CHOPIN I PEPE RUBIANES!

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dilluns, 1 de març de 2010 | 22:59h

He vist per you tube tot un espectacle corporal, mental, sensacional de l'amic Pepe i he donat gràcies a la tècnica que em permet recordar-lo al viu, de viu en viu. Pepe Rubianes partí de vacances ara fa un any (filla de puta la mort!) però em deixà tresors de tendrors, de rialles, de pensaments, d'energia amatòria i humorosa que irradia a través de la seva expressivitat extraordinària, única. Quin gust una Sala Pepe Rubianes al Capitol de Barcelona on el vaig veure tants de cops!
I ara escolt els XXIV preludis de Chopin que va néixer tal dia com avui fa dos-cents anys, interpretats per l'amic Alain Planès. Tenc unes ganes boges de veure un film porno de Carles Santos en què la Sand i el Chopin boixen a la Cartoixa de Valldemossa.
Chopin també m'acompanya molts d'horabaixes i m'he après peces senceres de cor: les sonoritats úniques del piano que m'engronsaren en la meva cambra de Manacor quan l'escoltava en un disc de vinil al meu pick-up que m'havien regalat els pares perquè havia aprovat la revàlida de quart.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

UN CHANT D'AMOUR

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dilluns, 1 de març de 2010 | 15:42h

Preguntà l’Amic al seu Amat si havia quedat en ell alguna cosa per amar; i l’Amat respongué que allò per què l’amor de l’Amic podia créixer, era per amar.

Ramon Llull

ELS DIES DE CADA DIA DE L’AMOR

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Aquest costum d’espai fet de distàncies

Et besaré amb els mots més escatats

Amb l’erosió vivent que et dóna vies

Cantaré les trobades fora d’hores

En què oblidam les formes que pertoquen

I repetim el bellnouer i desam el ferest

Amb els cossos tan tocats encara

Tan ardents entre el fum blavís

D’una vida sencera nit a nit fent-se

Cantaré el dies de cada dia de l’amor

Els mapes i els replecs d’un terrer carnal

Tapat de pols de les hores ignorades

Extensió esbucada que bastim seguit seguit

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

La calidesa de mans i caires i arestes còmplices

Que es mostren abismes confegits i partions

Del territori inacabable del desfer referint

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Els sabers que no es diuen i són record continu

L’odissea de passes plegades en totes direccions

Aquesta claredat simple dels mestres clàssics

Quan escriuen Això és el meu cos

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Lletres musiqueres d’uns amants antics

Desamors i sofrences ànsies i llanguiments

Ombres inventades d’un diari art de viure

Cantaré el nostre lloc on no hi ha res

Ni és enlloc

Ni té fi

Cantaré aquesta vànova voleiadissa de veus

Com un mar de jugueres

[Foto de Michael Kenna] 

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article