Aquest vídeo que he trobat al bloc, CIRCULA SEGURO, il·lustra de forma clara l'esforç a que sotmetem els pneumàtics del nostre vehicle als revolts, i l'important que es portar-los amb la pressió adequada. A les imatges, es mostra com un pneumàtic desinflat, te una adherència menor a l'asfalt, i es pot arribar a rebentar si el posem en una situació límit en un revolt, però encara que no ho fem, el seu desgast es irregular i mes gran, i en cas de frenada, es necessita una distancia molt mes gran amb les rodes desinflades, per parar el cotxe. En el cas contrari, si es porten amb una pressió massa gran, s'inflen com una pilota, provocant que la seva adherència sigui mes petita, l'estabilitat del vehicle disminueixi, i el desgast de la roda augmenti. Per aquesta raó, s'ha de comprovar la pressió dels pneumàtics periòdicament, amb la pressió adequada per a cada vehicle i que ens recomani el fabricant, en especial quan les temperatures disminueixen, ja que la pressió de les rodes, també ho fa. I es possible que en mesos de calor, veiem que la pressió està per sobre del que hi havíem posat. Per això, també es important comprovar la pressió amb les rodes fredes, que vol dir que hem de procurar mirar-ho sense haver fet gaires quilòmetres just abans. També es important no refiar-nos dels manòmetres que porten les mànegues de les gasolineres, ja que acostumen a estar desequilibrats i sovint ens donen unes pressions errònies, es millor comprovar-ho en algun taller de reparació de pneumàtics, o comprar-ne un de propi, ja que no son gaire cars.

Son les set del matí, un conductor aparca el cotxe en bateria, envaint gairebé tota l'acera, obligant als vianants a baixar de la vorera. Ja sabem que l'aparcament està molt malament, ja sabem que nomes seràn uns minuts, els justos per deixar els nens a casa la mare, però com cada dia, ha fet la maniobra habitual, i no s'ha fixat que allí mateix hi havia un lloc on aparcar be i sense molestar a ningú, i es que les persones som animals de costums. Es molt habitual veure cotxes aparcats a les voreres, i que a pocs metres hi hagi lloc on aparcar correctament, només depèn del grau de tolerància de la policia encarregada de multar, i de la voluntat de qui aparca a no voler caminar massa sense importar-li que el seu vehicle molesti algú.
Tots ho hem fet alguna vegada, això d'aparcar a la vorera, però el que s'ha de fer, es primer mirar si hi ha lloc, i una vegada hem comprovat que no n'hi ha, llavors arriscant-nos a que ens sancionin, aparcar sobre la vorera. Però això no es pot fer de qualsevol manera, sempre s'ha de deixar que entre el nostre vehicle i la paret, hi pugui passar com a mínim el cotxet d'una criatura, o una cadira de rodes, procurar no tapar mai un pas de vianants, i mai tapar el pas d'un gual per a minusvàlids.
Tot plegat es una qüestió de respecte, si volem ser respectats, hem de començar per respectar als mes dèbils, i a la relació entre vehicles i vianants, el vianant es el mes dèbil. Pot semblar que baixar de la vorera no costa res, però hem de tenir en compte que hi ha perill de ser atropellat o a topar amb algún ciclista que al no fer soroll no ens adonem de la seva presència. I per gent gran que camina amb dificultat i gent amb cadira de rodes, baixar de la vorera es un autèntic sacrifici.

