Ahir volia fer un apunt i mirava de triar de què podria parlar. De vegades no cal encantar-s'hi massa perquè al final acabes amb el cap com un bombo. De matèria no en mancava, les ganes em fallaren. Ara estic acabant un llibre d'aquells que deixen rastre, memòries, de l'esperança a la desfeta 1936-1939. Quant vaig descobrir en Josep Benet de seguida em feu el pes, el primer llibre fou escrits en defensa pròpia, després li seguiren aquell en el qual relatava les peripècies d'en Companys començant per l'exili fins la tornada emmanillat i l'afusellament a Montjuïc, el Joan Peiró, afusellat. Llibres tots ells corprenedors dels que ajuden a aclarir idees, antídots tots ells, contra fanatismes. El rastre que comentava abans ha consistit bàsicament, en primer, la desmitificació de la república espanyola sobre tot, pel que respecta a la nostra nació, i segon, un veure amb transparència tot un seguit d'errors que tingueren com a resultat l'establiment del feixisme a casa nostra. Feixisme, no cal dir-ho, que encara dura.

També hauria pogut fer un apunt comentant la dictada occitana de can Bassot a Catarroja, no perquè jo haja pogut participar en ella, ja m'hauria agradat, sinó la meua perplexitat en descobrir tot solet aquest món amagat i que ens hauria d'ésser tant proper i familiar. Els qui no ho hagin fet encara, que proven a escoltar una emissora per exemple del Bearn, radio país pot ser-ne una, ara i mercé a internet això és perfectament possible. Paren l'orella i se'n adonaran de la proximitat de llur parla a la nostra. D'ençà que ho vaig experimentar, quan viatge a Baiona, Pau o potser Tarba ho faig amb més alegria, m'ho mire d'una altra manera i això que no he sentit ni un borrall d'occità per cap carrer ni plaça dels correguts per mi a la vella Gasconya. Però, això són figues d'un altre paner i   la lluita és titànica per tal de trabucar la situació. Hui per hui a occitània són l'espill on veurem clarament cap on anem nosaltres si no som prou valents d'estroncar el futur que espanya ens ha reservat.

Ara em deixaré d'històries i em posaré a treballar, haig de fer-me el dinar a banda dels llits i la casa tota i això ho he d'enllestir tot per a mig dia. A la vesprada m'espera el rellotge on hauré de picar si vull guanyar-me el sou que em permeta continuar fent apunts.  Si puc a la nit m'agradaria de fer un comentari envers l'afer declaracions d'ahir del senyor Egiguren. Són tan sucoses com verinoses i sobre tot, contradictòries i falses, aviam, com som les persones per regla general. És o no és?