Cercador per data
cap d'any, ninou
Com que en català cap, entre una pila d'acepcions, tant significa Part anterior, per on comença una cosa.com significa Part final per on acaba una cosa hi ha certa confusió respecte al correcte significat de CAP d'ANY. Perquè diem cap de setmana i és al final, sí, però Cap d'Any és el dia primer de l'any, sense cap mena de dubte. Al nostre país sempre s'ha celebrat d'una forma especial el primer dia de l'any, i a aquesta celebració també se l'anomena NINOU (adaptació del terme llatí que significa Any Nou - “Annum Novum”). Per referir-nos a la nit abans, la "nochevieja" , en diem la Nit de Cap d'Any, i també és literalment correcte.
M'agrada veure incorporat el terme NINOU al calendari de tota la vida, breument modificat pel fill i successor d'Enric Gelpí l'ermità escultor de Samalús que fa més de quanta anys que feia el calendari i que morí el març de 2011.
Recuperar paraules pròpies ens ajuda en termes d'identificació i identitat. També fa més significativa la data i ajuda a parar atenció en aquesta forma especial de celebrar-se.
Nosaltres aquest any no hem tret el cap a l'aplec del cap de creus, però hem aplegat gent estimada al voltant d'una taula molt ben parada - i cuinada! - tot significant la data... comença un any nou, esperem que no sigui tan terrible com ens el pinten...
M'agrada veure incorporat el terme NINOU al calendari de tota la vida, breument modificat pel fill i successor d'Enric Gelpí l'ermità escultor de Samalús que fa més de quanta anys que feia el calendari i que morí el març de 2011.
Recuperar paraules pròpies ens ajuda en termes d'identificació i identitat. També fa més significativa la data i ajuda a parar atenció en aquesta forma especial de celebrar-se.
Nosaltres aquest any no hem tret el cap a l'aplec del cap de creus, però hem aplegat gent estimada al voltant d'una taula molt ben parada - i cuinada! - tot significant la data... comença un any nou, esperem que no sigui tan terrible com ens el pinten...
- Comentaris: 1
EL PRIMER DIA DE MMXII
He dormit, he somniat, he covat, he escoltat les notícies, he desitjat coses bones als amics, he escrit, he llegit, he passejat (la claror de la Serra era brutal: tot tenia els seu color exacte. Els farallons del Castell d'Alaró i el puig de l'Alcanada eren verd i fang, el puig Major era cendra petrificada. Quina transparència!), he menjat caquis, he parlat amb amics, he estimat tot quant he sabut, he escoltat Mozart (Dies irae, Dies illae), he recitat poemes, he enviat cels, he copiat Téophile Gautier.
[Imatge alfred stieglitz]
Comme Goethe sur son divan
A Weimar s’isolait des choses
E d’Hafiz effeuillait les roses,
Sans prendre garde à l’ouragan
Qui fouettait més vitres fermées,
Moi, j’ai fait Émaux et Camées.
[Imatge alfred stieglitz]
Tot fent el camà de ronda entre la Móra i Tamarit
De bon matí, aquest cap d'any temperat i lluminós, amb Hèctor López Bofill hem decidit marxat plegats pel tram del camí de ronda entre la platja de la Móra i el castell de Tamarit, ja a la vora del terme d'Altafulla.
- Comentaris: 4
Virus H5N1: entre la paranoia i la precaució
Ara toca que les revistes científiques i els comentaristes trien allò que els sembla més rellevant de la ciència en 2011 i què ens espera per al 2012. De fet la revista Science assenyala com un àrea que cal seguir amb atenció l'anomenada epidemiologia genòmica. Comprendre els determinants genòmics de les relacions entre els patògens i els seus hostes (quins canvis subtils en la informació genètica poden fer emergir un patogen paorós) és un dels grans reptes de la recerca en salut pública.
És molt oportuna l'apreciació de la revista Science perquè ells mateix es porten entre mans un dels temes més candents, que ha obert un gran debat i que encara donarà per a moltes discussions en el futur pròxim. Uns viròlegs del Centre Mèdic Erasmus de Rotterdam han enviat un article a la revista nord-americana on descriuen la seua recerca sobre la infectivitat en mamífers del virus de la grip aviària. L'estudi s'ha fet partint del virus H5N1 i, a través de la infecció reiterada en fures, s'ha arribat a una forma viral que es trasmet entre fures per via respiratòria. Cal dir que aquest mustèlid és el millor anàleg experimental de la transmissió del virus de la grip en humans. És a dir, si es transmet de fura a fura, amb tota probabilitat serà trasnmissible entre humans.
