Sant Pere de Casserres. L'infant prodigiós (2)

• carme.laura
• enllaç permanent
• dimecres, 1 de setembre de 2010 | 08:06h

Al penya-segat del Castrum serris, al ferèstec rocam hi ha una antiga necròpolis amb setanta-vuit tombes antropomòrfiques, a l'exterior del monestir benedictí el cementiri dels monjos, al claustre les tombes de les nobles dames de la casa de Cardona, senyores de la sal i d'Osona... al cenobi de l'església una arqueta de fusta folrada era el petit taüt d'un albat, un infant sense nom que visqué tan sols trenta dies, nascut al castell, a la cambra d'Almatruda, la bella germana petita del vescomte.

En nèixer no plorà com fan, han fet i faran pels segles dels segles amen els nounats. Als tres dies batejaren el nen, que digueren fill d'Ermetruit al vescomte quan retornà de lluitar contra els sarraïns, i llavors l'infant parlà amb veu clara, digué unes paraules que glaçaren el cor de la mare, Almatruda, i es clavaren en l'ànima d'Ermetruit. De les dames assistents al part unes emmudiren, d' altres  es desmaiaren i les llevadores deixaren caure al terra els gibrells d'aigua calenta i els flascons d'aigua d'olor esglaiades. L'infant parlà eixes paraules:

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article