L'amic blocaire Josep Pastells, ha fet un post, amb el títol Grandiloqüència i diners en pro del nacionalisme Espanyol, sobre la pel·licula que s'acaba d'estrenar, finançada al cent per cent (quinze milions d'euros), per la comunitat autònoma de Madrid. Veient el que diu, m'ha vingut a la memòria la pel·licula Raza, que va encarregar, el dictador Francisco Franco. Aquesta vegada, es la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza aguirre, qui ha utilitzat els diners de la película per fer propaganda de la seva gestió de govern i a l'hora, exaltar el nacionalisme Espanyol.
Sovint, ens trobem els Catalans amb que ens retreu-en els diners que la Generalitat de Catalunya fa servir per protegir la llengua Catalana, amb continues acusacions d'estar subvencionant entitats com Acció cultural del País Valencià o La Bressola. Unes subvencions que son pírriques, comparades amb els diners que es gasta l'estat Espanyol amb institucions com El Instituto Cervantes, amb mes de vuitanta seus repartides arreu del mon, i un pressupost extraordinari, que paguem tots els contribuents de l'Estat Espanyol. La Generalitat ha de renunciar a un finançament just per que s'han de desviar molts diners a les comunitats teòricament mes pobres, i nosaltres hem de veure com aquest diner l'utilitzen entre altres coses, per donar subvencions a clubs esportius de futbol, bàsquet, handbol, etc, perquè puguin fitxar jugadors de l'èlit mundial. I ara, amb aquesta película, la senyora Aguirre es gasta els diners dels madrilenys per fer-se auto-bombo i exaltar el nacionalisme Espanyol. La comunitat autònima de Madrid, diuen que es la mes solidària, però no es te en compte que allí es concentren les fortunes mes grans de l'estat, i moltes empreses hi tenen les seves seus centrals, això fa que es multipliquin els seus ingressos, a l'hora que rep moltes inversions de l'estat que es consideren d'interès per a tot l'estat i no es comptabilitzen com a fetes allí.

Soc seguidor de qualsevol cosa que porti motor, i segueixo les evolucions del campionat del mon de Moto GP. Avui, corrien a Austràlia, la cursa era a les set del matí, i com que no podia dormir he engegat el televisor per veure la cursa. Ha estat una llàstima veure com en Dani Pedrosa queia al primer revolt. En Toni Elias, no li han donat els pneumàtics adients i anava molt endarrera. Aixó, ha fet que en no haver-hi cap Català, he vist la cursa gaudint d'ella en si, sense sentir cap emoció, m'era igual qui guanyés.

Avui, també hi ha hagut un altre esdeveniment, relacionat amb la competició, es tracta del XXII CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA. Estic totalment d'acord amb aquells afeccionats que creuen que els castells han de ser exhibicions, però mai una competició. En una competició, sempre s'hi ha d'afegir un factor de risc mes elevat del normal, i en els castells, el mes important es l'esforç comú de molta gent, i ja hi ha una dosi de perill mes que acceptable, (però no mes de la que tenim quan anem en un cotxe, per exemple), no hauria de prevaldre la competició i l'ambició de ser el primer, que es el que passa al concurs, i moltes colles arrisquen. També portem molts anys que sempre guanyen els mateixos, i això ens demostra que com sovint passa amb les motos, moltes vegades no guanya el millor, sinó el que porta la moto mes potent.

Tot plegat, potser es perquè jo soc poc competitiu, no em considero un perdedor, però mai he guanyat quan he competit. Tant a les competicions, com en els castells o a la vida, sento una gran tristesa, quan algú que estimo d'alguna manera, en surt perdedor. Les curses de motos, son competicions, en Dani avui no ha pogut competir, i espero que a la propera cursa, li vagin millor les coses. Els castellers, els seguiré veient com el que son, sense importar-me l'alçada que facin. I la vida, no ha de ser una competició,  però hi ha coses que van per terra com en Dani i els castellers, quan es tornen a aixecar ja no son el mateix i si algú en surt perdedor em produeix una gran tristesa.

Si aquest estiu, ja vaig parlar d'una carretera on s'havien fet obres, i un cop acabades, l'empresa havia marxat sense ni treure la senyalització provisional, el d'avui, es el d'una carretera on es van fer obres, i no s'han acabat. Ja fa molts mesos, (no se quants, però molts, podeu veure com ha crescut l'herba) que per construïr el mur que veiem a la dreta de la imatge, es van instal·lar aquestes tanques i la corresponent senyalització, però una vegada acabada l'obra, van deixar la tanca i les senyals, perquè hi ha un petit forat al voral de la carretera, un petit graó d'uns vint o trenta centímetres d'alçada amb el conseqüent perill per si algún cotxe s'hi fica. Es possible que les obres del mur les vagi encarregar l'ajuntament, i les d'arranjar el voral, sigui cosa de la Generalitat o la Diputació, però del que estic segur es que la responsabilitat, es d'una d'aquestes administracions, o de totes tres. L'empresa constructora que va fer el mur, no devia pressupostar l'arranjament del voral, per tant, no el va fer, i ara qui li correspongui, ha d'encarregar tapar el "forat". Com es veu, hi ha una senyal de limitació de velocitat a 40 km/h, que no respecta ningú, i per molt senyalitza't que estigui, segueix sent un perill, el forat i la barana que hi ha al final, de fet, ja algú s'hi va ficar després de topar amb la tanca i amb la senyal de "perill obres", que van estar tombades varies setmanes. I el pitjor de tot, es que no es tracta d'una gran obra, amb un parell de camions de terra mínimament anivellada, estaria solucionat. Com a tantes altres vegades, un cúmul de negligències, a l'hora de fer una obra pública, mal feta, mal acabada, que posa en perill a la gent que circula per aquest indret, i per altre part, deixa unes senyals de perill i prohibició, que per inutilitat, i poca rigorositat a l'hora de fer-les respectar, minimitza el respecte que cal tenir-hi. Aquest nyap, per variar, està a la població Vallesana de Rubí, el poble amb mes nyaps de tot Catalunya.

