Hola maques/os. Aquest matí mentre una anava fent el dinar, estava escoltant mes que veient al Cuní i a la Rahola. Parlaven del debat d’aquesta nit, i la Rahola li deia que es posaria davant del televisor, a veure’l, amb crispetes, tot anant ensabonant al Cuní, doncs segur que ho farà millor que ningú, segons ella. Ell, li ha dit, Rahola, en lloc de mirar-te el debat menjant crispetes, menja’t un fuet, que serà mes nutritiu. El Cuní, també les deixa anar de tant en tant. Mentre jo feia favetes per dinar, se m’ha acudit una cosa, que es, posar-nos a veure el debat amb uns brunyols, i una mica de cava, res de crispetes ni tonteries, i celebrar, tampoc es que s’hagi de celebrar res, però segur que el cava serà mes adient avui, que el dia 9M. I així farem, i per això os ensenyo els brunyols de quaresma Ara jo, no entro mes a la cuina fins el dilluns que ve. Avis a Navegants! SALUT I INDEPENDÈNCIA. Rosa Riera
Sembla que parlar de reciclatge està de moda, els polítics sovint ho fan servir i ens alliçonen perquè reciclem, de la mateixa manera que s'ens diu que fem el possible per estalviar aigua. Fa temps que no plou amb la intensitat suficient per assegurar el subministrament i les administracions han començat a fer campanyes per racionalitzar-ne l'us. Fa pocs dies em sabut que a Badalona, una canonada d'aigua perd diàriament 216.000 litres d'aigua, des de fa tres anys, i encara no s'ha solucionat. En el diari AVUI, llegeixo que a les estacions de Sants i Pg de Gràcia, s'hi van posar unes papereres amb tres departaments per facilitar el reciclatge. Al principi hi posaven una única bossa nega, però després que aquest diari ho denuncies el 16 de Novembre de 2007, hi van començar a posar tres bosses de colors, però de forma totalment aleatòria, sense que el color de la bossa es pugui identificar amb el residu que ha de contenir. A mes, han comprovat que totes les bosses van a parar al mateix contenidor, i que presumiblement després no es seleccionen, sinò que van directes a l'abocador o incineradora. Tot plegat, una presa de pel, que només va servir per gastar-se uns diners que paguem amb els nostres impostos, en una campanya publicitària perquè es facin la foto i puguin donar una imatge de "modernitat" i de consciència social, però un cop obtingut aquest objectiu no tenen cap interès en saber si la mesura ha servit d'alguna cosa o no, i mentrestant nosaltres com si fóssim un remat de xais, anem reciclant i estalviant aigua, seguint les seves recomanacions, o perquè creiem que es necessari.
Com que aquesta campanya electoral em sembla una mica ensopida, m'he pres la llibertat de suggerir canviar algunes lletres dels cartells electorals, pot ser que fins i tot, a algú li faci gracia i els voti.
Avui s'ha celebrat amb cinc setmanes i mitja de retard la festa de Els Tres Tombs, a Molins de Rei. Per a mi, es una anada pel túnel del temps i tornar a l'època en que s'utilitzaven els animals per fer el transport i per a les feines del camp. Com deia el meu pare, els traginers d'abans som els camioners d'avui, però nosaltres no ens hem de barallar amb un cavall per fer la nostra feina. Ell, havia portat carro de jove, i camió després, fins que es va jubilar. Avui, gaudir d'un espectacle com Els Tres Tombs, es una delícia pels que ho veiem, i pels que hi participen, que veient la seva desfilada podem tenir una lleugera idea del que treballar amb un animal representava.
