
AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
Red Eléctrica insisteix amb la MAT
N'hi ha una sentència que protegeix el Cabanyal, però avui mateix l'Ajuntament ha ordenat de carregar-se una de les cases protegides. L'han deixada feta una runa, però no ha passat res, res de res. Rita i el PP, segons que diuen, són per damunt la llei, i fan i desfan a l'entoix dels seus interessos particulars.
Matas és enmig d'un embolic de milions d'euros, de viure per damunt les possibilitats legals, de tenir propietats que li han plogut del cel. Matas és un polític de primera fila, que ha viscut com a amo de les Illes. No és sorprenent que també siga ambaixador dels valencians, per voluntat del PP de Camps i de Rita. De fet, no volen traure-li el poder de ser ambaixador, mentre la setència no l'inculpe: però si l'inculpa, això no esguitarà també els del PP valencià, de rebot? Si la complicitat d'un imputat, es converetix en complicitat d'un culpable de lladrocini, no haurien d'anar a presó també els del PP valencià? Per desvergonyits, per xulos, per fatxendes…
Els bisbes abusen sexualment dels xiquets. No són tots els bisbes. No, però n'hi ha un grapat de bisbes embolicats, directa o indirectament, culpables o encobridors culpables igualment. N'hi ha retors, seminaristes, cardenals, fins i tot n'hi ha papes que són sota sospita d'haver silenciat els abusos, d'haver-los exculpat. El PP valencià també exculpa els bisbes, els abusos, els retorots violadors, així van les coses en la casa terrenal del PP valencià. Com més complicitat i més pocavergonyes, més el PP valencià defensa els seus escolanets de l'abús.
Tota aquesta lliçó de valors no l'han ordida en quatre dies, els post-falangistes del PP. Ja fa anys que ho van avisar, que eren en política per fer-se rics, per omplir-se les butxaques. Ho va dir Zaplana que va arribar on va arribar, i ho va dir el peix d'en Sanz. Ara aquest peixot ha estat acusat d'abusador, de violador i no sé quantes coses més. No passa res, els del PP trauen el crist gros, l'espasa, la capa i el sentit religiós més profund. Perdonat.
Perdonats tots els pecadors valencians, malgrat tants crims: Camps, Rita, Fabra, Sanz, Zaplana, i tota la còrrua de centenars d'imputats i sospitosos… Sort que som en dijous de passió. Que el calvari acull el peregrinatge de tans indefensos i pobrissons d'homes i dones del PP, culpables impossibles, però innocents als ulls del seu Déu, l'únic i poderós: els diners, el poder i la mare que els va parir.
Home, això no és democràcia. Això és un paper de fumar, que te'l passes pel forat del serengue i se't queda enrolladet que te'l podries fumar si volgueres. I diumenge Encontre. Quin remei, i quina pena. I quin puret.
DOS DIES EN UNA ALTRA CIUTAT: LA CAPITAL DEL DOLOR
Podria escriure un llarg prospecte sobre la ressurrecció.
Avui, divendres de passió, és la meva Pasqua.
No res. Un avís. I l'amic Blai Bonet em deia que si escoltàvem els avisos seríem eterns.
Veig els verds de ca nostra plens de llevamans petits i carabassa com una ressurrecció, el cel ennigulat amb rajos de sol dibuixats amb tiralínies com una ressurrecció, l'amor dels que m'estimen com una ressurrecció. Don gràcies als metges, als amics, a l'amor.
Aquest llunyà cant de sebel·lins entrevessat amb els crits dels paons i els tubs d'escapament d'un cotxe com una ressurrecció.
Aquesta escriptura ràpida que ho voldria contar tot és una altra ressurrecció.
I ara, un conte.
———————————————————————————————————————————
BUC
Si no fos que és ver tot això que vull escriure, em semblaria el muntatge atzarós d’una al·lota granadeta que encara es pensa que és crisàlide quan ja ha desplegat unes ales escatoses de papallona, i ha volat a pler per tot aquell passat que li han intentat amagar amb la precarietat dels qui no han volgut saber mai la força reveladora de les ombres blanques que deixen els quadres del record en la paret de la memòria.

