
La nova sèrie de consultes populars ha tingut uns resultats notablement inferiors a la de mitjan desembre passat. En aquella ocasió, la situació típica era que el nombre de vots favorables a la independència de Catalunya fos equivalent a un 70% - 83% del vot acumulat de CiU i ERC a les eleccions de 2006 al Parlament de Catalunya. En van ésser mostra Tàrrega, amb el 70,5%; Constantí, amb el 76,1%; les Borges Blanques, amb el 78,1%, i Vilafranca del Penedès, amb el 82,9%.
Myanmar: Different kind of looks from Roser Giner Bruñó on Vimeo.


OCDE
(Organització
per a la Cooperació
i el Desenvolupament
Econòmic)
seu ideològica del
Capitalisme Liberal
(Pensament
Únic).
Les dretes són el seu braç polític,
els centres
(socialistes)
els tenen subornats,
i les esquerres
(que no han
governat mai)
són el seu adversari
polític i econòmic.
482


L'estat mundial de l'agricultura i l'alimentació 2009 és el títol de la darrera publicació de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació en què analitzen la situació actual de la ramaderia. En aquest estudi es considera la transformació a gran velocitat del sector ramader al llarg dels darrers anys. El motiu principal d'aquesta evolució i canvi són les modificacions que ha sofert l'economia mundial i la societat.
Veure publicació
He vist per you tube tot un espectacle corporal, mental, sensacional de l'amic Pepe i he donat gràcies a la tècnica que em permet recordar-lo al viu, de viu en viu. Pepe Rubianes partí de vacances ara fa un any (filla de puta la mort!) però em deixà tresors de tendrors, de rialles, de pensaments, d'energia amatòria i humorosa que irradia a través de la seva expressivitat extraordinària, única. Quin gust una Sala Pepe Rubianes al Capitol de Barcelona on el vaig veure tants de cops!
I ara escolt els XXIV preludis de Chopin que va néixer tal dia com avui fa dos-cents anys, interpretats per l'amic Alain Planès. Tenc unes ganes boges de veure un film porno de Carles Santos en què la Sand i el Chopin boixen a la Cartoixa de Valldemossa.
Chopin també m'acompanya molts d'horabaixes i m'he après peces senceres de cor: les sonoritats úniques del piano que m'engronsaren en la meva cambra de Manacor quan l'escoltava en un disc de vinil al meu pick-up que m'havien regalat els pares perquè havia aprovat la revàlida de quart.

El dia D era avui; les 12 del migdia era l'hora H. Joan Laporta iniciava la seva aventura política a la xarxa mitjançant el portal www.laporta2010.cat. L'expectació era màxima des que fa dies un rellotge anava indicant les hores, minuts i segons que quedaven per la seva posada en marxa, a la manera d'una bomba de les pel·lícules de James Bond. I ha estat una bomba, efectivament. Col·lapse total provocat pels milers de persones que hi volien accedir. L'èxit en un primer moment ha estat, doncs, innegable.
La proposta de Laporta no hauria de cridar-me especialment l'atenció: no sóc un mitòman, m'agraden més els projectes col·lectius que els personals, més els de llarg abast que els immediats, m'agrada més el dia a dia discret que l'espectacle mediàtic. No obstant això, la iniciativa de l'encara president del Barça m'aporta tot allò que més estem demanant els catalanets de carrer a la sorda classe política: il·lusió, lideratge, ambició, optimisme, eficàcia... De manera que no m'ha costat gens decidir-me a entrar a la web, cosa que he aconseguit després de reiterats intents, i deixar-hi les dades personals per rebre més informació.
Si un factor m'ha acabat de convèncer per interessar-me pel projecte Laporta ha estat el tractament informatiu (o la seva absència) que està rebent aquest home per part dels grans mitjans de comunicació. És un bon senyal. Significa que va pel camí correcte. Un camí que no serà fàcil però sí il·lusionant: omplir el projecte d'idees, perfilar objectius, definir estratègies, teixir complicitats... De feina no en faltarà, no.

La COPA SANTA
dedicada per Frederic Mistral
a Victor Balaguer,
es una música, una tonada
i un cant amb una força fantàstica.
Es cantadora per excelència.
Haurem de combinar però, estrofes tradicionals i lletres noves.
Es tradició viva als països d'Òc, i ací, sia recuperada!
Catalans alcem la Copa
que mos ve dels occitans.
Amb unió beguem en colla
lo vi pur dels nostres ceps.
Provençaus, / occitans / vaicí la copa
Que nos vèn dei catalans :
A-de-rèng beguem en tropa
Lo vin pur de nòstre plant !
repic
Copa santa,
E versanta,
Vueja a plen bòrd,
Vueja abòrd
Leis estrambòrds
E l'enavans dei fòrts !
Pèr la glòria dau terraire
Vautres enfin que siatz consènts,
Catalans de luenh, ò fraires,
Comuniem toteis ensèms !
D'un vièlh pòple fièr e libre
Siam bensai la finicion ;
E se tomban lei Felibres,
Tombarà nòstra nacion.
D'una raça que regrelha
Siam bensai lei promiers greus ;
Siam bensai de la patria
Lei cepons e mai lei prieus.
Vueja-nos leis esperanças
E lei raives dau jovènt,
Dau passat la remembrança
E la fe dins l'an que vèn.
Vueja-nos la coneissènça
Dau verai e mai dau bèu,
E leis autei joïssènças
Que se trufan dau tombèu.
Vueja-nos la poesia
Pèr cantar tot çò que viu,
Car es ela l'ambrosia
Que tresmuda l'òme en dieu.

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>