Els responsables de Science remeteren el treball a la comissió científica assessora en temes de bioseguritat als EEUU (NSABB). Aquesta comissió ha recomanat a la revista que no publique tots els detalls metodològics ni tampoc les mutacions que fan que el virus de les aus prospere en mamífers, segons consta al comunicat dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH). Bruce Alberts, director de Science, ha declarat que tot i no compartir la decisió de l'NSABB, buscaran la manera que la informació rellevant arribe als viròlegs que la necessiten. Però els autors ja han avançat que, a contracor, s'avenen a censurar l'article. Tot aquest episodi ha passat en paral·lel també a la revista Nature on hi ha arribat un article d'uns investigadors de la Universitat de Wisconsin que, pel que sembla, és molt similar a l'anterior.
La polèmica està servida. Per a molts científics, censurar un article i eliminar els detalls necessaris per a la replicació dels experiments, significa creuar una línia roja i sentar un precedent perillós per a la circulació lliure del coneixement. En aquest cas podria significar retardar la comprensió de com el virus de les aus pot esdevindre mortífer per als humans a escala global. Perquè ja sabem que a escala individual, quan s'han infectat persones que s'han encomanat de la grip directament de les aus, la mortalitat és fabulosa, de més d'un 50% (molt més que la tristament famosa grip espanyola de 1918). A l'altra banda tenim els membres de la comissió de bioseguretat que veuen en la publicació dels detalls dels estudis esmentats un risc massa elevat per la possible utilització per part de terroristes. Fins i tot, alguns opinen que mai no hauria d'haver-se autoritzat aquesta recerca.
Em sembla que darrere d'aquesta posició, la d'amagar el cap sota l'ala, es vol ignorar (i fer ignorar a la població) que el risc de pandèmia gripal és real i que els experiments fets pels viròlegs holandesos demostren que la distància evolutiva entre el virus dels pollastres i un virus amb capacitat de contagiar-se entre humans és petita. L'evolució és molt més llesta (i ràpida) que el més pervers del terroristes (agafe la idea macabra de Mark Honigsbaum). Què preferim, investigar quant més i abans millor o deixar-nos empaitar?
Actualització 3 de gener:
Call to censor flu studies draws fire (Heidi Ledford per a Nature News). Cal remarcar aquesta frase de l'article: "Els directors de Nature i Science coneixen les preocupacions de la NSABB però diuen que es reserven la decisió sobre si censurar els articles o no mentre el govern dels EEUU no done detalls de com els investigadors genuïns tindrien accés a la informació retirada".
Actualització 5 de gener:
Will Flu Papers Lead to New Research Oversight? (Martin Enserink i David Malakoff per a Science). La mateixa idea: "Els autors i els directors [de les revistes Nature i Science] accepten [la censura dels articles] només si el govern dels EEUU estableix un sistema per a que els científics 'responsables' tinguen accés a la informació eliminada, que els experts en salut pública afirmen que seria crucial pel seguiment de les epidèmies de l'H5N1 i el desenvolupament de medicaments i vacunes".
Martin Enserink (In the Eye of the Storm, Two Rivals, Two Strategies a la revista Science) contrasta les diferents maneres amb les quals Ron Fouchier (el viròleg holandès) i Yoshihiro Kawaoka (l'investigador japonès que ha fet el treball a Wisconsin) s'han comportat davant els mitjans de comunicació: el primer amb transparència, el segon amagant-se. Les dues estratègies comunicatives, amb possibles arrels culturals, no oculten que es tracta de dos líders mundials en la recerca sobre el virus de la grip i que estem davant de dos treballs importants en la comprensió de l'evolució de la transmissió de la grip aviària entre humans.
És molt oportuna l'apreciació de la revista Science perquè ells mateix es porten entre mans un dels temes més candents, que ha obert un gran debat i que encara donarà per a moltes discussions en el futur pròxim. Uns viròlegs del Centre Mèdic Erasmus de Rotterdam han enviat un article a la revista nord-americana on descriuen la seua recerca sobre la infectivitat en mamífers del virus de la grip aviària. L'estudi s'ha fet partint del virus H5N1 i, a través de la infecció reiterada en fures, s'ha arribat a una forma viral que es trasmet entre fures per via respiratòria. Cal dir que aquest mustèlid és el millor anàleg experimental de la transmissió del virus de la grip en humans. És a dir, si es transmet de fura a fura, amb tota probabilitat serà trasnmissible entre humans.
