Les conclusions de la comissió d’investigació del Parlament de
Catalunya sobre el cas Palau i la seva relació amb el finançament de
partits polítics han estat clares. En primer lloc, cal posar sobre la
taula la il·licitud d’uns convenis pels quals el Palau finançava la
fundació de CDC, que va signar Fèlix Millet sense coneixement de la
junta de l’Orfeó Català. En segon lloc, hi ha indicis fefaents que
aquests diners procedien d’empreses concessionàries d’obra pública dels
diferents governs de CiU, i que es desviaven al Palau per
posteriorment finançar un partit. En tercer lloc, l’existència de
diverses factures... (segueix llegint)
Mirada crítica d’Harca, publicada al Pica’m, davant la crua realitat que pateixen les nostres bandes.


Primer dia d'agost i de vacances. Un mes complet de vacances, més o menys com l'any passat. He augmentat el reg al camp, perquè l'estiu és de valent, i el sol estova els arbres que pobres quina fila fan, pansits com la parra de Sant Ramon. Pitirri diu que és a causa del mildeu, el mal de les vinyes, que asseca la fulles i el raïm, però mon pare no està d'acord, que n'hi ha fulles encara verdes i un part del raïm s'ha conservat. M'havien avisat que els arbres demanaven aigua, així que no he perdut el temps. Fa un any just, també demanava d'anar a Formentera, per aquella crida publicitària, però no hi vaig anar, finalment. Enguany, en canvi, ja tinc encomanat anar a Mallorca uns dies, a trobar-nos amb uns amics. Pensat i fet, havia dit que tornaria a veure'ls, i gairebé vint anys després d'aquella promesa encomane els bitllets a través de la xarxa. Ja me'ls he imprés –abans m'han obligat a pagar-los, naturalment–, així que no em puc fer enrere. Enguany va de veritat.
-Antònia, finalment arribem el quatre pels volts de les deu de la nit.
Quina enveja. I els camps?, em demana mon pare, procurarà s de deixar-los enllestits? Me'n vaig quatre dies, solament. No els faltarà de res? No, no els faltarà de res.
Divendres vam fer un sopar especial a Olocau, d'entrada de les vacances. Vaig explicar allò de mon pare i no m'ho creien. Sobretot els tres convidats especials, tots tres feien una suma de dos-cents cinquanta anys, i no es creuen que mon pare va al camp amb la bicicleta, es passa dues hores de treball i torna un altre colp amb la bici, sense desfer-se el monyo. Amb vuitanta-vuit anys avui m'ha porfiat a venir plegats a aclarir la figuera. Agafa una escala, diu, si vols enfilar-t'hi sense dificultat. Ell es pensarà que podrà enfilar-se, sol?
Ah, quina sort que és el primer dia de l'agost, de les vacances. Demà dilluns comencen el primer gran torneig al camp, abans d'eixir cap a Mallorca ho he de deixar tot preparat.
Encara li he promés a mon pare que, enguany, plegarem les garrofes, amb els xiquets. Ell em mira sorneguer, jo li dic que no és una broma. Ell riu: -espavilat, si no vols que te les furten. Fins i tot furten les garrofes, fa anys que furten les garrofes, malgrat que les garroferes no les vol ningú, ni paga la pena de tenir-ne cura. És un arbre mil·lenari, que va morint per degoteig, per abandonament, per llei natural: els homes li han girat la cara.
Aquest serà el gran repte de l'agost, afegit a tots els altres reptes abans de començar les vacances: les lectures, els sopars a la fresca, la festa, el camp, i ara mateix, les garrofes. Perduts per perduts…, plegarem les garrofes, si el vent ens les batolla.

Ja fa uns quants anys que des de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina ens plantegem nous reptes per tal de potenciar i augmentar la presència internacional als Territoris Ocupats i alhora aconseguir ampliar la solidaritat del poble català amb el poble Palestí. Un dels molts projectes que realitzem és el “Músics dels Països Catalans a Palestina”, que s’engegà l’any passat amb la participació d'Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil i que té com a principals objectius conèixer de primera mà quina és la situació en la que viu el poble sota ocupació militar i sionista, i alhora mostrar la música d’arrel i d’autor catalana, conjuntament amb el coneixement de la música palestina de la mà dels seus protagonistes.
Enguany,
els artistes participants són els At
Versaris,
La
Gossa Sorda
i Guillamino,
i de la mà de les contraparts palestines realitzaran una petita gira
de 5 concerts a 5 ciutats palestines diferents on coneixeran la
situació política i social que es viu en aquests moments a
Palestina tot realitzant visites a organitzacions polítiques,
associacions de dones, de suport als presos polítics, camps de
refugiats, associacions israelianes pro-palestines, etc.
Paral·lelament, els i les participants de la brigada aniran
actualitzant periòdicament el bloc del projecte
(http://blocs.mesvilaweb.cat/
Les actuacions previstes són el 3 d’Agost a Jenin, el 5 d’agost a Betlem, el 9 d’agost a Nablus, el 10 d’agost a Ramallah i el 12 d’agost a Jerusalem.
Els darrers mesos els músics han estat realitzant diferents activitats per tal de formar-se sobre la situació de Palestina i realitzant actes per tal de difondre el projecte i poder autogestionar la brigada, demostrant en tot moment la seva participació en el projecte conjunt amb la Xarxa d’enllaç amb Palestina.
Xarxa d’Enllaç amb Palestina
At Versaris
Guillamino
La Gossa Sorda

