Aquest matí a les 9:30 H han donat la sortida a la primera Duatló de muntanya de Viladecans. El dia era molt bo, la temperatura una mica freda però ha sortit el sol i l'ambient era agradable. Les pluges d'aquests dies han deixat el recorregut en bicicleta bastant enfangat, però pitjor hauria estat si hagués plogut avui.
Feia molt de temps que tenia ganes de córrer una duatló com aquesta i l'única que havia fet era la de Queralps Puigmal Núria, però d'això ja fa deu anys i aquella prova no tenia res a veure amb la d'avui.
Aquesta prova, constava de tres etapes, primer s'havien de fer cinc quilòmetres corrent, a continuació, quinze en bicicleta, i per acabar dos quilómetres i mig mes corrent. En sortir a fer la primera etapa, de cinc quilómetres corrent, ha estat en lleugera baixada, però molt aviat ha canviat de sentit i de seguida ens hem trobat pujant muntanya amunt per una pista ample però bastant dreta. Aquí molta gent ha optat per caminar, la gent mes habituada a fer bicicleta i menys a córrer per muntanya, suposo. Jo, no he parat de córrer en tota la pujada encara que a un ritme lent i he avançat a força gent. Després ha vingut la baixada per una pista una mica mes dreta que la de pujada, que ens ha portat fins a la zona de boxes per agafar la bicicleta. Aquí ha començat la segona etapa de quinze quilómentres en bici, que com a l'etapa de córrer, la primera meitat era bàsicament de pujada i la segona de baixada. La pujada no ha estat gaire dura, les rampes no eren gaire fortes i sempre per pistes relativament amples. Aquí, m'hi he sentit cómode, tot i que la poca pràctica que faig de bicicleta i la gran diferència que hi ha amb córrer, fa que sovint no em sàpiga dosificar i temia anar massa ràpid. Quan ha arribat la baixada, ho he fet amb molta precaució, les rampes eren mes pronunciades i per la pluja d'aquests dies estaven molt relliscoses. El tram final, era per la llera de una riera que habitualment no porta aigua, però avui anava força plena, tots hem acabat amb els peus molls i les bromes dels participants queixant-se de que no era una Duatló, sinó una Triatló, ja que amb una mica mes d'aigua s'hauria de passar nedant. Quan hem deixat la bicicleta teníem de fer els dos quilòmetres i mig finals a peu, i la sensació era de tenir les cames encarcarades, però el circuit era amb pocs desnivells i s'ha passat aviat. Al final, ho he fet amb 1:40:16 H i amb fang fins a les orelles. Una prova molt divertida i ganes de tornar-hi si l'any que ve fan la segona edició.
Prop de cent persones, vàrem participar ahir a la concentració, PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ, a la plaça de La Creu de Molins de Rei. L'acte, va ser convocat per diverses persones sensibles a un fet com aquest, i posteriorment va ser recolzat per varies entitats i partits polítics. En la lectura del manifest es va voler remarcar que la solidaritat amb el poble palestí també passa per exigir als governs de l'estat, de Catalunya i a la Unió Europea, que trenquin totes les relacions amb l'estat d'Israel, un estat que ha demostrat al llarg de la seva història la seva voluntat de practicar el terrorisme d'estat contra els pobles veïns.
Tot i que reconec que tinc una certa confusió, pel que respecta a la legitimitat del dret a defensar-se, per part de una i l'altre part, he anat a la concentració perquè considero que l'Estat d'Israel està portant a terme una autèntica massacre del poble Palestí, i estan morint moltes persones innocents, com a conseqüencia colateral a la persecució i mort de la gent de Hamàs.
Aquest conflicte, que fa tants anys que dura, i que te en el seu orígen la independència de l'Estat d'Israel de la Gran Bretanya, després de que diversos corrents migratòris de Jueus cap a aquest territori va portar als primers conflictes entre Àrabs i Jueus, es va optar per dividir el territori, Jordània pels Àrabs, Israel pels Jueus. De segur que aquesta no va ser una bona solució, però es irreversible, han passat massa anys des de llavors, i seria un disbarat obligar als descendents d'aquells emigrants a abandonar el territori.
