Cercador per data

Cercador per data

« Setembre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930      

400.000 persones han emigrat de Catalunya

Quan em van dir la xifra no me la creia. 400.000 catalans han tocat el dos, són fora? I ara! Catalunya, país d’emigració? Què t’empatolles. Doncs sí, és cert, l’altre dia vaig tenir una llarga conversa amb un funcionari català de la Comunitat Europea que segueix, fil per randa, els moviments poblacionals, la demografia. I em va donar les xifres, i les fonts oficials i oficialíssimes d’on han estat extretes. Més encara, Madrid és una de les grans ciutats “catalanes” amb prop de 100.000 catalans que hi viuen i treballen (...)

General Vo Nguyen Giap - 25.08.10 - el seu 100è aniversari

El propassat 25 d'agost, el legendari General Giap celebrà amb la seva família el seu 100è aniversari. Si llegim la seva biografia, va nèixer el 25 d'agost de 1911 en un poblet de la província de Quang Binh. Pels occidentals, el General Giap ha complert 99 anys, però els vietnamites commemoren la gestació de la persona, és a dir nou mesos abans. És doncs correcte celebrar aquests 100 anys de vida del General Vo Nguyen Giap aquest any 2010. Poc ressó a la premsa.

El General Giap està dins el grup de 59 militars considerats els més importants estrategues i lluitadors, com Julius Cesar, George Washington, Alexandre el Gran, Aníbal, Gengis Khan, Napoleon, Wellington, Ulysses S. Grant entre d'alres (publicat en el llibre 'Great Military Leaders and Their Campaigns' de Jeremy Black, Thames & Hudson, any 2008).
El llibre li dedica dues pàgines on podem llegir : '' Hereu i continuador de la nostra tradició en defensa de la nostra nació contra els invasors i colonitzadors estrangers; el nostre poble ha defensat el seu país davant de forces miitars molt més grans, amb intel.ligència i estratègia, i per damunt de tot amb la consciència de voler ser un país independent''.
En aquest llibre publiquen mapes i escrits, i dues fotografíes; la victòria davant els francesos a Dien Bien Phu (1954) i la gran ofensiva del Tet l'any 1968.
El General Giap és l'únic dels generals d'aquesta llista viu, i símbol d'una de les guerres més importants de la història moderna.

Retorn a l'institut Benaprès

L'1 de setembre marca la data del retorn a les aules per a tots els i les professors/es catalans/es. Han estat unes llargues vacances estiuenques... Com diu el savi proverbi, el que caldria a tots els i les treballadors/es és: el sou de ministre, les vacances de mestre i la feina de capellà. Tot són punts de vista, què hi farem!!!
A mi, m'agrada l'aula. No sóc fan precisament de les feines burocràtiques, sinó del  contacte directe amb els i les alumnes. L'any passat vaig aprovar les oposicions i vaig tenir la meua primera experiència anual amb un conjunt de joves a l'institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Ja he escrit molts cops sobre el fet que aquesta experiència va ser magnífica. Vaig intentar donar el màxim de mi mateix durant tots els dies de l'any ja que en cap moment no vaig perdre l'entusiasme ple en la meua feina docent. Vaig bastir una excel·lent relació amb molts xavals, la qual cosa em va omplir moltíssim. Em vaig estrenar com a tutor d'un grup de 4t ESO que mai no oblidaré. També vaig tenir molt bona relació amb els xavals que impartia l'hora B de batxillerat i amb els de 3r d'ESO, un grup amb el qual em sentia extremadament a gust. Em va costar més agafar el ritme del grup de 1r d'ESO i el de cicle de cuina, tot i que al final crec que vaig aconseguir resultats satisfactoris.
El Benaprès és un bon institut, amb un alumnat no gaire conflictiu. Em va agradar conèixer molts dels meus companys de feina: Manel, Jesús, Paco (aquests tres eren el Valencian power!!!), Josep, Gemma, Lionel, Andreu, Mila, Yazmina, i molts/es altres. El centre destaca pels cicles de cuina i restauració que s'imparteixen, i la qualitat del restaurant Pedagògic, on es pot menjar uns àpats magnífics. Jo em quedava amb una colla de companys cada dimarts i era tota una delícia!!! Una altra de les destacables activitats que es realitzen durant l'any és el disseny de la catifa de flors a Corpus, una de les grans festivitats sitgetanes. Els companys Andreu Ferré (professor de dibuix) i Javier Clemente (professor de religió) fan una gran feina que mereix tot el meu reconeixement. A un institut sitgetà, el carnestoltes forçosament ha de ser una gran celebració, com també ho és Sant Jordi, on les lletres troben el seu regnat per un dia com a la resta de centres del país.
Durant l'any vaig entrevistar al meu programa radiofònic Lletres Ebrenques alguns companys escriptors: Javier Clemente, historiador de Castelldefels; Josep Betran, poeta de Calafell; Rosa M. Nogué, novel·lista de Vilanova i autora d'una novel·la basada al Benaprès; Jordi Navarro, exprofessor  del centre i historiador. Altres autors vinculats al Benaprès són: Concepció Ciuraneta, professora de català; Cristian Carembell, professor de llatí i traductor de clàssics.
Durant el mes de juny vaig acompanyar els xavals de 4t d'ESO a Itàlia en el seu viatge de final de curs. Em va agradar moltíssim acompanyar-los, ja que, a part dels alumnes de la meua tutoria, també coneixia altres nois dels altres dos grups, amb els quals m'havia relacionat durant l'any. M'agrada ser molt proper als adolescents. Tot i que no tot van ser flors i violes al viatge, per causes totalment alienes a mi i als xavals, recordaré sempre l'estima que vaig rebre d'ells en moments difícils personals. Impagable!!!
I ara a afrontar el segon curs a Sitges, i darrer... A tornar als viatges matinals de tren, a la companyia dels companys de viatges, alguns dels quals també professors. Destacaré Marco Pérez, professor de tecnologia, fill de Moixent (a la Vall d'Albaida), i professor a Torredembarra (Tarragonès), amb el qual hem bastit una bona amistat fruit de les hores i hores de companyia ferroviària...
I a ensenyar anglès... i a parlar de la vida amb els xavals i les xavales... Aquesta és la tasca de professor, la qual sento molt vocacional. Enguany seré tutor de 2n d'ESO. Probablement hauria preferit repetir amb xavals més grans. També impartiré un grup de Batxillerat, la qual cosa em fa una grandíssima il·lusió atès que serà tot un repte. Tant de bo em toquin molts dels xavals de l'any passat, als quals vaig estimar moltíssim. I a recuperar el contacte amb ells i elles, que no he perdut aquest estiu ja que internet ens apropa a tots i a totes. Niko, Rosa, Jonay, Sergi, Alexandra, Lorena, Dani, Ignasi... xavals del Benaprès que em va encantar conèixer de debò: know and meet, usant referència anglesa.
Llarga vida al nou curs escolar!!!