A partir de l'1 de maig el PP ha donat llum verda a FGV per pujar un 70 per cent el bitllet senzill del Metro. Això significa que els usuaris del Metro que comprem un bitllet senzill de la zona A que abans costava 1,40 euros passarà a costar uns escandalosos 2,40 euros, convertint el Metro de València en EL MÉS CAR DEL MÓN. Això ja és el que faltava! Unim-nos i protestem contra esta decisió ESCANDALOSA! NO tenim prou amb el Correa i el cas Gürtel que ara ens volen traure els pocs eruos que ens queden. Iniciativa denuncia esta desmesurada pujada i reclama un bitllet del Metro de València que tinga un preu raonable! + INFO
LEVANTE.- FGV subre 1 euro el billete sencillo

És al·lucinant. Estàs mirant el partit de bàsquet entre el Reial Madrid i el Barça en Teledeporte per pura afició i al descans decideixes fer una ullada a vore que fan en altres canals. En La 2 estaven en directe amb la retransmissió d'una processó d'aquestes de la setmana santa catòlica-apostòlica-romana des de Xerès, en Punt 2 anuncien per a d’ací uns moments una altra d'eixes manifestacions d'exaltació religiosa des d’Alacant i anit el mateix canal de la televisió valenciana estava realitzant la d'Oriola.
I què collons fan televisions públiques televisant processons privades en un estat aconfessional? Que ningú es planteja la incongruència de fer una despesa com aquesta per afavorir els interessos d'una secta religiosa privada?
No és prou que no paguen IVA, que s'emporten un cabàs de milions d'euros públics mitjançant la declaració de renda, que no demanen permís i per tant no disposen d'autorització per a fer manifestacions al carrer, que les televisions públiques han de fer-li el cul gros a una gent que va camí de ser més coneguda pels abusos sexuals de desenes dels seus rectors espirituals que qualsevol de les altres tasques que desenvolupen.
Per cert, ha guanyat el Barça. O millor, ha perdut el Madrid.



Feia
temps que no actualitzava les presentacions de la meva darrera novel·la a la
seva pàgina web. He pogut comprovar
que encara hi ha tot un seguit d’actes per als propers mesos. El somni de Tàrraco ha tingut una
excel·lent acollida entre els lectors i lectores i, una vegada més us agraeixo
des d’El violinista celest tot el que esteu fent per ella.
Si
us ve de gust assistir-hi, els actes més propers al voltant de la novel·la
seran...
7 d’abril 2010
Entrevista a Canal
21 TV, de Tortosa.
Dins el programa “Tens un racó dalt del món”,
conduït per Jesús M. Tibau.
_________________________________
18 d’abril 2010
Presentació d’El somni de Tàrraco a
Fira del
Llibre de Jesús (Tortosa)
_________________________________
21 d’abril 2010
Lectura pública d’El somni de Tàrraco
Locals de l’ONCE
a Tarragona.
dins
la presentació a la premsa del cicle de
conferències “Llegim Tàrraco”, organitzat
pel Museu d’Arqueologia de Tarragona i
la Biblioteca Pública.
_________________________________
23 d’abril 2010
Signatura de llibres a la Rambla de Tarragona
A diverses llibreries, durant tot el dia.
_________________________________
29 d’abril 2010
Conferència:
“Escriure
novel·la històrica: El somni de Tàrraco”.
Al Museu d’Arqueologia
de Tarragona,
obertura del cicle “Llegim Tàrraco”.
A les 19 hores.
_________________________________
7 de maig 2010
Presentació d’El somni de Tàrraco a
Biblioteca Pública
de Falset
(Priorat)
_________________________________
8 de maig 2010
Signatura de Llibres dins les
Jornades Arraona
Romana a Sabadell.
_________________________________
14 de maig 2010
Presentació d’El somni de Tàrraco a
Biblioteca de
Roda de Barà.
_________________________________
25 de maig 2010
Presentació d’El somni de Tàrraco a
Plaça del Rei, Torre
del Pretori (Sala del Sarcòfag).
Dins les Jornades “Tàrraco Viva” de Tarragona.
A les 19,30 hores.
_________________________________
21 de juny 2010
Xerrada al Club
de Lectura de Roda de Barà.
A la fotografia: La novel·la a la
llibreria Can Solfa, d’Ascó.
Ara en acabant anem a fer la primera reunió per a planificar la campanya de promoció de l'edició especial del disc de Miquel Gil i Manel Camp Trio + David Pastor.
Algun dia farem res de profit?
Ara m'ha entrat la curiositat del twiter. Això que expliquen que les notes han de ser com a màxim de 140 caràcters m'ha picat, perquè jo de normal escric de manera breu.
Tot serà que passe com am el feixbuc aquell, que vaig abandonar per bocamoll i perquè no sé per a què fer-lo servir.
Vorem què passa.