Sembla que en Fede ha perdut el sentit de l'humor, pensa que aquí l'únic que pot insultar, despreciar i ridiculitzar es ell, i ha llençat greus amenaces cap el programa Polònia de TV3. Si voleu veure el vídeo que tant ha molestat a Jiménez Losantos, ho podeu fer aquí, (No he aconseguit que sortís al bloc, i no se perquè). La informació, es pot veure a l'e-noticies, i allí es pot escoltar la gravació, on amenaça el programa. Des d'aquí, vull expressar la meva solidaritat amb Polònia, ja que aquesta gent, com ja he dit en moltes ocasions no parlen per parlar, i em temo que intentaran portar les amenaces a terme d'una manera o d'una altra. Si sentiu la gravació, i el to en que ho diu, la veritat es que fa una mica de por. Per això, no podem permetre aquestes greus amenaces i el millor que podem fer es difondre-les en els màxims mitjans possibles, pel que pugui passar. Amb tot això, aquest personatge demostra la classe de persona que es, que pel que es veu, no tolera que li recordem el seu passat, del que sembla que no n'està gaire orgullós.
Una societat no es democràtica si alguna comunitat no està democràticament representada. Si empresonen els que han triat el camí democràtic, quina possibilitat els queda? No volen acabar amb el terrorisme, volen silenciar a tots els que demanen l'alliberament d'Euskadi. SOLIDARITAT AMB ELS DETINGUTS PER FORMAR PART D'UN PARTIT POLÍTIC.
Primer s'endugueren els negres,
Però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.
Tot seguit s'endugueren als jueus,
Però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.
Després varen detenir als capellans,
Però com no soc religiós, tampoc em va importar.
Finalment varen apressar a uns comunistes,
Però com que no soc comunista, tampoc em va importar.
Ara se m'enduen a mi... però ja es massa tard.
Llegeixo al diari AVUI, que un jove enginyer informàtic del Segrià, ha creat una traducció de la web del Parlament Europeu, ja que tot i que està en un grapat d'idiomes, no hi ha l'opció de poder llegir-la en Català. La pàgina, ha estat creada de forma totalment altruista, i després que Miquel Català, autor de la pàgina web s'ha posat en contacte amb el Europarlamentaris Catalans, sembla que la resposta ha estat bastant freda, i nomes Raül Romeva(ICV) i Ignasi Guardans (CiU), han respost de forma positiva.
Però el mes greu de tot això es que el Parlament Europeu està estudiant si empren mesures legals per tancar aquesta web perquè no te autorització per crear-la.
Sembla que una vegada mes els principis que ha de tenir qualsevol parlament de llibertat i democràcia, no es posen en pràctica quan es tracta de fer desaparèixer la nostra llengua. No tenen cap motiu econòmic, ja que no s'ha pagat amb els diners dels contribuents, la traducció, es fidel al contingut de la web "oficial", no fa mal a ningú ni perjudica a cap institució. No tenen cap mes motiu que el de perjudicar a la llengua Catalana.
En homenatge al Rei Jaume I el dia que fa 800 any que va néixer, seguint la recomanació d'en Vicent. A continuació, elegit a l'atzar, el capítol 244 del Llibre dels fets, primer en el Català antic de l'original, i després la traducció lliure que hi he fet. Aquesta traducció, pot ser que no sigui gaire bona, ja que no soc entès en això, però he fet el que he pogut perquè s'entengui. A l'esquerra, el Penó de la conquesta de València.
244. E quant nos hoim aço que els nos dixeren plach nos molt, e atorgam ho, car diu •I• exemple antich: qui no da ço que dol, no pren ço que uol. Ab tant pregam los quens desfen dia quan aquesta cosa porien complirr. E dixeren que parlarien ab lurs amichs priuadament primer, e endreçarien lo feit en tal manera que dins •VII• dies els nos farien saber lo dia en lo qual nos uinguessem. E sobre aço nos nos partim dels, e denant lo castel Dalmenara a uista daquels qui hauien parlat ab nos qui eren en la colla, prenem vna grua aixi con nos uoliem ques preses, alta e ben presa: e nos fom dels primers acorredors que hanc hi foren, e no lexam occir la grua, ans la tolguem als falcons, e faem los paxer en galina, e enuiam la grua tota uiua a aquels •II• ab qui nos hauiem parlat nostre pleyt: e enuiam los dir que per estrena Dalmenara menjassen la grua, e que nos lals enuiauem tota uiua perço quan sabiem lur custuma que no la uolien morta. E els hagren ne gran alegria, e dixeren a nostre missatge a la oreyla: Digats al Rey que haia bon cor, que ço que desija Dalmenara ueura en breu. E nos fom molt pagats de ço quens enuiaren a dir, e tornam nosen la nuyt al Pug.