Reconec el dret de la gent d'israel a defensar-se dels atacs de Hamàs, però la proporció de víctimes d'una i altre part, de una per cada cent, em fa posar de costat del poble palestí. No entenc que vulguin garantir la seguretat del país, amb el llançament de bombes sobre la població civil, amb això el govern d'Israel, no fa mes que fer augmentar l'odi cap a ells per part dels pobles veïns, , i aquest odi es qui alimenta la violència que han de patir després. La intenció es atemorir a la gent de Palestina perquè es rebel·lin contra Hamàs i els culpin de provocar la resposta de Israel. Aquesta no es la solució, la vilolència genera violència, seria molt mes eficaç respondre amb una violència menor a la que estan sotmesos, per trencar l'espiral que genera, i potser algún dia, la gent de Palestina si te davant un poble pacífic, seràn ells qui es rebel·laran contra una gent que l'únic que pretén, es destruïr l'estat d'Israel, fer fora la seva gent i instaurar-hi una dictadura islàmica, que no respectarà drets fonamentals com el de la igualtat entre dones i homes, entre d'altres.
L'ajuntament de Paterna(L'Horta Oest), ha decidit seguir sense tenir "Bous al carrer" després que una consulta popular a través de internet, ha donat com a resultat que el 68 % de la gent que ha votat, ho ha fet perqué no es tornin a fer aquests actes de tortura animal. La participació ha estat molt baixa, tan sols han votat 8.305 ciutadans, i el cens oficial es de 52.000 persones, tot i que el període de votació ha sigut llarg, va començar el dia 2 de Novembre i es va acabar el 31 de Desembre.
La consulta ha portat molta polémica a la ciutat, ja que els partidaris de la matança varen pressionar l'ajuntament perquè restablís la "festa" sense consultes, a mes de insultar i amenaçar als partidaris de l'abolició. L'alcalde, Lorenzo Agustí, del PP, que s'ha declarat afeccionat als toros, ha estat acusat pels contraris de intentar manipular els resultats, ja que tot i saber-los des de fa dies, no els ha fet públic fins ara, i d'haver convocat la consulta per treure's un problema del que no sabia com sortir-se'n. De tota manera, ha declarat que respectarà la voluntat de la gent que ha pres part en el referèndum.
Pot semblar un petit pas, peró l'exemple de Paterna, posa en evidència que cada vegada estem mes a prop perquè aquests espectacles passin a la història. Penso que aquest espectacle cruel, sanguinari i anacrònic, no te cap sentit al segle XXI, només cal que es facin consultes a tot arreu on es maltractin animals.
Avui, fa 75 anys de la mort del president Francesc Macià, i l'actual president de la Generalitat, ha reivindicat l'esperit pactista de l'Avi Macià. Però amb tots els respectes que haig de tenir cap al president del meu país, com gosa emmirallar-s'hi? Qui es ell per fer-ho? Si de cas, ha de ser el poble de Catalunya i no ell qui ho ha de fer. Llàstima que no s'hi emmiralli, amb el fet de que va sacrificar la seva carrera militar per posar-se al servei de Catalunya, ni quan va deixar Solidaritat Catalana, el partit pel que havia estat elegit diputat, per crear un partit nou que defensés els interessos de Catalunya mes d'acord amb els seus principis, ni quan va organitzar un grup de gent a Prats de Molló, per alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera i d'Espanya, ni quan va proclamar la República Catalana, ni que fos dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques.
Montilla ha pecat de supèrbia amb això, i jo no veig cap similitud entre el President Montilla i el President Macià, per molt que ell hi vegi un esperit pactista, claudicant diria jo, en ell i el fet que Macià l'any 1931 acceptes un estatut retallat. Llavors, eren altres temps, com demostra el fet que poc després, hi va haver un cop d'estat que va portar a una guerra.
Desitjo a tots, que passeu un bon
Nadal. Com cada any, la gent del Centre Excursionista de Molins de Rei (CEM),
han posat un pessebre al cim del Puigmadrona (Collserola). Amb aquest pessebre
i aquesta nadala de Pau Riba, desitjo que aquest dies siguin realment de pau,
amor i alegria, i si pot ser, allarguem aquests desitjos per tot l'any que ve.
Vist el rebombori que hi ha aquests dies, per l'anunci que ha fet la direcció general de transit, que s'aplicaran unes limitacions variables de velocitat als accessos de Barcelona. El primer que se m'acut es la imatge d'una persona asseguda al seu despatx, i des d'un ordinador, variant segons la seva voluntat la limitació. Aquesta imatge còmica i esperpèntica es la que em ve al cap quan sento a segons qui opinar des de les emissores de radio o als diaris.