El seu heroi Joan Carles


Dilluns el Canal 33 emetia –i l'han repetit aquest dimarts a la tarda– un documental sobre la vida i miracles del rei Joan Carles I, titular del Regne d'Espanya, una entrega més d'una sèrie de títol pompós, La forja d'un líder, dedicada a ensenyar-nos els ets i uts d'uns quants megacracs de la política mundial; per dir-ho com es pot llegir a la plana web de la mateixa TVC, és una sèrie que "repassa la trajectòria professional i personal de diversos líders carismàtics": Jordi Pujol, Felipe González i Joan Carles I, en el capítol de líders de l'estat, i Fidel Castro, Boris Ieltsin, Margaret Thatcher i Deng Xiaoping en l'apartat internacional, són els set personatges a qui aquesta sèrie dedica els seus capítols.
No he vist els crèdits de la cinta, però jo diria –i no voldria pas equivocar-me– que aquesta és de factura genuïnament castellana: totalment apologètica –en alguns moments fins a fer sentir vergonya aliena–, sembla pensada descaradament per magnificar el personatge, i de passada per contribuir a solidificar el mite de l'exemplar i gairebé miraculosa –i quasi heroica, si fem cas de l'encens del documental, que no l'estalvia gens– Transició Espanyola de la dictadura a la democràcia... Una transició pacífica, incruenta, fruit en gran manera d'un geni ocult, es veu, que va sorprendre tothom mentre reviscolava una monarquia que els anys 30 del segle passat les urnes havien apartat de la vida política d'Espanya.
La narració no amaga pas que el candidat Borbó i Borbó va ser triat a dit pel dictador (que tenia altres atots a la màniga), però, de la manera que ho pinten, el mateix interessat va moure's hàbilment perquè fos ell el triat, i ho va fer amb la lloabilíssima intenció d'implantar la monarquia parlamentària, que és una idea que ell ja duia entre cella i cella, segons dóna entenent el guió de la pel·lícula.
Els espanyols, avesats a la violència i a la sang, podran estar tan contents i orgullosos com vulguin, del seu invent –tothom farda d'allò que pot fardar–, i de la manera meravellosa i sorprenent –per a ells mateixos abans que ningú– com va ser parit. Però el cotó no enganya, i la prova del cotó és el moment actual, en què aquell moderníssim Estat de dret que sortia de les cendres franquistes –on tots els drets estaven conculcats–, ha vingut a ensenyar-nos, i espero que sigui de manera concloent i definitiva, el seu veritable rostre: el de la mateixa mona d'abans, però ara vestida de seda.
Fins aquí la meva desfogada. Però vull aportar a la desintoxicació un parell de documents escrits, un d'ells publicat justament dilluns passat al diari (Fonamentalisme hispànic, de Jaume Rocabert i Cabruja), que sembla escrit precisament per replicar el documental esmentat, i que us animo a llegir, si teniu un moment.
I l'altre és un breu fragment d'un llibre que ja he citat aquí abans (El nostre heroi Josep Pla, d'Enric Vila), i que resulta imperdible en el moment present:

Agost de deu: últim

Per dir adéu, escric…, al mes, a l'estiu, a les vacances, als sopars a la fresca, a les llargues estones amb els amics, al treball intens del camp, a la dinàmica d'uns dies diferents, a tantes coses com haurem de deixar anar… Que tot això ja no torna mai, sinó és un altre any, un colp menys joves. Per endavant, onze mesos de brega. Doncs, com explicava Bob Pa, ara que ho sabem, posem-nos a la faena.
D'una altra manera, com canta l'incombustible Paco Muñoz, i jo he anat posant als amics durant les vacances: "Tinc un pesar que rebente!"

31/08/2010 El Fuerte - Guaymas-San Carlos-Guaymas

De bon matí agafem el primer bus del dia que  ens porta a Los Mochis, i d'allà cap a Guaymas a agafar el ferry. Arribem a Guaymas després de cinc hores. I la temperatura era de 36 graus a les 4.30 de la tarda. Quin horror!

El professor Sala i Martin s'equivoca

Sobre aquesta polèmica del català a la Universitat. Entenc el punt de vista d'en Sala i Martin, i en certa manera hi estic d'acord, però crec erroni el seu plantejament d'intentar comparar-nos amb els Estats Units. En primer lloc perquè estem parlant de diferents nivells d'universitat, de diferents nivells de democràcia -compareu en termes de referència a la llengua la Constitució Americana amb l'espanyola-, i fins i tot estem parlant de diferents nivells de financiació -en el seu cas està parlant d'una universitat catalana finançada principalment amb diners públics-.

Sobre el tema de l'obligatorietat. És ben senzill, potser com a professor no li han demanat mai de fer cap examen d'anglès. Però és que en aquest cas l'obligatorietat recau en l'alumne. Per la majoria d'estudis cal superar una prova de suficència en anglès.

Exemples:

Columbia:

Applicants whose native language is not English, or did not receive their baccalaureate degree from an English-speaking institution must submit scores from an accepted English proficiency exam, no be more than two years old. The minimum TOEFL score required by Teachers College is 600 on the Paper-Based Test or 100 on the Internet-Based Test. The TOEFL reporting code for Teachers College is 2905. For a list of acceptable exam substitutes, contact the Office of Admission.

Yale:

If you live in a non-English speaking country, Yale School of Management requires you to take an English proficiency test. Guarantee your seat at the next TOEFL test in your area. Remember, seating is limited and walk-ins are not accepted. So register today.

Harvard:

English proficiency requirement

All courses except those offered by the Institute for English Language Programs (IEL) require English language proficiency. If your primary language is not English, you must meet this requirement to remain enrolled in general program courses. Meeting the Summer School proficiency requirement does not imply the requirement has been met for other Harvard schools or programs.

Proof of proficiency

To meet this requirement you must earn the minimum score on either of the following tests.
Test of English as a Foreign Language (TOEFL)

Earn 1 of the following scores on this test. You must have your scores sent directly from the Educational Testing Service to the Harvard Summer School Registrar’s Office, institution code 8578:

    * A minimum score of 250 on the computer-based TOEFL
    * A minimum score of 100 on the Internet-based TOEFL
    * A minimum score of 600 on the paper-based TOEFL

International English Language Testing System (IELTS)

You must earn a minimum score of band 7.0.


Estic totalment d'acord amb el plantejament de què s'ha de tendir a prohibir i obligar el menys possible, però en tot cas fixar obligacions lingüístiques és habitual en tots els països, fins i tot als més liberals. En el cas de les privades, és normal que sigui la pròpia universitat que defineixi com vulgui els requisits, però en el cas de les públiques ha de ser l'estat qui marqui les directives. Si al senyor XSM no li agraden les universitats públiques, el que hauria de fer és plegar. De fet no entenc que hi fa ell cobrant d'una universitat que és un malbaratament estúpid i continu de diners públics.

31/08/2010 Creel - El Fuerte -Guaymas

Extraordinari viatge en tren de 600 Km. entre Chihuahua i El Fuerte. Com diríen els francesos ".. bien merit le voyage".

És el dia

Me'n vaig. Discretament. Amb pretensions que caben a les butxaques. Fins dimarts.



No sé si arribaré on canten açò:

Adieu paure Carnaval
Tu te'n vas e ieu demòri
Per manjar la sopa a l'alh

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jordi Martí Font

Prendre la paraula

Jordi Martí Font

Josep Maria Llauradó: "L'olor dels macarrons"

Marc

Badalona-Trondheim

Marc

La Iaia

Sergi Turiella

Els Ponts de Sant Boi

Sergi Turiella

Estats-Nació i Democràcies Tricolors

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.