244. I quan vàrem sentir això, que a nosaltres ens va alegrar molt, i ho vàrem acceptar, com diu un exemple antic: qui no dona el que li dol, no pren allò que vol. Amb tant afany esperàrem el dia que aquesta cosa podien complir. I digueren que parlarien amb els amics pausadament primer, i duríem a terme el fet en tal manera que dins set dies, els ens farien saber el dia, en que vindríem. I sobre això no nos en desdiem, d'anar al castell d'Almenara, i així ho veieren aquells que havien parlat amb nosaltres. Qui érem en la colla, prenem una grua, així com volaven aquestes preses, alta i ben grossa: I ens vam llençar a caçar-la, i no la deixarem fugir, abans que la prenguin els falcons, i haver de portar una gallina. I donàrem la grua viva a aquells dos amb qui hauríem parlat del nostre pla: i enviem-los a dir, que en honor d'Almenara mengessin la grua, i que els l'enviaríem viva, perquè nosaltres sabíem la seva costum, que no la volien morta. I la reberen amb gran alegria, i ens digueren el missatge a la orella: Digues-l'hi al Rei que te bon cor, que això que desitja d'Almenara veurà en breu. I ens sentirem ben pagats d'això que ens enviaren a dir, i ens en tornàrem a passar la nit al Puig.
Els bisbes han entrat en campanya, diuen que s'ha de triar entre un "be major" i un "mal major". No cal ser gaire espavilat per saber a qui correspon cada opció. El que diguin de l'avortament, el divorci, i els matrimonis entre persones del mateix sexe, tot i que no hi estic gens d'acord, penso que es discutible, i potser fins a cert punt coherent amb la seva doctrina. Però utilitzar el terrorisme per afavorir a una opció política, es immoral. Això, demostra clarament que mes enllà de ser coherents amb la seva doctrina, l'únic que pretenen es afavorir al PP. Han dit, que no votem a cap partit que hagi negociat amb cap grup terrorista. Es pot creure que aquest no es el moment adequat per negociar, però negar aquesta possibilitat, es del tot maquiavèlica. No voler buscar el fet de que ja no hi hagi cap mes víctima, apostar només per la rendició incondicional, actuar amb ànim de venjança fins arribar a la humiliació de l'adversari, es el que volen imposar.
I a tot el que han dit, també hi podien afegir, que s'hauria d'apostar per un partit que condemni el franquisme, els cops d'estat, les dictadures de tota mena, la pena de mort, l'explotació dels treballadors, l'especulació, els negocis poc clars, la venda d'armes, la discriminació de les dones, el racisme, la xenofòbia, etc. Però, no hi han posat res de tot això, es veu que no entra en el que ells creuen que es la caritat cristiana.
Després de tot això, voldria demanar a tots aquells que volen anar a votar en blanc, nul, i els que pretenguin abstenir-se, nomes perquè estan decebuts amb el seu partit, que, ja que molta gent anirà a votar al PP perquè es el "be major", que vagin a votar per qui sigui, encara que sigui com a "mal menor", si no, s'acabarà imposant la voluntat de l'alta jerarquia eclesiàstica Espanyola.