El director general de transit, no es sant de la meva devoció, com ja vaig escriure aquí, però variar els límits de velocitat segons com estiguin les condicions de intensitat del transit o les inclemències meteorològiques, no crec que sigui cap disbarat, i el fet que el límit màxim a que es pugui posar sigui de 40 km/h, no vol dir que ens hi obliguin a anar cada dia, sinò que suposo s'aplicarà només en condicions metereològiques extremes com pot ser boira intensa o neu. De fet, en els túnels del Garraf, ja es varien les limitacions de velocitat, però em penso que a 40 no l'hi han posat mai. Des del primer dia, sempre he defensat (aquí i aquí) la limitació que es va posar als voltants de Barcelona, de 80 km/h, i ha quedat demostrat que no sols no ha provocat cap embús, sinó que ha fet que la circulació sigui mes fluïda, i podríem discutir si hauría de ser a 90 o a 70, però la limitació, evita que es colapsi el transit quan es molt intens, i evita que es facin les cues fantasma.
Quan ja estem immersos en l'hivern meteorològic, a l'oficial hi entrarem cap al dia 21 o 22 d'aquest mes, jo recomanaria a tothom que porti unes cadenes al maleter del cotxe. Les cadenes, s'han de portar tot l'hivern, nevi o no, pèrquè mai se sap, i quan menys ens ho esperem, cau una nevada i ens agafa sense cadenes.
El mes recomanable, es que a mes de les cadenes, portem uns guants, ja que quan les posem farà fred, al muntar-les s'ens glaçaràn les mans i tindrem dificultats. També es aconsellable un tros de plàstic per poder agenollar-nos sense que la neu ens mulli els pantalons. Un altre bon consell, es haver-les provat abans, o sigui, que les hem de posar un dia, a l'inici de cada hivern perquè quan arribi el moment de muntar-les sàpiguem com es fa.
El primer que s'ha de fer, llògicament, es comprar-les. De cadenes n'hi ha de tres tipus, les tradicionals de cadena, les rígides, i les fundes de tela anti-lliscants, degut a la poca probabilitat de fer-les servir, i l'elevat preu d'aquestes dues últimes, jo personalment prefereixo les de sempre, tot i que son una mica mes complicades de muntar. S'ha de mirar la mida de les nostres rodes, que van marcades als costats dels pneumàtics, son dues xifres separades per una barra (/), i una tercera xifra precedida per una R, com per exemple, 205/55 R16, s'ha de mirar que a les que comprem hi consti que son per la mida dels nostres pneumàtics.
A continuació, una explicació de com s'han de muntar:
La primera operació, consisteix en
estendre-les pel darrere de les rodes motrius de forma paral·lela a aquestes. A
continuació, s’agafa el cercle d'acer que porten i ficant les mans per darrere
del pneumàtic, el pugem fins a la part alta de la banda de rodolament i el
cordem (el sistema acostuma a ser molt senzill) i sense deixar-lo anar en cap
moment (de les pròpies cadenes surt un agafador) el fixem a un enganxament que
sol venir en colors diferents i està molt ben indicat.
El següent pas, consisteix a anar
abraçant i estenent les cadenes sobre la totalitat del pneumàtic, de manera que
l'entramat de les cadenes cobreixi tot el conjunt, és a dir, la banda de
rodolament i el flanc lateral.
La última operació, la més senzilla si hem cobert
i estès bé les cadenes, consisteix a fixar el darrer enganxament que roman solt
i, amb el tensor que incorpora el sistema, tenseu tant com pugueu.
Com que per molts esforços que fem, les cadenes no
quedaran tensades del tot, engeguem, i avancem el cotxe uns metres a poc a poc
i és llavors quan ja les cadenes s'hauran acoblat al pneumàtic i podrem donar una
última estirada al tensor. Recordeu, que les cadenes, s’han de posar a les
rodes amb tracció, que acostumen a ser les davanteres, i al darrera en algunes marques de gamma alta.Si aneu
amb un 4x4 de tracció permanent als dos eixos, el millor és col·locar-les a
les rodes del davant.
Quan sortiu de la zona nevada, treieu les cadenes.
