el nom s'ha mantingut. També trobem el Mazda Laputa, que només es va comercialitzar a Àmèrica -plena d'hispans que també devien xalar. El Màlaga es va canviar perquè a Grècia connotava homosexualitat.  El nom del Ford Pinto es va haver de canviar al Brasil, perquè feia referència a la manca de virilitat. O la cafetera Cona, que en gallec té nom de genitals femenins. O l'Eau d'été. O l'empresa Nazca Networks, que en basc vol dir "fàstic", i ja tenen clar que allà no hi vendran res.
 
Així com, per exemple, en  les olimpíades de Barcelona 92 es va decidir que les noies que fessin rem a Banyoles serien anomenades remadores en lloc de remeres, perquè el terme tenia altres connotacions, les multinacionals han de fer un estudi, imprescindible, de com sonarà i de què pot connotar el nom que triïn en l'idioma del país on s'implanten. En una presentació recent un economista de prestigi ens deia que calia vigilar moltíssim aquest aspecte, perquè pot significar el fracàs d'un projecte comercial. A l'Oficina Espanyola de Patents i Marques ja ho especifiquen ben clarament: cal descartar les denominacions difícilment pronunciables, malsonants o estèticament desagradables.

Quan va venir a la UdG en Màrius Serra (que em va explicar que els nebots li deien Maius, per la qual cosa vam decidir que ens dèiem "gairebé" igual)  ens va fer saber que existeix un restaurant que es diu Can Fart, cosa que en anglès significa que s'hi poden fer pets. Ja m'imagino la cara dels turistes britànics quan s'hi aturen. El meu fill va fer un bon fart de riure, quan li ho vaig explicar,  igual que  quan vam anar de viatge i va veure que a les botigues hi penjava  el cartell de "No pets" per indicar que no podien entrar-hi gossos. I és que l'escatologia sempre ens ha fet molta gràcia, potser perquè abans teníem vedat qualsevol altre tipus d'humor.

En el món global caldrà pensar molt bé el nom de cada cosa, si no es vol fer el ridícul, encara que sigui a l'altra part de món.

• Comentaris: 9
• Vull llegir la resta de l'article

LAS CAVAS DE MARIOLA

• almerich
• enllaç permanent
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 23:19h

La sierra de Mariola es un monumento geográfico teñido de cultura, un paisaje surgido del hombre y su conocimiento. Sus cavas son uno de los patrimonios más sencillos y humildes que podemos encontrar a la intemperie.



José Manuel Almerich

• Comentaris: 12
• Vull llegir la resta de l'article

El pa del diumenge.

• jmsansalvador
• enllaç permanent
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 23:17h

Ja se sap que no té res a veure el foc real amb les bales de fogueig, però l’afició tira fort. No havent –aquest any-  passat fred amb majúscules per carreteres castellanes, no he pogut resistir la temptació d’agafar la moto a primera hora i anar a fer la volta per l’Empordanet.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

AGAINST ALL FLAGS (1952)

• Galdric
• enllaç permanent
• El cinema d'aventures
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 23:11h

La vitalitat d’Errol Flynn (1909-1959), que havia dominat el cinema d’aventures des de Captain Blood (1935), va arribar força desgastada als anys 50. En aquesta pel·lícula, per exemple, tant Maureen O’Hara com Anthony Quinn exhibeixen més vitalitat que Errol Flynn. Encara aguanta el tipus el llegendari actor, però justet, amb la reserva posada. La pel·lícula no és cap gran producció de la Warner com les que havia protagonitzat Flynn fins a finals dels anys 40, sinó un modesta pel·lícula de la Universal. Errol Flynn, tinent de la marina anglesa, accedeix a rebre vint fuetades per poder-se infiltrar com a espia en un cau de pirates situat a l’illa de Madagascar. Hi ha poques batalles a alta mar -el pressupost no ho permet-, però sí un joc a tres bandes prou interessant entre els tres protagonistes. Anthony Quinn, efervescent, treu pit i Errol Flynn, gat vell, dissimula. Potser qui més destaca és Maureen O’Hara, tant pels aires que gasta de dona pirata com per la cabellera pèlroja, ideal per al technicolor. Una mostra, doncs, de cinema d’aventures discret i poc ambiciós, però entretingut i de curta durada. 8TV la va emetre divendres passat al vespre i ens va proporcionar una bona sessió de cinema familiar. (Director: George Sherman)     

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

AMB LES REGNES AMOLLADES

• bielmamengual
• enllaç permanent
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 23:05h

Desbridat, amb les regnes amollades vaig. Amb amics al costat i esdeveniments cortremoladors alhora. Sempre la dualitat i la complexitat humanal!
He mirat molt de temps la neu, m'he embambat amb la neu, he pintat la neu, he fet paisatges de neu, he tocat la neu, he sentit la neu molt endins.
Per això he tornat a aquesta forma de rapinyar la realitat (com em deia X. l'altre vespre feliç), de rapinyar el món, que és escriure. Escriure dels flocs de neu que cauen lents damunt els boscos, damunt els comellars, damunt els pujols, damunt els pobles, damunt la terra negra. Ombres blanques. Les ombres blanques de la neu.
I he rellegit els Dublinesos de Joyce. I he mirat fragments del film The dead de Huston que és una adaptació canònica, sensacional, única: materials que bullen de vida, de creiexement i de putrfacció, dinàmiques de la carn i l'esperit. Per això copii aquest monòleg final que xifra tot quan he viscut aquests darreres hores a consciència.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

What to expect

• martainsa
• enllaç permanent
• Dies de panxa
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 22:50h

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Neu a Tavernes

• marco
• enllaç permanent
• Societat
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 22:27h

• Arxius: Muntanya de l'Ombria | La Penya Roja | Muntanya de les Creus
• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Emprenedors

• marcbel
• enllaç permanent
• Informàtica, Internet i Tecnologia
• diumenge, 10 de gener de 2010 | 22:07h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article