Els responsables de Science remeteren el treball a la comissió científica assessora en temes de bioseguritat als EEUU (NSABB). Aquesta comissió ha recomanat a la revista que no publique tots els detalls metodològics ni tampoc les mutacions que fan que el virus de les aus prospere en mamífers, segons consta al comunicat dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH). Bruce Alberts, director de Science, ha declarat que tot i no compartir la decisió de l'NSABB, buscaran la manera que la informació rellevant arribe als viròlegs que la necessiten. Però els autors ja han avançat que, a contracor, s'avenen a censurar l'article. Tot aquest episodi ha passat en paral·lel també a la revista Nature on hi ha arribat un article d'uns investigadors de la Universitat de Wisconsin que, pel que sembla, és molt similar a l'anterior.
La polèmica està servida. Per a molts científics, censurar un article i eliminar els detalls necessaris per a la replicació dels experiments, significa creuar una línia roja i sentar un precedent perillós per a la circulació lliure del coneixement. En aquest cas podria significar retardar la comprensió de com el virus de les aus pot esdevindre mortífer per als humans a escala global. Perquè ja sabem que a escala individual, quan s'han infectat persones que s'han encomanat de la grip directament de les aus, la mortalitat és fabulosa, de més d'un 50% (molt més que la tristament famosa grip espanyola de 1918). A l'altra banda tenim els membres de la comissió de bioseguretat que veuen en la publicació dels detalls dels estudis esmentats un risc massa elevat per la possible utilització per part de terroristes. Fins i tot, alguns opinen que mai no hauria d'haver-se autoritzat aquesta recerca.
Em sembla que darrere d'aquesta posició, la d'amagar el cap sota l'ala, es vol ignorar (i fer ignorar a la població) que el risc de pandèmia gripal és real i que els experiments fets pels viròlegs holandesos demostren que la distància evolutiva entre el virus dels pollastres i un virus amb capacitat de contagiar-se entre humans és petita. L'evolució és molt més llesta (i ràpida) que el més pervers del terroristes (agafe la idea macabra de Mark Honigsbaum). Què preferim, investigar quant més i abans millor o deixar-nos empaitar?
Actualització 3 de gener:
Call to censor flu studies draws fire (Heidi Ledford per a Nature News). Cal remarcar aquesta frase de l'article: "Els directors de Nature i Science coneixen les preocupacions de la NSABB però diuen que es reserven la decisió sobre si censurar els articles o no mentre el govern dels EEUU no done detalls de com els investigadors genuïns tindrien accés a la informació retirada".
Actualització 5 de gener:
Will Flu Papers Lead to New Research Oversight? (Martin Enserink i David Malakoff per a Science). La mateixa idea: "Els autors i els directors [de les revistes Nature i Science] accepten [la censura dels articles] només si el govern dels EEUU estableix un sistema per a que els científics 'responsables' tinguen accés a la informació eliminada, que els experts en salut pública afirmen que seria crucial pel seguiment de les epidèmies de l'H5N1 i el desenvolupament de medicaments i vacunes".
Martin Enserink (In the Eye of the Storm, Two Rivals, Two Strategies a la revista Science) contrasta les diferents maneres amb les quals Ron Fouchier (el viròleg holandès) i Yoshihiro Kawaoka (l'investigador japonès que ha fet el treball a Wisconsin) s'han comportat davant els mitjans de comunicació: el primer amb transparència, el segon amagant-se. Les dues estratègies comunicatives, amb possibles arrels culturals, no oculten que es tracta de dos líders mundials en la recerca sobre el virus de la grip i que estem davant de dos treballs importants en la comprensió de l'evolució de la transmissió de la grip aviària entre humans.
El P.P. lo tiene fácil
En fin, por más curado de espantos que le pillen a uno estos rituales de traspaso de poderes, sigue teniendo que aplicar el “verlo para creerlo” al espectáculo que se inició con las “consultas” del Rey, siguió con el debate de investidura y ha terminado su primera etapa con el nombramiento del nuevo gobierno. La perplejidad es mejor expresarla con preguntas como las siguientes (...)
Any nou, pa tou
Translation (traducción):
[Un ciudadano, precavido donde los haya, saluda al recién nacido año nuevo, que da muestras sin dilación de su precocidad]
—Pues mira tú por donde qué niño más rico... ¡Hola, pequeñín!
—Pisssssssssssssssssss!!
Guió i dibus: Min
- Comentaris: 1
Pel·lÃcules per a les festes nadalenques
Aquests dies de festa estic aprofitant per veure pel·lícules que, o bé no havia vist mai, o bé en feia tant de temps, que ja no recordava gaire. Aquest segon cas és el de la pel·lícula Everyone says I love you (1996), de Woody Allen, un dels meus cineastes preferits. Everyone says I love you és un tros de la vida d'una família molt extensa i es compon de les històries de cadascun dels seus membres, que, tot cal dir-ho, són força peculiars tots plegats, des de la filla del ric (Drew Barrymore) que s'enamora d'un expresidiari (Tim Roth, divertidíssim), fins a l'exmarit (Woody Allen) que, guiat pels consells de la filla (Natasha Lyonne), lliga amb una professora d'art (Julia Roberts) fent-li veure que coneix tots els seus secrets.