Després d'un any i un mes de no córrer cap cursa, avui he anat Caldes de Montbui a fer la cursa Muntanya del Farell. No m'esperava anar tan be, només portava un mes i mig entrenant, però veien que la progressió que havia fet, m'he atrevit a provar-ho, i la veritat es que estic molt content de com ha anat. La cursa, de 12'3 Km, transcorre pels boscos que hi entre Caldes i la vessant est de la muntanya, en un 80% per pistes de terra, un desnivell de 200 metres i un desnivell acumulat d'uns 330. Primer hi ha una pujada d'uns 4 km, i un desnivell de 150 metres. Després una serie de tobogans, amb els que es puja uns 50 metres mes, fins al km. 9'5, a partir d'aquí, ja tot es baixada fins a l'arribada, amb una petita pujada mes o menys quan falta un km per arribar.
A les deu en punt del matí, han donat la sortida, la temperatura era una mica freda, uns cinc graus, però l'absencia de vent, ha fet que fos molt bona per córrer. No he escalfat gens, la intenció era sortit molt lent, i no calia. Tenia pensat posar-me a caminar si alguna pujada era massa forta, però no m'ha calgut, les he pujat totes corrent, això si, a un ritme molt lent. Quan he arribat a l'última baixada, en veure que m'havançava molta gent, ha accelerat una mica la marxa per baixar al ritme de la majoria de gent que m'envoltava. En arribar a la pujadeta que hi ha entre el km 11 i el 12, se m'ha fet molt dur, però passat aquest últim escull, ja he pogut apretar de nou, per fer l'arribada amb un ritme una mica mes ràpid. El temps, que he fet, es molt, 1h 14' 26'' (segons el meu cronòmetre), que vol dir 6' i 6'' per kilòmetre, però això, avui era el de menys, l'important per a mi, es haver arribat be, i a sobre, he gaudit corrent per aquest bosc Vallesà.
- S’ha de consumir “perquè ningú fabrica coses per no vendre; és veritat que hi ha gent que ha perdut la feina, però hi ha molta gent que té feina i que pot consumir; i la gent que pot consumir ho hauria de fer, perquè així contribueix que el seu veí o el seu fill mantinguin la feina”.
Amb aquestes paraules, el Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va contestar a una de les preguntes que li va fer Jordi Basté al Programa El Mon de RAC1. Jo voldría preguntar-li, que quant guanyen entre ell i la seva dona, amb tots els càrrecs que tenen, i si creuen que el cobrament del seus "sous" pot estar en perill. Perquè la majoria de la gent treballadora, malgrat tenir feina, no sap fins quan, o si la seva empresa podrà seguir pagant la nómina, i no es vegi afectada per una escalada d'impàgaments que passa d'una empresa a l'altre amb un efecte dòmino. I la gent que som autònoms, si tenim sort i les empreses que ens donen feina no han plegat, segueixen trucant-nos per que els hi donem servei, o no ens han fotut al càrrer perquè la poca feina que tenen es per la gent que tenen en plantilla, no tenim cap seguretat que segueixi sent així, i puguem seguir facturant i cobrant el suficient per poder seguir pagant les despeses fixes i una miqueta mes per poder seguir subsistint. El president de Catalunya, no pot dir bajanades com aquesta. La solució a tot plegat no es que la gent es posi a consumir perquè si, el consum ha de ser responsable, i ningú consumirà mes o menys perquè ell ho digui. Qui pugui fer-ho, si no ho fa, estalviarà, i tard o d'hora acabarà fent us d'aquests diners i si no, els dipositarà en algún banc, que suposadament en farà us per donar crèdit a qui el necessiti. Així es com funcionen les coses, i no recomanant a la gent que pot, que es gasti els diners en el que sigui, fent-se càrrec de que està fent una mena d'obra de caritat amb la gent que està a punt de perdre la feina. Perquè si algú te la desgràcia de quedar-s'hi, que no esperi que la gent com ell, l'ajudi en res. El seu èxit es basa en fer proclames populistes, estar en un partit que es una màquina de guanyar eleccions, i donar els cops de colze necessaris per treure's de sobre a qui li faci ombra. Qui tingui dificultats per arribar a final de mes, s'haurà d'espavilar com pugui, perquè la gent com ell, no mourà cap dit per ajudar-los.
