Potser no n'hauria de parlar, ja que si no hem sento Espanyol, el fet que el seu himne tingui lletra o no, no hauria de ser de la meva incumbència, però com que sembla que volen acabar d'una vegada amb això de la España plural, d'alguna manera ens afectarà a nosaltres. Ara, a España han posat lletra al seu himne, i com tot, ho volen fer per la via de la imposició. Penso que el seu error, ve de la transició (com tants altres), en aquell moment, van voler imposar el mateix himne del Franquisme, per no fer enfadar als Franquistes, que mai n'haurien acceptat cap altre, però si en aquell moment haguessin canviat l'himne i la bandera, potser les coses haurien anat d'una altre manera. Una bandera nova, i un himne nou, que parli de la lluita del poble contra la gent que retalla les seves llibertats. Llavors, potser hi haurà qui s'ho cregui, perquè aquest, per molt que l'hi vulguin posar una lletra "light", per molta gent, sempre serà l'himne franquista. Diuen que la idea ve del COE, que volen que els seus esportistes cantin quan sentin l'himne, com fan els esportistes d'altres països, i em sembla molt be, el que passa, es que ja veurem que passa amb qui no canti. Espero que facin com nosaltres, que en els partits de la selecció Catalana de futbol, no canta ningú i no passa res.
Quan jo era petit, la meva mare, sempre m'havia dit que l'himne de Catalunya era La Santa Espina. Després, quan va arribar la democràcia, em van dir que era Els Segadors, i ara encara hi ha gent que diu que s'haurà de canviar per El Cant de la Senyera. Sembla que designar una cançó com a himne de una nació no es fàcil. Quan es un himne que ve de lluny, està consolidat, i ningú l'ha utilitzat contra el poble, facilita les coses, però, posar-ho de cop i volta, i amb tot el que porta al darrera, es difícil que la gent ho senti com a seu. I es que un himne es quelcom mes que una cançó que tothom ha de saber, ha de reflectir sentiments de llibertat. A Catalunya, Els Segadors ha ressorgit després d'una dictadura, i això ho ha posat mes fàcil, perquè mes o menys tothom se'l faci seu, i la lletra està inspirada en la revolta dels segadors, quan el poble es va revoltar contra el Rei.
Aquest mes, passaria igual que tots els altres mesos si no fora que la meva Mare, em va portar al mon un 14 de Gener. Quan era mes jove que ara, m’agradava molt celebrar-lo. Renoi! Després de Reis sabia que m’esperava el meu aniversari, i això volia dir uns regalets mes!! Però de fa uns quants anys en sa, ja no en fa tanta gràcia aquest mes. Alguns diuen any nou vida nova, i jo dic, i un any mes. Espereu, que aquí no queda la cosa, la meva estimada filla la vaig parir el dia 20 de Gener, quina putada, pobre filla, també comença l’any, i apa, un any mes.
La Mare sempre hem felicita i jo li contesto, Mare, felicitats per a tu, per aguantar-me tants anys i així la cosa va mes repartida, no? Però enguany, allà on està la mare, també hi ha la llevadora que va ajudar-la a dur-me al Mon. Doncs, a ella també li faré un petonàs i la felicitaré, i serà tot mes repartit. La Teresina, que així es diu la llevadora, te 99 anys, i mare meva, si la veiéssiu, te mes caràcter que la meva Mare, jo i la meva filla juntes (Que ja es dir). Amb tot aquest rotllo, que os he fotut, només os volia dir que las dones som lo millor-et d’aquest mon. Sense cap menyspreu par a cap home, que sou també molt Bons (que no vol dir que estigueu bons). Llarga vida a tothom..
Rosa Riera
Després de una setmana de l'aplicació de la limitació a 80 km/h. a l'àrea al voltant de Barcelona, ja he observat dues conseqüències d'això, una de positiva i l'altre negativa.
La positiva, ha estat en el nus de El Papiol, a l'enllaç de Barcelona cap a Girona. Hi ha un revolt molt tancat, limitat a 70, i que no es pot passar a gaire mes velocitat, de fet, es força freqüent que hi hagi accidents perquè algú hi ha volgut passar mes ràpid. Fins ara, era freqüent que a les hores punta, un cop passat Molins de Rei, haguéssim de fer un o dos kilòmetres de cua, però, aquesta setmana, no n'hi he trobat cap, es possible que hi hagués menys trànsit, per les festes, però després de cap d'any, sembla que ja tothom estava treballant, la setmana que ve, ja veurem que passa. La meva explicació, es que, abans els cotxes arribaven a aquest punt a 120 i havien de reduir a 70, tot i que hi ha alguns cotxes que van en direcció a Martorell, la majoria van cap el Vallès, ja que per anar a Martorell, s'hi va millor per l'autovia A-2, que es gratuïta, com deia, els cotxes havien de reduir la velocitat en 50 km/h, en canvi ara, nomes l'han de reduir de 10, també hi influeix una ratlla que hi ha continua una cop passat el revolt i quan s'ajunta amb l'enllaç que ve de Martorell, com ja vaig dir en un altre post, aquesta ratlla està pintada al revés.