A la foto: Eduardo Zaplana, l'any 2000, quan era president de la Generalitat Valenciana, negociant amb Raúl Reyes, comandant de les FARC (Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia), grup considerat per molts com a banda terrorista que te segrestades a mes de 700 persones. Si fem cas al que diuen els bisbes Espanyols, no es pot votar al partit pel que es presenta el senyor Zaplana.
La Fira de la Candelera de Molins de Rei, ja es aquí. Enguany toca fer el passeig de rigor als polítics. Vindran: Mas, Chacón, Herrera, Ridau i Tardà. Això vol dir que hi haurà "Overbooking" de polítics, els portaran a passejar, exposant-los al públic. Seria d'agrair que entre tants estants i paradetes de la fira, que hi fessin lloc per ells i els posessin cada un en una caseta, i així no es farien tantes aglomeracions pels carrers. No se a on he vist a persones en una mena d'aparadors, i la gen que els vol veure es queden embadalits mirant-se'ls, be, ara no hem ve el nom del país, ni de la ciutat. Deixant de banda als polítics, us convido a que vingueu a la fira de La Candelera, trobareu de tot per triar i remenar.
Quan li van dir al conseller Nadal que parlava molt a poc a poc, va dir que no era veritat, que nomes mesurava les paraules, perquè quan es te un càrrec important, s'ha d'anar amb compte amb el que es diu.
Al Sr. Josep Pérez Moya, director general de transit, li haurien de dir que parles mes a poc a poc, així, potser no diria coses com, que s'haurien d'estrènyer els carrils a les autopistes, perquè la gent no corri tant.
Quan van posar la limitació a 80 km. a les autopistes d'entrada a Barcelona, van dir que es feia per reduir la contaminació, i els accidents, doncs be, estrènyer els carrils, no se si reduiria la contaminació, però de segur que els accidents augmentarien de forma ostensible, ja que el risc de topada en cas de distracció, seria molt mes gran, perquè en els avançaments, els vehicles estarien mes junts. I pels camions, es molt arriscat fer un avançament quan no hi ha un mínim de distància de seguretat. Aquí teniu com a exemple aquesta foto, (N-340 a St Vicenç del Horts) es van estrènyer els dos carrils que hi havia, i es va treure una de les voreres, per fer-hi passar un segon carril de baixada. Els camions no poden anar pel carril del mig, i està limitat a 60 km/h, però la limitació de velocitat no es respecta gaire, i de totes maneres, quan coincideixen en línia dos camions i un cotxe, impressiona bastant. Ara ja hi ha una variant que treu transit a aquesta carretera, i potser ja es podria tornar a deixar en dos carrils, ni que fos nomes pels ciclistes, es molt arriscat anar per aquí en bicicleta, la vorera es estreta te una barana protectora i una bicicleta no passa, i una persona, ha de passar com si fos una pintura Egípcia.
El Mes de Maig de l'any passat, un alt càrrec de la Generalitat (no se si era el mateix d'ara), ja va dir que s'hauria de limitar la circulació de camions a les hores punta, del qual, ja en vaig parlar aquí. Aquesta vegada, no han trigat ni vint-i-quatre hores a dir que això d'estrenyer els carrils, no seria viable, però, potser el que no es viable es que hi hagi tants inútils en llocs de tanta responsabilitat.
Hem va sorprendre, veure a la Zona Franca de Barcelona, aquesta vorera-serra de la foto, i es que en aquest pol·ligon industrial, hi ha uns quants carrers que tenen una vorera com aquesta. Desconec perquè aquí s'hi va posar aquest tipus de vorera, pot ser que fos per una qüestió de pressupost, que d'aquesta manera s'estalviaven la meitat de peces de formigó, però m'estranya ja que les nostres administracions no acostumen a estalviar gaire quan es tracta de posar formigó. Jo penso que va ser idea d'algun espavilat responsable de jardineria, que cansat de que li fessin malbé la gespa, quan algun camió despistat, donava la volta al carrer. D'aquesta manera, ningú s'atrevirà a fer-ho pel perill de rebentar una roda.
