Cercador per data

Cercador per data

« Març 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031        


Futur hospital de Llíria (i IV de moment): al 2003 deien que en ‘breve’ estaria i ara afirmen que al 2010 no estarà, pot ser al 2011... Izquierdo diu Amén!

Mireu el pamflet adjunt. És del 21 de maig del 2003. “Tu futuro, nuestro compromiso” és el lema. Manuel Izquierdo és el que dona la cara. Llegiu ara l’article  que publicàrem en aquest bloc el 26 de juny de 2008 ‘Hospital de Llíria: el meninfotisme constant del PP tolerat per l’alcalde Manuel Izquierdo’. Per rematar-ho, doneu una ullada a l’article del diari Levante-emv ‘Manuel Cervera anuncia en la comissió de Sanitat que l'hospital de Llíria obrirà en 2011’. Al 2003 era ‘Llíria tendrá en breve un HOSPITAL’; després prometeren que a la primavera del 2007; amb la primera pedra, Camps va assegurar que s’acabaria al desembre del 2008; posteriorment juraren que a l’abril del 2009 seria una realitat; donaren la paraula per a les acaballes del 2009; posaren la mà al foc per al primer trimestre del 2010; cridaren ben fort que al segon semestre del 2010 seria un fet palpable... El conseller de Sanitat i l’alcalde de Llíria afirmen periòdicament  que  "se estan cumpliendo los plazos". Al 2003 era un hospital de referència i al 2011 serà un centre complementari de l’Arnau patint, a més, una gran retallada de serveis... Per desgràcia, les dates que parlem encara no són definitives  i després caldrà veure quan tarden en equipar-lo i els sobrecostos de les obres: 26 milions estaven pressupostats, segur que superen de llarg els 50.

Exigim transparència al govern municipal de L'Hospitalet

Davant les informacions aparegudes sobre la investigació a la qual està essent sotmès l’Ajuntament de l’Hospitalet per part del Tribunal de Cuentas per suposades irregularitats en la contractació pública durant els anys 2006 i 2008, Esquerra Republicana de Catalunya a l’Hospitalet ha exigit al govern municipal, format per PSC i ICV-EUiA, transparència i que investigui fins a les últimes conseqüències les contractacions fetes durant l’època d’alcaldia de Celestino Corbacho.

Per Eduard Suárez “és poc transparent que l’actual alcaldessa, Núria Marín, no hagi fet cas dels repetits informes de la Intervenció i la Secretaria de l’Ajuntament que ja advertien aquestes suposades irregularitats”. “Davant de situacions com aquestes, ha afegit Suárez, calen investigacions a fons sobre els fets i no cal esperar a que un ens extern com el Tribunal de Cuentas, ho demani, sinó que el propi Ajuntament ha de vetllar per la transparència i la bona actuació en l’administració dels recursos públics”.
“Aquesta és una mostra més de la poca transparència del govern municipal, format per PSC i ICV-EUiA, que des d’Esquerra hem denunciat en repetides ocasions. En un moment com aquest, cal una investigació a fons sobre l’afer i, si és necessari, l’assumpció de responsabilitats”, ha conclòs Suárez

JUBILACIÓ VOLUNTÀRIA A PARTIR DELS 60 ANYS


I que es pugui viure
d'una pensió mínima.

Les dretes son el braç polític
del capitalisme liberal.
Els centres (socialistes)
estan subornats pel capital.
I les esquerres
no han governat mai.

481

Ahir, consultes. I ara, anem endavant.

Conclusions que podem extreure de les consultes d'ahir:

Si tenim en compte que...

- Amb més bona voluntat que mitjans.
- Amb la inclusió de col·lectius que hi voten poc (immigrants) que fan que el nombre de votants potencials creixi (i per tant que el nivell de participació baixi)
- Amb la indiferència dels mitjans de comunicació més grans (On si no hi surts no hi existeixes)
- Amb el fet que en cap convocatòria "oficial" el nivell de participació deslegitima el resultat
- ...i que seria molt (però molt) agosarat considerar que qui no vota en les consultes és contrari a la independència,

Llavors podem considerar un èxit els resultats. Però n'hi ha algunes coses a parlar.

L'ULL DE FELLINI (una mica grotescos ho som tots!)

Què vol dir ser fellinià? Vol dir ser seguidor de Federico Fellini o tenir l'aire d'haver sortit d'una de les seves pel.lícules? Una mica grotescos ho som tots. O ho podem arribar a semblar tots, només que algú ens miri de biaix...

Perill de mort

FOTO DEL LECTOR QUE AVUI DILLUNS 1 DE MARÇ EM PUBLICA EL PERIODICO

No m'han agradat mai els camins particulars que et trobes al mig del bosc perquè sempre he entès que la natura és de les poques coses que és de tots i que no et xucla impostos per gaudir-la. I sovint he passat per aquests camins particulars sobretot per manifestar la meva disconformitat en la privatització de vies naturals de la muntanya. Però si em trobo gaires indicadors de l'estil d'aquest que vaig veure a l'illa de Menorca, m'ho pensaré dues vegades i és que...