La conseqüència negativa, son el vehicles que per por a passar-se, van a 70, però per estalviar-se els ensurts propis de circular pel carril de la dreta, (sortides directes, vehicles que encara van mes a poc a poc, vehicles que s'incorporen, etc.), ho fan pel segon o tercer carril, obligant a la resta de conductors a anar encara mes lentament del que esta permès, o a avançar-los per la dreta, amb el perill que això comporta. Estaria be que a mes de multar a qui corri mes del permès, es fes el mateix amb els que no circulen pel carril de la dreta, tot i que estigui lliure.
Ja en aquest altre postvaig dir el que em semblava aquesta limitació. Amb el temps ja anirem veient les conseqüències positives i negatives d'aquesta mesura, encara que la que s'ha posat com a principal excusa, nosaltres no ho podem veure, ja que no sabem si la contaminació ha pujat o baixat, ens haurem de refiar del que ens diuen.
Ara fa un any, vaig fer un postsobre els desitjos per aquest any, i la majoria no s'han complert. De tota la serie de llocs a on desitjava que hi hagués pau, només tinc el dubte de si n'hi ha a Somàlia, em temo que no, però no ho se perquè se n'ha deixat de parlar. L'únic desig que s'ha complert, es que m'ha deixat de fer mal el menisc. Acaba un any marcat entre moltes altres coses, pels desastres de rodalies, i per la controvertida fira de Frankfurt, a nivell nacional, i pel trencament de la treva per part d'ETA, a l'estat Espanyol. Ara, s'obre la incògnita de veure quines sorpreses en esperen de cara a l'any que anem a encetar, suposo que les eleccions al parlament d'Espanya, donaran molt de si. Els meus desitjos pel 2.008, entre d'altres, son aquests: Que hi hagi pau a on hi ha guerra, que el proper govern Espanyol torni a parlar amb ETA, que els trens de rodalies tornin a funcionar be, que l'AVE arribi quan vulgui però que no causi mes desgràcies, que no hi hagi mes incendis als grans hospitals de Catalunya, i que algú ens compri el pis, que ja fa mes d'un any que el vàrem posar a la venda. BON ANY A TOTHOM!!
Avui he tornat a on vaig fer la meva primera excursió per la muntanya. Quan tenia dotze anys, amb l'agrupament Escolta Jaume Vicenç Vives. D'això, ja fa trenta-vuit anys, i fins avui, no hi havia tornat. Es una excursió curta, però val la pena. Es deixa el cotxe al camí d'accés a l'antic Balneari de la Puda, a la carretera C-1411, de Martorell a Manresa, a pocs kilòmetres després de passar per Olesa de Montserrat. Un corriol a ma dreta amb un clar rètol, ens indica per on s'ha de pujar. Hi ha força pujada, però amb mitja hora, podem ser a d'alt. L'ermita, està construïda sobre les restes del Castell de les Espases. Aquest nom, es deu a unes roques allargades que hi ha. Al costat de l'ermita hi ha un refugi obert, amb dues taules llargues, i llar de foc. Te una vista privilegiada de Montserrat, i també de tota la part alta de la comarca del Baix Llobregat. Val la pena pujar-hi, ara, no esperaré trenta-vuit anys a tornar-hi. Mes Fotos: Foto 2.Foto 3.Foto 4.Foto 5.
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat
Els de casa a la cuina prop del braser que crema amb el gas tot encès han enllestit el gall Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena i ells recullen les plomes i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com son- Jesús ja serà nat Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar
No se m’acut desitjar-vos BONES FESTES, de cap altre manera que ensenyar-vos un regal que hem varen fer ja fa uns quants anys, en uns moments que ara no venen al cas, i com que no os dono res que no sigui virtual o simbòlic, no traeixo els sentiments dels que me’l varen regalar. Dons per a vosaltres blocaires, va. Pels que celebreu les Festes i per aquells que no les celebreu; per aquells que llegiu els Blocs; per els que teniu la Estelada com a referent, i per els que no la teniu, per els nostres amics, coneguts i saludats, pera els nostres fills Arantxa i Jordi. I amb el permís que nosaltres mateixos ens donem, dedicar-li en especial aquesta estelada al Manel Bargalló, i al seu Bloc Des de l’Exili, que ens deixa (d’escriure), en un dia net i clar, amb l’esperança que torni aviat.