Purkinje: tralla amb D.O.
[Aquest text sobre el grup ebrenc Purkinje, obra d'Oriol Fuster Cabrera, és el guanyador del Premi Nacional de Neveres convocat per celebrar el cinquè anviersari del bloc. Moltes gràcies a tots els participants, realment la tria ha estat difícil i disputada]
Hi ha una Catalunya profundament outsider a l'eròtica pujolista, molt allunyada de la que surt per TV3. No balla sardanes, rarament va a Razzmataz o el Palau Sant Jordi i no s'amoïna massa pels retards de RENFE perquè no té més de tres o quatre trens al dia. És la Catalunya que balla jotes, treballa encara de l'arròs i el camp i parla amb lo (que no "lu"). La Catalunya que hade sortir al carrer cada dos per tres per defensar el riu, però que malgrat això el pitjor transvasament que patix és el dels jóvens que cada diumenge deixen el territori per anar cap a Barcelona a estudiar o treballar. La “Catalunya insòlita” que, d'altra banda i malgrat tot, està ben orgullosa de ser-ho. [Més]
Feliç any 2012!
Tu. Més tu. Exàmens. Sintaxi Catalana. Literatura Medieval i Moderna. Morfologia Catalana. Anàlisi i crítica de la poesia catalana. Lingüística. Iaio. Iaia. Pare. Mare. Paradís. Companyia. Solidaritat. Família. Tu. Molt bons amics. Molt bona gent. Ànims. Llàgrimes. Dolor. Respecte. Memòria. Casa. Els fantasmes del Lacrima Coeli. Francesc Mompó. Col·lectiu l'Olla. Massatge. TV3. Divendres. Clandestinitat. Estrelles. Camí. Abraços. Besos. Pors. Fantasmes. Mans. Gandia. Imbecilitat. Obrint Pas. Coratge. Sopars. Exàmens. 15-M. Sant Joan. Fins ara. Papallones. Mirada. Sentiments. Obrir els ulls. 4 de juliol. Tu. Més tu. Mai més sense tu. Romanç del Penyal. Paco Muñoz. Videoclip. Els somriures de la pena. Manel Alonso. Gala de literatura eròtica. Els Quicos. 25 anys. Pep Botifarra. Boda. Discurs. Alegria. Il·lusió. Poblets. Companyerisme. Angoixa. Premi Bancaixa. L'hora del Paradís. Feliu Ventura. Música i lletra. Erasmus. Enyorança. Cassola literària. Lletraferits. Escriptors. Interventor. Bloc. Compromís. Amics de classe. Camisa del Barça. Ressenyes literàries. Abandonament. Nervis. Història de la Corona d'Aragó. Berenar sorpresa. 20 anys. Centenari del naixement d'Enric Valor i de Manuel Sanchis Guarner. Vicent Andrés Estellés. Joan Fuster. Llibres. Literatura. Dibuix. Diari. Vil·la Pipo. Somriures. Descobriments. Estiu. Tu. Ajuda. Temps. Vilaweb Ontinyent. Tere. Reflexions. Cabòries. Imaginacions. Discussions. Goig. Gaudi. Voler saber. Passejos. Girona. Sardenya. L'Alguer. Sàsser. Vacances. Estimar. Nervis. 18 de desembre. Afrontar els perills. Mirar-los de tu a tu. Canviar l'actitud. Optimisme. Lluitar. Guanyar. Véncer. Resistir. Ganes. Millorar. Aprendre. Caminar. Madurar. Caure. Alçar-se. Victòria. I tot això està en les nostres mans, només depén de nosaltres i, com sabeu, amb constància, amb esperança i amb alegria, ho podrem fer realitat des del primer dia. Sigueu feliços en aquest any bixest, però no ho deixeu a l'atzar: cada matí, quan ens alcem, posem-li un repte al dia i dominem-lo. "Ego dixi: Dii estis" (Ps. LXXX, 6) I no ens ho volem creure. Creiem-nos-ho. Podem aconseguir tots els nostres propòsits, tots els nostres objectius i totes les nostres metes. No se'n parle més: podem amb aquest nou any, podem amb tots els obstacles que se'ns interposaran. A per ell; el futur és nostre!
Feliç any nou 2012!
Feliç any nou 2012!
- Comentaris: 3
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