Avui hem anat a Gallecs, a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental, a participar al reconeixement popular a Lluís Ansó. El Lluís, ha estat un gran lluitador per la llibertat, per Catalunya, el medi ambient, i sobre tot per Gallecs. Si aquest paratge natural i agrícola ha quedat al marge de l'especulació urbanística, ha estat en gran part gràcies e Lluís Ansó. A continuació, transncric el text del correu que vaig rebre convocant-nos a aquest acte, penso que el que diu es el mateix que penso, i m'he limitat a canviar els temps verbals de futur a present.
A totes les comunitats humanes sempre hi ha gent que destaca per les seves qualitats. De vegades ens trobem amb persones que des de la seva posició senzilla, a partir d’unes idees elementals i fermes, i en un indret determinat, lluiten durant tota la seva vida per uns ideals. I encara millor, fan que molts altres també ho facin.
És així com un grup de molletans i molletanes, de vallesans i vallesanes, de catalans i catalanes, es hem retrobat al voltant d’una persona que admiren i amb qui ens hem volgut reunir un matí de tardor a prop de casa seva. Volien retre un reconeixement popular a la trajectòria cívica d’en Lluís Ansó i Landa, nascut en un poble aragonès el 1934 però que arribà de ben jove e a Catalunya, i que s’instal·là a l’idíl·lic paratge de Gallecs, on arrelà a la seva terra.
Nosaltres, gent nascuda durant el segle passat, com ell; als anys 30, als 40, als 50, als 60, als 70, als 80, als 90… Nosaltres ens sentim orgullosos d’haver compartit, i de continuar compartint experiències amb ell. Som gent de totes les generacions, valedors que les idees per les quals lluita en Lluís són encara vigents i calen ser defensades.
No volem fer un homenatge. Un homenatge és per a aquells que ja ho han dit tot. Volem fer un reconeixement del poble i des del poble; un reconeixement a un lluitador per les llibertats, pel país que l’ha acollit i que s’ha fet seu, i pels valors ecologistes. Volem retre un sentit, senzill i humil reconeixement a en Lluís Ansó. Si algun dia el voleu trobar i conversar amb ell, només cal que us atanseu a Gallecs i pregunteu per Ca la Neus. Ells us rebran i faran sentir-vos bé.
El govern Espanyol ha incomplert per segona vegada el compromís de millorar el sistema de finançament del govern Català. De res ha servit que la Senyora vicepresidenta del Govern Espanyol, demanés al conseller Joan Saura el passat mes d'Agost, una prórroga de tres mesos després dels quals es milloraria el finançament. La prórroga s'ha exhaurit sense que s'hagi complert res del que havien promès. I que hi diu el Govern de Catalunya de tot això? Doncs s'han limitat a treure importància a l'incompliment. El conseller Ernest Maragall, ha dit que nomes hi han fet un "rapidíssim comentari" a l'inici de la reunió del consell de govern. No m'estranya gens que hi hagin tret importància, perquè després de tantes vegades que els han enganyat (o s'han deixat enganyar), el mes probable es que ja hi estíguin acostumats. Mentir no te cap importància pel Govern de Catalunya. Si fóssim un país normal, el Conseller Saura ja hauria dimitit, però aquí no. Es clar que tractant-se de la senyora Maria Teresa Fernandez de la Vega, s'entén que el senyor Saura no podia dir-li que no. Però només el senyor Saura, que es veu que no pot resistir els "encants" d'aquesta senyora.
Sembla que a partir del 2011, s'hauràn de portar les llums enceses als vehicles, encara que circulin de dia. Aquesta mesura que a molta gent li pot semblar absurda, es possible que eviti molts accidents, ja que un vehicle es fa molt mes visible amb les llums enceses, tant per altres vehicles, com pels vianants a l'hora de travessar un carrer o carretera. A mes es una mesura amb un cost molt barat, perquè l'energia que consumeixen les llums la genera el motor del vehicle es faci servir o no, i la única despesa que pot suposar, es la d'haver de substituir les bombetes mes sovint, ja que en anar enceses contínuament, la seva vida serà mes curta. Per tant, si dur-les enceses fa que la resta de conductors vegi amb mes facilitat el meu vehicle, tant a l'hora de sortir en una cruïlla o fer un avançament, per exemple, i tot plegat pot evitar ni que sigui un sol accident, penso que es bo, i encara mes tenint en compte el cost que representa.