Futur hospital de Llíria (III): no comptarà amb servei de Pediatria. Izquierdo crea el club de fans populars d’Herodes

El minihospital de Llíria dia a dia retalla les seues prestacions i serveis complementàriament al poc interès que l’alcalde edetà i els diferents consellers han mostrat cap a l’execució d’aquesta infraestructura sanitària. Les ments lúcides del Govern de Camps han arribat a la conclusió que si al Camp de Túria, Serrans i Racó d’Ademús no ens calien paridors per a les 1.500 dones (dades hospitalàries de la pròpia conselleria de Sanitat) afectades cada any per aquest vici de tindre fills, aleshores menys els feia falta disposar de servei de pediatria al seu entorn natural: que se’n vagen a València, han pensat el Cervera i l’Izquierdo, així faran turisme i les criatures coneixen món. Ginecologia desapareix de l’hospital de Llíria per a incorporar la planta de Psiquiatria de l’Arnau (que inclou l’àrea sanitària de Llíria i la zona metropolitana de València) el que afectarà completament la capacitat de l’hospital ja que augmenten el número de potencials malalts però no el de llits. (A la imatge, Izquierdo i Camps no volen donar la cara i es giren de cul per desentendre’s així de les nostres prioritats sanitàries)

Zapata: ¿un muerto útil?

Per veure una opinió una mica diferent del tema.

Zapata: ¿un muerto útil?

Enrique Ubieta Gómez
La absoluta carencia de mártires que padece la contrarrevolución cubana, es proporcional a su falta de escrúpulos. Es difícil morirse en Cuba, no ya porque las expectativas de vida sean las del Primer Mundo –nadie muere de hambre, pese a la carencia de recursos, ni de enfermedades curables--, sino porque impera la ley y el honor. Las Damas de Blanco y Yoani pueden ser detenidas y juzgadas según leyes vigentes –en ningún país pueden violarse las leyes: recibir dinero y colaborar con la embajada de Irán (un país considerado como enemigo) en Estados Unidos, por ejemplo, puede acarrear la pérdida de todos los derechos ciudadanos en aquella nación--, pero ellas saben que en Cuba nadie desaparece, ni es asesinado. Por demás, uno entrega su vida por un ideal que prioriza la felicidad de los demás, no por uno que prioriza la propia. Así que la lamentable muerte de Orlando Zapata, un preso común –de largo historial delictivo, en nada vinculado a la política--, regocija íntimamente a sus hipócritas “dolientes”. Transformado después de muchas idas y venidas a prisión en “activista político”, Zapata fue el candidato perfecto para la autoejecución. Era un hombre “prescindible” para los grupúsculos, y fácil de convencer para que persistiera en una huelga de hambre absurda, de imposibles demandas (cocina y teléfono personales en la celda) que ninguno de los cabecillas reales tuvo la valentía de mantener. Cada huelga anterior de los instigadores había sido anunciada como una probable muerte, pero los huelguistas siempre desistían en buen estado de salud. Instigado y alentado a proseguir hasta la muerte –esos mercenarios se frotaban las manos con la expectativa de que muriese, pese a los esfuerzos no escatimados de los médicos--, el cadáver de Zapata es ahora exhibido con cinismo como trofeo colectivo.
Como buitres estaban los medios –los mercenarios del patio y la derecha internacional--, merodeando en torno al moribundo. Su deceso es un festín. Asquea el espectáculo. Porque los que escriben no se conduelen de la muerte de un ser humano –en un país sin muertes extrajudiciales--, sino que la enarbolan casi con alegría, y la utilizan con premeditados fines políticos. El caso de Zapata me recuerda el de Pánfilo: los dos fueron manipulados y de cierta forma conducidos a la autodestrucción de forma premeditada, para satisfacer necesidades políticas ajenas: uno, llevado a una persistente huelga de hambre de 85 días (había realizado ya otras anteriores que afectaron su salud); el otro, en pleno proceso de desintoxicación alcohólica, invitado a beber para que dijera frente a las cámaras lo que querían oir. Me pregunto si eso no es una acusación contra quienes ahora se apropian de su “causa”. Tienen razón al decir que fue un asesinato, pero los medios esconden al verdadero asesino: los grupúsculos cubanos y sus mentores trasnacionales. Zapata fue asesinado por la contrarrevolución.

Ens posem al dia! (i Premis Enderrock 2010)

Ahir vam treure'ns el pijama per anar a Vilanova i la Geltrú a veure La Brigada (sí, els protagonistes del fantàstic post de dimecres passat). Pop-folk tranquil en un lloc bonic (el Foment vilanoví). Per gaudir-lo, vaja. I si seguim enrera en el temps, recordarem que dissabte vam veure Joan Colomo, i al final per temes de timing ens vam perdre els de la Directa (ajà). I si seguim més enrera en el temps, divendres va ser el torn del xilè Manuel García, un personatge que també va sortir en aquest bloc (aquí) per compartir l'espectacle i disc eXile amb Guillamino. Divendres actuava sol, pel BarnaSants (aquell festival del que parlem tan sovint).
I a més de tot això, divendres es va fer públic el cartell dels Premis Enderrock 2010 (que esbrinareu si seguiu llegint), Mazoni avui comença la seva particular bogeria (31 bolos en 31 dies, i no és cap broma), seguim amb l'alegria d'allò del Premi Zapping, Bikimel protagonitza l'Enderrock TV que està penjat al web, dimecres El Pèsol Feréstec toca a l'Heliogàbal, dijous es presenta l'especatcle compartit entre At Versaris i Asstrio, a la redacció hi ha canvis, Mishima són els protagonistes del número de març de la revista, La Brigada encarten un sàmpler boníssim també en aquest número, tenim feina i un bloc per actualitzar. Va, més!



Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jordi Martí Font

Prendre la paraula

Jordi Martí Font

Josep Maria Llauradó: "L'olor dels macarrons"

Marc

Badalona-Trondheim

Marc

La Iaia

Sergi Turiella

Els Ponts de Sant Boi

Sergi Turiella

Estats-Nació i Democràcies Tricolors

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.