El silenci de Lorna (Le silence de Lorna / Lorna's Silence / El silencio de Lorna / Il matrimonio di Lorna), de Luc i Jean-Pierre Dardenne
Els Dardenne tornen amb una història típicament seva, sobre la dignitat humana d'un personatge assetjat per la cobdícia cruel de la nostra societat occidental. En aquesta ocasió però, el relat de "film noir", que els dóna l'argument sobre el negoci amb els immigrants de l'Est, el combinen amb el caire melodramàtic de la lluita de la protagonista per salvar primer la vida i després el record del seu primer marit de conveniència. I així adrecen clarament El silenci de Lorna a un ventall de públic més gran del que havien fet amb la seva anterior filmografia; per bé que a costa d'allunyar-se prou de les cròniques dures i depurades que els havien caracteritzat fins ara. També estèticament, s'han deixat estar els super 16mm i la càmera que no s'estava quieta, substituint-ho pels convencionals 35 mm, una fotografia més acurada, una càmera que es mou menys i observa més que no pas segueix la protagonista. I el problema és que temàticament revelen un cert estancament i formalment queden en una indefinida terra de ningú, a meitat de camí del que eren i el que encara no són.
(Fragment del comentari que vaig escriure ran de la visió del film a Canes 2008)
FOTO © Diaphana Jérémie Renier i Arta Dobroshi, a El silenci de Lorna, dels germans Dardenne
Els senyals que el PSC(PSC-PSOE) està arribant a un final de cicle són cada cop més evidents: baixada d'intenció de vot a l'Ajuntament de Barcelona, al Parlament de Catalunya i a les eleccions espanyoles.

Ha passat molt temps dençà que els ïogurts van deixar de vendre's en envàs de vidre retornable, i tots plegats ja hem descobert que a nivell domèstic es fa impossible reutilitzar-ho tot: ni tenim espai material per emmagatzemar-ho ni generem suficient necessitat d'ús.. (segueix)

Translation (traducción):
[Con las elecciones (anticipadas) en ciernes, el diestro Mariano, el Niño de Santiago, presenta un avance de su programa electoral, con el que va a arrasar seguro en la plaza y a obtener sin duda del respetable las dos orejas y el rabo]
—¡¡MUUUUU!!
Guió i dibus: Min

Fa anys ja vaig protestar en contra de la festa del bou que de manera il·legal va promoure l'Ajuntament d'Alaró. Ho vaig fer perquè sobretot em dolia que al meu poble es fes una passa enrere tan important en el que jo entenc que ha de ser el progrés humà. Fins al dia d'avui però, no havia anat a sumar-me a cap concentració anti-taurina davant les places de toros i que d'ençà d'uns anys, s'han fet més freqüents a les nostres Illes. La meva presència com la de molta altra gent estava motivada per dues raons bàsiques: protestar contra el maltracte indigne i cruel a un animal i exigir l'abolició de la que, com a fet cultural, es denomina “fiesta nacional española”.

El silenci de Lorna (Le silence de Lorna / Lorna's Silence / El silencio de Lorna / Il matrimonio di Lorna)
Director Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne. Guió Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne. Fotografia Alain Marcoen. Muntatge Marie-Hélène Dozo. Producció Archipel 35 (França); Les Films du Fleuve (Bèlgica) i Arte France cinéma (França). Durada 1h45.
Repartiment Arta Dobroshi (Lorna), Jérémie Renier (Claudy), Fabrizio Rongione (Fabio)
Sinopsi Lorna, una noia d'origen albanès, accepta el matrimoni arreglat amb un toxicòman, Claudy, per obtenir la nacionalitat belga. Un individu anomenat Fabio és qui ho ha muntat tot, d'acord amb un pla: un cop casats, Fabio mirarà d'assassinar Claudy, perquè Lorna pugui casar-se amb un mafiós rus, disposat a pagar molts calés per fer-se belga. Les coses, però, cal fer-les ràpidament. Lorna s'ho callarà?
Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VOSC] [Tràiler VOSA] [Tràiler VE] [Tràiler VI]
Webs oficials [Lorna's Silence (ang)] [Elsilenciodelorna (esp)]
***
Articles en aquest blog [Comentari] [Altres veus] [Les pel·lícules de Canes 2008: "El silenci de Lorna"] [Projecte]
***
Crítiques publicades [AV7D·Crítiques: 29 juliol - 4 agost 2010]
***
Més informació [AV7D·Estrenes: 29 juliol - 4 agost 2010] [Cartellera (cat)] [El Punt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Festivals i premis [Canes 2008 · Competició > Premi del Guió]
Dist. cat. [x] Dist. esp. [Vértigo] Dist. fr. [Diaphana] Dist. it. [LuckyRed]
***
FOTO Cartell original d' El silenci de Lorna, dels geramns Dardenne