Vagi per endavant que el model nuclear no és el meu preferit per als propers anys. Les meves raons no són ideològiques sinó tècniques i econòmiques. La indústria nuclear ha perdut credibilitat quan parla dels residus. Fa més de 30 anys que diu que resoldrà el problema amb plantes de reprocessament i, ja ho veieu, l'única cosa que proposa és centralitzar en un magatzem els residus que hi ha dins les piscines de cada central fins que es trobi una altra solució. També diu que els costos de generació són molt millors que els de les altres tecnologies de generació elèctrica, però jo no he vist mai una central comprometre's a mantenir el preu baix durant tots els 40 anys de vida; per altra part els costos de la nova central que es construeix a Finlàndia s'han disparat augurant que tot plegat ha estat una il·lusió. Tampoc m'agrada la llargada del temps de gestació del projecte i de construcció, ni que la tecnologia principal és forana.
Però el principal argument pel que no defenso el model nuclear és que és del tot incompatible amb el model eòlic. Quan al mes de gener es va arribar al màxim de penetració eòlica al sistema elèctric espanyol, amb un 54,4%, totes les tecnologies que produeixen electricitat es van acomodar a aquella punta eòlica abaixant la seva producció. La nuclear no va moure ni un kW de potència, ni es va immutar. Com a resultat van haver d'aturar uns quants parcs eòlics per no tenir cabuda en el sistema. Ho he escrit sovint: el model nuclear i l'eòlic són models rígids i incompatibles entre si. Per tant jo he apostat pel foment de l'energia eòlica sabent que és una tecnologia que es desenvolupa a casa nostra, aportant guanys en coneixement i exportació de tecnologia. Que és complicat resoldre la seva implicació de forma important en un sistema elèctric? No pas més que els de tenir un sistema majoritàriament nuclear com el francès amb una participació del 80%. És qüestió d'enfocar els problemes amb decisió de voler resoldre'ls.