Sant tornem-hi

• marcel campa
• enllaç permanent
• dimecres, 1 de setembre de 2010 | 14:29h

"Practico l’oci còsmic, l’isolament astral:
Quan per atzar faig ombra, ja he fet més del que cal."

Pere Quart

A contracor torno al despatx i em ve al cap aquell nen de nou anys que, fa uns dies, quan un parent li va preguntar què volia ser de gran, va respondre: “jubilat”.

On ha anat a parar la moral del treball? És immoral, aspirar a no fer res? Admeto que el treball pot trobar justificació en el deure de contribuir al bé comú però, per a mi, el límit moral el marca el parasitisme: viatjar de panxa enlaire en una barca on tothom rema no és una actitud plausible però, en la mesura en què sigui possible subsistir sense repenjar-se en un altre, el dolce fare niente em sembla un programa estimable.

Que no fer res condueix a la infelicitat? És veritat que Càndid, després de voltar mig món, conclou que la fórmula de la felicitat és cultivar l'hort, però jo trobo que el treball no té justificació com a mètode per a fer passable l’existència, com a passatemps. A mi em sembla que una vida inactiva pot ser satisfactòria, amb el benentès que no fer res és com tot: se n’ha de saber. Aspirar a millorar la capacitat de gaudir de la pura inacció, em sembla un propòsit elevat. Buscar la felicitat en elements externs que ens ajudin a matar el temps, ho trobo una baixesa.

Montherlant explica l’anècdota d’una vella aristòcrata que té un atac de cor i l’ajeuen al llit, on la vida se li escola. A mitja tarda, com cada dia, demana a la serventa que li porti la labor. “Però si la senyora es mor!”, exclama la criada. “Això no és motiu per a perdre el temps”, respon la vella dama. Jo no trobo encomiable aquesta senyora, perquè les persones que no saben estar inactives han perdut una de les facultats més nobles de l’home; una de les més dignes de ser cultivades.

Al Càndid, Voltaire diu que “el treball allunya de nosaltres tres grans mals: l’avorriment, el vici i la necessitat”. Si avui el meu trist despatx m'ha vist tornar, és pel tercer d’aquests mals.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article