Molts col·lectius de motoristes, porten molt de temps denunciant la perillositat que suposa per un motorista, topar amb les biguetes de suport dels guarda-rail, quan pateixen una caiguda, i ara sembla que els departaments corresponents, estan posant mesures perquè els danys siguin menors, amb la instal·lació d'unes planxes sota el guarda-rail per evitar les amputacions produïdes per les biguetes.
Aquesta vorera, es un perill, ja no sols material, per una camió que pugui rebentar una roda, o un cotxe el carter del motor, sinó que una caiguda anant en moto o bicicleta, pot produir lesions molt importants, i potser algun dia algú hi prendrà mal, i llavors, correran a arreglar-ho, però per la persona que s'hi hagi fet mal, ja serà tard.
Aquest matí, en el programa de radio EL MON de RAC1, la pregunta del dia, era si tenim por, arran de la detenció dun grup de presumptes jihadistes a Barcelona, que sembla que pretenien fer un atemptat amb bomba a la ciutat. La majoria dels missatges rebuts afirmaven que si, que tenien por. Jo he contestat que no, però no perquè em cregui mes valent que ningú, sinó perquè crec que no es pot alarmar a la gent d'aquesta manera. Que hi ha un perill real, si, i si no que els hi preguntin als que van patir a Madrid l'atemptat de fa quatre anys, però les possibilitats son tan baixes que no entenc aquest alarmisme. La majoria de la gent, tenim moltes mes possibilitats de morir en un accident de transit que d'un atemptat, però en canvi ningú te por d'agafar el cotxe. Potser si fóssim a Iraq, si que realment, tindríem molts motius per tenir por, com també a Palestina o a Israel.
En el mon occidental en que vivim, la percepció que tenim, ens dona la impressió de risc zero, però això es fals, de perills n'hi ha moltíssims, però no podem afirmar que l'emigració es qui posa en perill les nostres vides. Les forces de seguretat i els jutges, han de fer la seva feina, i si de debò planejaven alguna cosa, podem estar ben contents de que els hagin parat a temps, perquè hi ha molta gent al mon que no te la mateixa sort.
Avui, s'han dit bestieses de tota mena, com que això passa perquè es deixa entrar a tothom al país. L'emigració es un fenomen imparable, i culpar a tot el que te la pell mes fosca que nosaltres de presumpte terrorista, no farà mes, que fer que mes gent pensi que els terroristes tenen alguna part de raó. El que s'ha de fer es convence'ls que ells son mes víctimes que nosaltres i que han de ser els primers interessats perquè aquest tipus d'organitzacions, no arrelin a casa nostra.
Potser me n'he assabentat amb una mica de retard, però gracies a POLIBLOCS, he vist en el bloc el correu, d'en David Guàrdia de Sant Feliu de Llobregat, que quan acompanyava a una amiga a renovar el DNI, es van trobar amb un parell de "funcionaris", que en to burleta es nega-ven a entendre'ls quan els hi parlaven en Català, a mes no volien donar-los dos fulls de reclamació. En David hi va tornar sol, i va gravar la conversa, quan "amablement" l'agent es negava donar-li el full de reclamació, (podeu escoltar-ho aquí).
Quan el PP està fent campanya amb trucades al departament d'ensenyament per fer veure que el Castellà està discriminat a Catalunya, els de sempre hem d'anar patint la prepotència colonialista d'alguns funcionaris Espanyols que fent abús de poder, segueixen no sols negant-se a parlar Català, sinó que no deixen que els ciutadans l'utilitzem per adreçar-nos a ells, fent veure que no ens entenen.
Molt divertit el vídeo que ha penjat a You Tube en Carles Sants. Davant la impotència que representa no poder fer res contra aquesta mena de gent, almenys riurem una mica, ni que sigui per no plorar, de ràbia.