Avui el tal Alberto Rivera, aquest del partit de Ciudadanos, a Tele5, allà amb la Rosa Quintana. L’entrevistaven entre xafarderies Espanyoles. Ha dit tot allò que diuen per aquests fastigosos diaris de mal nom!! I s’ha quedat tan ample tot dient que a Catalunya els Nacionalistes fan amb el castellà el mateix que Franco amb el Català. Vaja, que estem reprimint matem, i fotem osties a qui parli en castellano.

Aquesta colla de filibusters, només pretenen fer mal, i ja ens agradaria tenir potestat  per fer tot això que diuen, això voldria dir que tenim alguna mena de poder per decidir en quin idioma s’ha de parlar a Catalunya.

Rosa

Amb motiu de la festa major de Sant Miquel, a Molins de Rei, s'ha inaugurat una exposició de l'empresa Catalana DDT especialitzada en efectes especials de maquillatge. Amb les peces exposades, han obtingut alguns premis Goya i un Oscar amb la película "El laberinto del Fauno". Montse Ribé i David Martí son els responsables de l'empresa DDT i el fet de que ella sigui Molinenca, fa que aquesta exposició tingui un significat especial per a tots els Molinencs.

De tots els pobles que hi ha per aquests voltants, el que te la senyalització viària mes deficient, es Rubí, (Vallès Occidental). Ja hi vaig dedicar un altre post, fa gairebé dos anys, perquè a la majoria dels carrers hi falta la placa amb el nom, cosa que fa difícil localitzar una adreça a la gent que hi anem per qüestions de treball, i jo actualment hi vaig sovint.

En aquesta ocasió, la denuncia, es per aquesta senyalització horitzontal (a terra), que es contradiu amb la vertical (a la paret), la primera en indica que si anem per aquest carril hem de girar a la dreta, i l'altre ens ho prohibeix. Això, tot i no ser un error greu, fa que quan hi passes per primer cop, et fa canviar de carril, sense necessitat, i si el que realment vols es girar a la dreta, et deixa una mica trasbalsat, i no tens mes remei que seguir, i girar pel proper carrer. Tot plegat, pot semblar ridìcul, però com dic sempre, nosaltres estem obligats a complir amb totes les normes, i si no ho fem ens posen fortes sancions o no ens passen la ITV, però les administracions, poden fer el que els dona la gana, i encara que hagi estat perquè el funcionari de torn es un inútil, o l'empresa responsable de senyalitzar els carrers ha fet malament la seva feina, la responsabilitat, es dels polítics i els seus càrrecs de confiança, per no tenir prou cura a l'hora de controlar a funcionaris i empreses adjudicatàries.

