El crit socialista del segle XX fou "proletaris de tot el món, uniu-vos !", calia fer la revolució, el canvi, iniciar una nova època, no reeixiren del tot llurs propòsits però propiciaren grans canvis de costums, de pensament, econòmics.
Nosaltres, els nacionalistes catalans, hem d'aprendre les lliçons del passat, del nostre i del d'altres nacions del món, si és cert que el que volem, desitgem, ambicionem és el ple benestar del nostre país i creiem que només podrà aconseguir-se amb la llibertat política. Però els catalans som gent refractària a la unió, a la generositat, al compromís lleial amb la nació; ens fa vergonya anomenar pàtria a la nostra pàtria, ens fa basarda dir que l'estimem i rebutgem enamorar-nos d'ella, Catalunya.