Comparteix

Cada paisatge té una component cultural que és la resposta a una equació, que té per incògnites les limitacions que ha ofert el medi a l’activitat humana i el mode utilitzat per les societats humanes per resoldre les seues necessitats, que en cada cas ha vingut donat per la seua cultura. Cada resposta, doncs, està sotmesa a les característiques del nostre territori i a la seua història, a l’evolució de les societats que l’han ocupat, a la seua cosmovisió.

Vivim en un context on la component ecològica dels paisatges ha capitalitzat l’interés de la societat des de finals del segle XX. Segurament aquest fenomen no es repetirà en la mateixa mesura pel que fa al patrimoni, però sí que està succeint un cert posicionament per part de la societat civil de cara a conservar i protegir allò més valuós, exigint un planejament territorial orientat cap al patrimoni.