Recull de ressenyes, articles i reportatges o programes audiovisuals que informen sobre les estrenes a part de la nostra cartellera cinematogràfica, publicats entre el 31 de març i el 7 d'abril de 2010.
***
Ancorats (Anclados), de Carlota Nelson:
Recull - Carlota Nelson: «Estem perdent el valor del sacrifici» (Olga Pereda, El Periódico)
***
La teta McPhee i el Big Bang (Nanny McPhee and the Big Bang / La niñera mágica y el Big Bang / Nanny McPhee et le Big Bang / Tata Matilda e il grande botto), de Susanna White:
Recull - La niñera mágica y el Big Bang (Àlex Solà, Cine.cat) | La niñera mágica y el Big Bang (Bernat Salvà, Avui - Sortim i El Punt - Sortim)
***
Lluernes al jardí (Fireflies in the garden / Luciérnagas en el jardín / Un segreto tra di noi), de Dennis Lee:
Recull - Luciérnagas en el jardín (Valentí Sanjuan, Cine.cat) | Luciérnagas en el jardín (Bernat Salvà, Avui - Sortim i El Punt - Sortim)
***
Lorda (Lourdes), de Jessica Hausner:
Recull - Una metàfora de la felicitat (Andreu Gomila, Avui) | Jessica Hausner indaga, entre el respecte i el cinisme, en el comerç de la sanació a ‘Lourdes’ (Nando Salvà, El Periódico) | Lourdes (Valentí Sanjuan, Cine.cat) | Radiografia d'un miracle (Bernat Salvà, Avui - Sortim i El Punt - Sortim)
***
Recorda'm (Remember Me / Recuérdame), d' Allen Coulter:
Recull - Recuérdame (Àlex Solà, Cine.cat) | Recuérdame (Bernat Salvà, Avui - Sortim i El Punt - Sortim)
***
Soul Kitchen (Soul Kitchen), de Fatih Akin:
Recull - Fatih Akin: "No vull ser esclau del meu propi èxit" (Bernat Salvà, Avui) | Fatih Akin: «Jo no vull ser esclau del meu èxit» (Nando Salvà, El Periódico) | Soul Kitchen (Àlex Solà, Cine.cat) | Receptes de l'ànima (Bernat Salvà, Avui - Sortim i El Punt - Sortim)
***
Topada de titans (Clash of the Titans / Furia de Titanes / Le choc des Titans / Scontro tra Titani), de Louis Leterrier:
Recull - El moment de la veritat (Pep Prieto, Diari de Girona) | Sam Worthington: «Treballar en aquests films és tornar a la infància» (Paz Mata, El Periódico) | Furia de titanes (Àlex Solà, Cine.cat) | Furia de Titanes (Bernat Salvà, Avui - Sortim i El Punt - Sortim)
***
Un indret llunyà (Un lugar lejano / A distant place), de José Ramón Novoa:
Recull - Un lugar lejano (Valentí Sanjuan, Cine.cat) | Un lugar lejano (Bernat Salvà, Avui - Sortim i El Punt - Sortim)
***
Repàs general de les novetats a part de la nostra cartellera
La lluita de titans envaeix els cinemes (Vilaweb · Estrenes cinematogràfiques de la setmana)
Diví i humà (Nando Salvà, El Periódico · Les claus de la cartellera)
Accents#654 (Diari de Girona - Accents)
Parlem amb l'equip de "Furia de titanes" (Canal 33 · Cinema 3)
La Cartellera (BTV · La Cartellera)
La Finestra indiscreta 04.04.2010 1a hora, La Finestra indiscreta 04.04.2010 2a hora, La Finestra indiscreta 05.04.2010 1a hora, La Finestra indiscreta 05.04.2010 2a hora i La Finestra indiscreta 05.04.2010 3a hora (Catalunya Ràdio)
***
FOTO © Golem Soul Kitchen, de Fatih Akin

Estintolat a la barra d'un bar de llei seca, sóc víctima d'una mena de síndrome d'Stendhal a la monzoniana. Arriba a haver-hi tant de material que el visitant s'aclapara. L'exposició sobre Quim Monzó a l'Arts Santa Mònica hauria de ser itinerant i dur-la a tots els racons del país. És un muntatge admirable, un repàs a una trajectòria literària i vital tan formidable que tothom hauria de tenir oportunitat de veure'l.