Un vell crida

• mamoya2
• enllaç permanent
• Morques
• dilluns, 1 de març de 2010 | 08:45h

Empesos per una realitat que ens despulla /
Sentim la bellesa com un plaer immerescut /
Entre imatges que criden i silencis que parlen /

Les imatges dels món ofeguen la innocència /
Empenyen la realitat des de la Realitat /
Els silencis no són música callada però viuen / 

I surt el sol en cada país com un alè de vida /
I en la innocència pervertida queden mirades /
Que cerquen vida en cada minúscula claror /

Un vell crida com si fos un adolescent irat / 
Les mans dels artistes construeixen les teories /
Els il·luminats ja només prediquen la claror de la terra //// 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article