
Dissabte van presentar Pell de Pruna a l'Ateneu de Benaguasil. El doctor Olivares em perdonarà, però aqueixa era l'excusa per un encontre més paratextual. A més, Pell de Pruna, com va confessar l'escriptor, no es va escriure per ser publicat, en un primer moment. Les circumstàncies d'una nit entre amics que libaven amb goig, la coincidència d'unes històries d'algú altre, i que l'autor se sentia plenament lliure per escriure, el van fer decidir de presentar-lo, de primer a l'editor, que no volia saber-ne res d'il·lustracions, després al premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida. Un llenguatge senzill, pròxim al jovent, sense artifici, talment com si ho estigués contant vosté, o vivint-ho un jove adolescent d'institut, fins i tot aquells que no llegeixen mai res, o que diuen que no llegeixen. Ah, el sexe, entre mestres, a l'Institut: com no voleu que llegesquen, els joves, amb aital reclam.