Empesos per una realitat que ens despulla /
Sentim la bellesa com un plaer immerescut /
Entre imatges que criden i silencis que parlen /
Les imatges dels món ofeguen la innocència /
Empenyen la realitat des de la Realitat /
Els silencis no són música callada però viuen /
I surt el sol en cada país com un alè de vida /
I en la innocència pervertida queden mirades /
Que cerquen vida en cada minúscula claror /
Un vell crida com si fos un adolescent irat /
Les mans dels artistes construeixen les teories /
Els il·luminats ja només prediquen la claror de la terra ////

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema