Cercador per data

Cercador per data

BREVETAT AL FEBRER



NOMÉS NOSALTRES

Són les onze de la nit.

Ací estem,

només nosaltres:

els teus llavis, la finestra,

l’abaltiment i l'hivern

adormit en un fil de veu.


 

 

PLUJA

He desfet el dia

amb la certesa que vindràs.

La melangia és ara

tan sols  pluja de paraules.

 

 

 


IMPERATIUS

Encén-me la boca.

Fes-me desoir tot el silenci.

Sotmet-me a la claredat del teu esguard.

Atura el temps on ressonen les flors.

No mires enrere.

Vetla els meus somnis.

Amb un  sol gest, prodiga’m el teu amor.

Encén-me novament la boca.


 

Presentació finalitzada

La presentació, ja està acabada, i l’he presentat ahir, diumenge, avui i demà també ho faré, a un jurat molt i molt estricte, els meus pares.

 

Personalment, crec que està bastant bé, encara que crec que li falta, alguna cosa, per que sigui molt bo, espero que demà se’m acudeixi i pugui està millor encara. No m’ha costat gaire fer-lo, m’ha costat arrencar, però un cop ja iniciat he anat fent i sense cap problema, opino que bastant bé.

 

Aquesta, en principi, és la penúltima entrada, que faig, l’última serà quan sàpiga la nota.

 

Ara sí, més què mai, desitgeu-me sort i que els nervis no em traeixin.

El poder

 

Hi havia gent avui que se m'abraonava i em preguntaven pel tema Carretero, aquesta si és bona, com si jo hi tingués alguna cosa a veure, o tingués alguna informació, casualment el dia anterior vaig compartit taula i sopar amb el Jaume Renyer i res em vaig ensumar.

Tot i que, en aquest país on hi ha poca cultura i menys encara cultura política la gent no pot arribar a entendre que la manca de poder du aquestes situacions.

Al PP i al PSOE, això no els hi passa, perquè ? Tampoc li passava a CiU quan estava arrapat al poder, perquè ? De Iniciativa no cal ni parlar-ne, prefereixo no perdre el temps.

Això només passa als partits catalanistes i independentistes, és fàcil no, arribar a una conclusió ?

 

Per a mi aquesta cita ho diu tot:

 

" la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament."

Nirad C. Chaudhuri (23 November 1897 – 1 August 1999)

Escriptor bengalí

Sobre la crisi de direcció de Reagrupament Independentista, un altre cop

Un dia més, em veig en l'obligació de puntualitzar la meva posició personal -ja expressada en el dia d'ahir- respecte de la crisi de direcció que viu Reagrupament Independentista.

Sí que hem de posar els peus (als cinemes monolingües)

Por i fàstic a Catalunya.

Algunes veus (autoritzades) parlen de no posar mai més els peus als cinemes que avui 1 de febrer de 2010 han fet vaga en protesta per la Llei del Cinema de Catalunya.

Jo proposo el contrari: hem d'anar-hi, comprar la nostra entrada i a canvi donar-li al taquiller o la taquillera una enganxina com la que il·lustra aquesta entrada. Una frase que podem dir és: Si us plau, li pot donar això al director d'aquest cinema monolingüe? Gràcies.

Omplim la taquilla d'aquests cinemes monolingües amb enganxines de la Plataforma per la Llengua.

A BENEFICI D'INVENTARI

[Primer un espot publicitari d'un llibre, Males companyies, de Marc Cerdó que recoman amb passió. DIMARTS, 2 DE FEBRER DE MMX, A LES 19.30 HORES A L'ESPAI MALLORCA ES PRESENTARÀ MALES COMPANYIES DE MARC CERDÓ. HI SEREM: ELL MATEIX, LA SEVA EDITORA, MARIA BOHIGAS DEL CLUB DELS NOVEL·LISTES,  XAVI SÁNCHEZ I AQUEST PLAGUETER. US HI ESPERAM!]

[Foto d'Armand (El Caire). col·lecció de Joan Manresa.]


Si no miram enrere, no tenim cap passat, cap futur. Som un home porós que no sap estimar bé. Acab d’escriure aquestes dues frases i apareixes de bell nou, de vellíssim nou davant els meus ulls, ets l’al·lota que, com en un conte molt simple de Salter que vaig llegir quan estudiava de metge a Barcelona, toca el piano, cultiva roses, fa classes de dibuix als nins del poble i espera amb tota la seva força i fragilitat trobar un amor que l’alimenti i l’ajudi a viure.

Una foto

Em trobe, passejant, el Raimon. Mentre xerrem al mig del carrer s'acosten unes xicotes italianes que ens demanen si els faríem aquella típica foto de dues amigues de vacances a Barcelona. Li la fa el Raimon i quan elles marxen me n'adone que no sabran quin personatge tan important s'amagarà per sempre al darrere d'aquella instantània tan normaleta...

Les maneres em semblen preocupants.


Josep Maria Terricabras:

Reflexió independentista

"Fa poc s’ha produït un cert clima de tensió –no se sap si de ruptura– en el si de la direcció de Reagrupament. Com que la cosa resulta vistosa i potser important, alguns amics ja s’han avançat a comentar-la en aquest mateix bloc. No em puc estar, doncs, d’abordar-ho, si més no per facilitar que tothom hi digui la seva.



De fet, no sé ben bé com ha anat tot plegat. Hi ha coses que, aparentment, resulten estranyes, tres sobretot: a) que el grup majoritari no acabi fent valer la seva opinió en la direcció (perquè hi deu haver votacions de majories i minories, suposo); b) que la forma de fer les llistes pugui provocar una crisi definitiva, com si es tractés del punt més essencial d’una formació independentista; c) que, per aquesta raó, acabi abandonant la direcció el grup majoritari.

Només dic que aquestes coses resulten, aparentment, estranyes. Segur que deuen tenir alguna explicació (o moltes). És molt possible que aquest mateix dilluns ja estiguem més ben informats i de ben segur que durant la setmana anirem rebent comunicats, manifestos i declaracions que ens acabaran de donar pistes, tot i que no sé si ens ho acabaran d’aclarir. Per tant, deixo la qüestió aquí, que ja anirem seguint entre tots, a mesura que es publiquin les opinions d’uns i altres.

El que més m’interessa ara és veure les dificultats amb què topen sempre els projectes independentistes. Resulta ben sorprenent, per exemple, que diguem que l’únic que ens interessa és la independència, però que després ens barallem per la primera –o la segona– dificultat o discrepància que aparegui. En general, hi ha poca capacitat de pacte, de consens, hi ha poca cintura política. (...)"


Comento:

   Primera preocupació:
Les maneres em semblen preocupants, sobretot per la visceralitat i atac als 4 (o 6) que defensaren que les llistes s'han de fer segons acord previ (ho podeu llegir: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157604).

Entenc que es pot plantejar que l'estatut es va fer a corre cuita i tingui uns o altres problemes, però la manera de fer de Carretero i els altres dimitits no em sembla correcte, i les acusacions que han rebut els altres són marca de mala qualitat política. El compromís era de fa tres mesos, i, si un cas, s'havia de deixar-se de "pureses" i "La Regeneració" la nostra faltaria més! Però en cap cas disfresses, que ja n'estem tips.

Kollmiku, hola, discrepo i penso que la crítica de Terricabras és massa suau en aquest punt. Jo diria que és pitjor que poca cintura, és una barroeria i irresponsabilitat donat el canvi polític a l'abast i treballat.

La situació, i sobretot la gestió de la situació la veig embolicada de problemes de principis (neixen i s'han alimentat fins ara de renegar i difamar ERC) i d'interessos que no són ni aplegar ni res que s'hi assembli. Això ho dic pel tarannà, accions, discursos, de Reagrupament i "reagrupats", per trobades, converses, discussions, i la poca, petita esperança que tenia en que Reagrupament s'adrecés cap a la coalició que necessitem i reclamem des del moviment per la independència.

   Uns detalls dels punts del 4.2.
El que es va presentar d'entrada com a raó de les dimissions són uns punts dels estatuts de Reagrupament sobre la formació de les llistes per les eleccions. Ahir assenyalava "una cosa que no entenc: si Reagrupament ha de donar suport a qui es presenti a les properes eleccions amb la independència com a prioritat i al programa, sigui aquest que es presenti com a partit o com a coalició de partits polítics, com lliguen els dos punts que s'han d'assumir i la possibilitat que fos aplegament, i de partits polítics?

Perquè no pot ser que es demani gaire més que el compromís per la independència a les properes eleccions i els mínims que aquesta tasca demana. I és molt difícil que algun partit es vulgui aplegar si resulta que, com diu el punt segon, els seus candidats no siguin cosa seva, de cada partit que s'hi afegís, i els hagués de triar l'assemblea de Reagrupament.

Ho entenc malament pot ser, o és una cosa interna? On està aleshores el lloc per a la coalició per a les properes eleccions, que és el què necessitem?".

De seguida anoto els punts en qüestió, a veure que us semblen. I tant de bo, penso, fos només problema d'estatuts precipitats. Diria que a Reagrupament hi ha gent ben capaç i que vol la millora política i la independència, són generosos i tot el que cal. Però en grup no arrenca ni marxa en aquesta direcció, i aquest és problema per l'independentisme i per la política."

   Punt 4.2.a
"L'assemblea de 3 d'octubre de 2009 va aprovar la ponència política on es diu el següent:
Punt 4.2.a "L’associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, que compleixi les dos condicions següents: - Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea General celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral. - Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent." (ho podeu llegir als comentaris a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/158148)"


   A veure si la crisi fa esbandida bona de manies i bajanades.
""(...) la independència no és l’obra d’un –ni d’una persona ni d’un partit– ni d’un miler. És l’obra de tots, per a la qual hem de ser capaços de guanyar la majoria dels catalans.", assenyala Terricabras.