Aquest fet, va ocórrer la nit del deu a l'onze de Setembre, a Llançà (Alt Empordà). Algú va calar foc a una senyera que hi havia als baixos de un edifici on una dona va penjar la seva senyera al tendal, tot i que va procurar posar-la el mes amunt possible, no ho va ser prou com perquè algú la cremes. A mes de la senyera, també es va cremar el tendal i una cadira. Aquest fet ha creat un cert malestar com es pot veure en aquest fòrum. Sembla que no està molt clar el motiu, que pot ser que es tracti de una simple bretolada, com un acte feixista, tenint en compte que  Llançà va ser un dels pobles que van penjar l'Estelada a l'Ajuntament. També pot ser que hagi estat un acte de revenja, ja que sembla que aquesta senyora havia estat fins fa poc la presidenta de la comunitat de propietaris i li havia tocat fer les queixes a l'Ajuntament per soroll i cotxes mal aparcats, cosa que li va suposar rebre amenaces, i ja se sap que a les poblacions turístiques, de vegades es barregen l'oci i els interessos econòmics. Però sigui el que sigui, qui ho va fer, va posar en perill a un grapat de veïns que estaven dormint a casa seva. I això de cremar una senyera, sempre surt molt barat, com podeu veure en el fòrum, ja hi ha algú que justifica el fet, dient que qui va penjar la senyera va provocar a qui la va cremar, i fins i tot els Mossos, van preguntar a la víctima, si era una senyera normal o estelada. Es possible que si acabessin sabent qui ho va fer, no li fessin pagar ni les destrosses, dirien que la culpable es la dona per provocació. Que diferent que es, quan es cremen altres símbols, on el simple fet de cremar la fotocòpia de una fotografia, es pot pagar amb presó o una forta multa.

Coincidint amb el centenari de l'estelada, un any mes, commemorem l'onze de Setembre, i ho fem com a homenatge a tots aquells que han lluitat per la llibertat de Catalunya.
De cara a l'any que ve, penso que estaria be fer un homenatge a Josep Moragues, ja que es compliran 340 anys des del seu naixement. El general Josep Moragues fou un màrtir per Catalunya, va lluitar contra l'exercit Franco-Espanyol a diversos llocs de Catalunya i finalment en la defensa de la ciutat de Barcelona, fins l'onze de Setembre de 1.914. Un cop acabada la guerra, fou jutjat, torturat i mort, el 27 de Març de 1.915, i el seu cap fou exposat en una gàbia de ferro durant dotze anys, com a escarni i humiliació. A l'onze de Setembre, no podem oblidar a Josep Moragues.

He llegit al diari AVUI, i després a la web del Partido Independentista Portorriqueño, que amb motiu de les properes eleccions previstes pel 4 de Novembre a Puerto Rico, s'ha desfermat una polèmica, degut a que dos ciutadans han recorregut el fet de que les paperetes estàn escrites nomes en Espanyol, al·legant que ells no entenen aquest idioma. Un jutge els ha donat la raó i ha obligat a la junta electoral a fer que les butlletes estiguin escrites en Anglès i Espanyol. Sembla que la senyora Sylvia Diffenderfer i el senyor Robert McCarroll, afirmen que no tenen cap obligació d'entendre l'Espanyol perquè estàn als E.E.U.U., i tot aquell que visqui sota les seves fronteres està obligat a saber l'Anglès, però no l'Espanyol encara que aquest sigui l'idioma de Puerto Rico. No hi veieu un paral·lelisme amb el que passa aquí? L'únic que passa, es que el que aquí es blanc, allí es negre.
L'any 1991 el govern d'aquest estat lliure associat, va decidir que no tenien perqué ser un país bilingüe, i per tant no tenen cap obligació de fer res en Anglès. Os imagineu que passarà el dia que els Catalans fem el mateix? El mes fort de tot, es que per això, l'Estat Espanyol els hi va donar el premi Príncipe de Asturias de les lletres per la seva defensa exemplar de l'Espanyol. Ara, m'agradaria saber que en diuen tots aquests que tenim per aquí, del PP i de Ciudadanos, no els fa llàstima que aquests pobres funcionaris del govern dels Estats Units, hagin d'anar a votar sense saber que hi diu a les paperetes? Segur que no, però si fossin Anglo-parlants, actuarien igual que la senyora Deffenderfer i el senyor McCarroll.
Jo ho tinc molt clar, a Puerto Rico, l'Espanyol es el Català, i l'Anglès es l'Espanyol. Aquí l'Espanyol, es l'idioma que es vol imposar per aniquilar el del país, i a Puerto rico, es el que ha de resistir el colonialisme de un idioma imposat i que posa en perill la supervivència del propi. I ells, segurament també, sempre s'ha de defensar l'Espanyol, tingui raó o no.