De tota manera, penso que la mesura es excessiva, ja que a plé sol, la il·luminació que produeixen les llums de un vehicle es pràcticamnet imperceptible. El que hauría de ser obligatori, es encendre-les sempre que no llueixi el sol, llavors si que son necessàries, i en el moment de la posta i la sortida del sol, es quan menys visibilitat hi ha. Pot ser que s'opti per encendre-les tot el dia per evitar equívocs en el moment adient per encéndre-les, ara hi ha gent que no les encén fins que es negra nit, sembla talment com si tinguessin por que els hi cobrin el consum al rebut de la llum de casa. Jo, des de fa temps, les encenc sempre que no hi ha sol, perquè hi ha núvols o boira, i quan n'hi ha però frega l'ortzó, cosa que comporta que contínuament, la gent em faci senyals perqué creuen que m'he deixat les llums enceses.
Avui ha començat el XXVII FESTIVAL DE CINE DE TERROR DE MOLINS DE REI, aquest any dedicat a EXORCISMES I POSSESSIONS. A part de les ja tradicionals 12 HORES DE CINE DE TERROR, el festival engloba el VII CONCURS DE CURTS DE TERROR I GORE, i el II CONCURS DE MICRORRELATS DE TERROR I GORE. Podeu descarregar el programa aquí.
Dijous 6 de Novembre, taula rodona sobre Psicòpetes al cinema. Dijous i Divendres 6 i 7 de Novembre, a les 21:30h, es projectaran el curts finalistes.Les 12 HORES DE CINE DE TERROR, començaran Dissabte 8 de Novembre a les 20h, i es projectaran les següents pel·lícules:
La Niebla.Dirigida per Frank Darabont. EUA. 2007.
Déjame entrar.Dirigida per Thomas Alfredson. Suècia.2008 (estrena).
The Cemetery. Dirigida per James J. Wilson. Catalunya, 2008 (estrena).
Pel.licula sorpresa.
El diario de los muertos. Dirigida per GeorgeA. Romero. EUA, 2007. (estrena).
Aquests dies, s'està parlant molt del llibre de la periodista de l'Opus, Pilar Urbano, en que la Reina Sofia opina sobre coses, de les que no hauría d'opinar. Hi ha un pacte no escrit des de la transició democràtica, entre la Monarquia i els partits polítics espanyols, que diu que els reis no opinaran de política, i els polítics, no qüestionaran la monarquia.
Des del punt de vista Republicà i democràtic, jo penso que no s'hauría de censurar als membres de la família Reial Espanyola, ni a ningú, però ells haurien de renunciar a tots els seus privilegis.
Però mentre ells no hi renunciïn, el que han de fer es estar calladets, i mossegant-se la llengua, que qui mes qui menys ho em fet alguna vegada. I per "convidar" a aquesta reial senyora a mantenir la boca tancada, ja s'han creat al Facebook alguns grups, com aquests dos, que aprofitant la famosa frase d'en JuanCa a Chávez, han traslladat la pregunta a la Reina Sofia: Reina, ¿Por qué no te callas? i Sofia, ¿Por que no te callas?
La gran hipocresia dels polítics que tenim al maldestre Parlament de Catalunya, tots critiquen el cotxe oficial del President Benach. Jo no seré qui defensi el president del Parlament, però ja m’agradaria que els Saura, Montilla o Puigcercós, ensenyessin els seus cotxes oficials i tota la patuleia de càrrecs que hi ha al Tripartit. Aquí el problema que hi ha es que tot Deu va en cotxe oficial, i que a mes, els paguem tots, també els hi paguem els sopars al Via Véneto, i el sou que guanyentots.
Jo, comprenc que es necessiten cotxes oficials per totes aquestes il·lustríssimes persones que la seva feina es la de polític, i que cobrin el que cobren, perquè això d’arribar suat a la feina quedaria molt malament. A on s’ha vist un Polític suat, i despentinat per anar al treball en metro. Oi que no quedaria be?
Totes aquestes persones que ens representen al Parlament, tenen aquests privilegis, i nosaltres tenim el deure de pagar-los el sou i altres coses, però ells tenen també un altre deure, el de treballar pel nostre país, i fer-ho be.
Jo els hi demano, senyors polítics, que ha arribat l’hora que demostrin com treballen per nosaltres, pel nostre país, i deixin de tirar-se ganivetades entre el membres del govern.
Ànims quenomés els hi queden dos anyets per acabar aquesta ingrata feina que es la de ser un bon polític, i si no, saben que sempre queda allò tan honrat que es dimitir dels seus càrrecs.