I tant, aquest punt és un greu problema. De moment l'he detectat a CiU (quan veuen moviment, deixen anar que "nossaltres, Els Millors!,  conduirem Catalunya a la independència", i l'endemà diuen "no som independentistes", i anar fent) i a Reagrupament (anem a despertar el país, bf, com si no fes uns anys que ja ho està prou!).

En general no he trobat aquesta fatxenderia en cap més grup independentista. Estaria bé que s'aprofiti aquesta crisi per a fer esbandida de la pretensió, i que tothom accepti que és feina de tots, i també ho ha estat dels qui han mort, i dels que han estat assassinats per la defensa de la independència, el país, la llengua, la cultura, la veu, el pensament......., que sembla hi ha Purs Patriotes que ho obliden després de cantar-ho.

És especialment interessant aquesta esbandida perquè està molt vinculada a difamacions de la realitat, que en dic. L'abandó d'aquesta inèrcia d'apropiació indeguda és un punt que considero clau pel triomf de qualssevol moviment polític amb futur (que en diem, però que hauríem de dir amb futur bo, per a entendre'ns, perquè de futurs foscos també tenim a l'abast)."

   Dic difamada, no "difamada".
"Kollmiku, espero que ho podrem contrastar. Sobre el que dius "pacte amb unionistes", en el seu moment ja ho vaig dir aquí: va ser un gest de generositat d'ERC, molt i molt arriscat, però ben plantejat. Un gest i decisió que vaig agrair aleshores, i que segueixo agraint més i més en la recollida de fruits, i especialment en cada moviment que fa CiU i el PSC d'ençà les darreres eleccions al Parlament, per exemple.

Se li va criticar a ERC també que no calia pluja fina, i uns anys després surt Reagrupament i diu que en farà, d'escampament de l'independentisme. Apropiació indeguda i crítica incongruent.

Però no cal anar tant lluny ni fi, la difamació clàssica i lamentable de "crítics d'ERC" i de Reagrupament és "que ERC no és independentista", diuen. I això, a banda que només funciona per visceralitats burdes, és mentida, difamació en el sentit que jo dic, que s'alimenta de deformar o menystenir fets, esdeveniments, previsions, sabers, etc, pertinents per la qüestió de que es parla o que s'observa.

Ha funcionat perquè l'ambient és ple de toxines en la informació i molt mala educació general. Però, ho faci qui ho faci, ho assenyalaré com a inacceptable. Hi ha coses que encara que efectives no ens hem de permetre. Com vaig dir a un suposat demòcrata en campanya per les consultes, els nervis poden alguns, i diuen bestieses com que imposarien la independència. Li vaig dir claríssim: aleshores, si així ho fessis, emigraria del país i us denunciaria a les Nacions Unides."

Teatre..., la vida és pur teatre?

Dilluns de fosc a Taradell. El cel, buit de lluna, es vesteix d’estels en un vespre glaçat. Jo, de l’hort estant, visc l’hivern amb la pipa als llavis i em deixo gronxar pel passat.

Un passat que, en el darrer cap de setmana, ha donat tombs per aquests móns fronterers on, la cultura es marida amb les emocions i els sentiments, per ensenyar-nos com la realitat és una mar de percepcions que, la proximitat i l’optimisme, ajuden a fer dolç, mariner i sensual.


Pilota dolça

Al País Valencià el dinar tradicional de diumenge, sense convidats ni festa, és el putxero com sabeu. Un plat que té verdura, carn, arròs o fideus, o siga hidrats de carboni, vitamines, fibra, proteïnes, … de tot. Un plat ben complet. I a certes comarques del nostre país es completava amb les postres: la pilota dolça. Per a fer la pilota dolça cal reservar una creïlla del putxero (o millor encara un moniato) i un tros de cansalada.Una vegada cuites –la creïlla i la cansalada- ho esclafeu en calent tot afegint 3 o 4 cullerades de sucre, ratlladura de llima i canyella, així com un plat de molla de pa dur. Es pasta tot ben bé fins que tingam una pasta consistent, ni dura ni caldosa, i es modela en forma de pilota allargassada. (A les cases amb més possibles afegien 100 o 150 gr. d'ametla mòlta amb pell).
Quan està gelada, s’enrotlla en fulla de col (avui en dia hi ha qui l'envolcalla en paper d'alumini) i es posa sobre la verdura i la carn del putxero (al qual ja hem tret el caldo per a fer l’arròs) i tan sols amb el baf durant eixos minuts d’espera per a preparar l’arròs, ella es cou i la tenim llesta per a menjar al final del dinar com a postres.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jaume Renyer i Alimbau

Jaume Renyer

Jaume Renyer i Alimbau

Solidaritat Catalana: 1906-2012

Roger Cremades Rodeja

P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s

Roger Cremades Rodeja

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>

Miquel Carrillo

d'obra vista

Miquel Carrillo

Digues-li en vida

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.