Amb el títol de: "Zaplana, El brazo incorrupto del PP", El periodista Alfredo Grimaldos, ha publicat un llibre, que es una biografia no autoritzada del polític del PP, on relata totes les corrupte-les en les que s'ha ficat aquest senyor, que ja una vegada va confessar que estava a la política per a forrar-se. Després d'haver-se venut amb normalitat durant varies setmanes, el llibre, ha desaparegut de les prestatgeries de "El Corte Inglés", segons diuen ells, perquè s'ha esgotat, però es totalment fals ja que el llibre es ven amb normalitat a altres llocs. Després de insistir a demanar el llibre, sembla que algun dependent, ha confessat als compradors, que el llibre ha estat retirat per ordres de la direcció.
En un mercat lliure com el que tenim, tothom es lliure de vendre o no el que li sembli, pero, aquesta gent, que no volen vendre aquest llibre perquè no parla be d'un politic afi a la seva ideologia, no tenen cap escrúpol a l'hora de vendre llibres del Fedeguico Jiménez Losantos, i altres autors dels llibres de Libertad Digital, que com diuen ells en aquesta web, es poden comprar per internet a traves d'aquests grans magatzems, i Libertad Digital, n'obte un percentatge de les vendes. Com tothom ja sap, aquesta gent no paren de fer crides perquè es facin boicots als productes Catalans. Amb una excusa tan evident, fora lògic que nosaltres també decidíssim a on anem a fer les compres.
Amb tot aquest merder que s'ha muntat pel veto que han sofert els pressupostos generals de l'Estat al Senat, els del PSC s'han posat com una moto, i sobretot la ministra Chacón, que s'ha emprenyat com una mona. Totes les seves crítiques han anat dirigides a CiU, als que han dit de tot. I quan s'els pregunta per que no diuen el mateix d'ERC, que també ha fet el mateix, canvien de to, i diuen que es molt diferent. A veure, tots ja sabem que CiU, ha fet molts pactes i ajudes a tots els governs Espanyols de torn, però, això no vol dir que estigui obligat a fer-ho sempre, ara, està a l'oposició, i l'obligació d'un partit que està a l'oposició, es posar-li difícil a qui governi, a no ser que es tracti de coses molt importants (estatut, constitució, terrorisme, immigració, etc.), en canvi, ERC, està en aquest moment governant a Catalunya, amb el mateix partit que ara vol que li aprovin els pressupostos. Acusen a CiU d'electoralisme. I es clar que es alectoralisme, també per això ho ha fet ERC, i igual que el PSC, dient el que diuen. Si electoralisme es fer el que demanen els seus electors, doncs si, es electoralisme. La majoria de la gent que varem votar a ERC i a CiU, ens em passat tot l'any criticant-los perquè l'any passat varen aprovar els pressupostos a canvi de res, per tant, es lícit que ara ho vulgui esmenar fent el que volem els electors que facin. Els Catalans no volem que el govern de torn ens faci caritat, el que volem es gestionar els nostres impostos, ja sigui amb un bon estatut, el concert econòmic o la independència. I el PSC, que es qui mana, que pressioni el govern Espanyol perquè compleixi el que diu l'estatut actual. I si el que fa ERC no els hi agrada, que ho diguin, però es veu que la por a no seguir aprofitant-se dels vots d'Esquerra per seguir al poder els ho impedeix. Mes electoralisme.
En el diari AVUI de Diumenge 9 de Desembre, hi ha aquest article, de la NOTICIA DEL LECTOR, enviat per una veïna del Poble Nou de Barcelona, en que diu que amb la remodelació del carrer Pere IV, s'ha fet una rampa per cadires de rodes en un costat del carrer, i a l'altre no. No es comprensible, com un ajuntament pot fer errades com aquesta. No sabem quins controls tenen sobre les obres que es fan, però amb coses així, hi hauria d'haver algú, que vetllés perquè això no passi. Ara, un cop ha sortit en un mitja de comunicació, es possible que corrin a esmenar l'error. Jo, a mes, vull fer referència, al mal estat de la pintura del pas zebra. Com ja he dit moltes vegades, als vehicles de transport, ens obliguen a passar la ITV un cop o dos a l'any. Però, qui obliga als l'ajuntaments i altres administracions a passar la ITV de les seves senyalitzacions? Qui serà el responsable, si algun conductor no veu les ratlles de terra i atropella algun vianant que travessi per aquí?
En el seu bloc, ahir en Xavier Sarrià, hi va posar un post amb aquesta imatge que em va cridar força l'atenció. Sembla que els que manen al PP i al País Valencià (o Comunidad Valenciana com diuen ells, no tinc cap problema a dir-ho així, quan em refereixo a ells, si així ho volen) no els atura res per tal de seguir aferrats al poder. Penso que no es una qüestió de dreta o esquerra, ni de si Catalunya o Espanya, es una qüestió de sentit comú, com diuen ells a l'anunci. Voler enganyar a la gent amb un truc tan fàcil, el de la negativa dels Catalans a voler donar aigua als Valencians. Es pensen que la gent es tonta, perquè saben que poden manipular, però no saben que no es pot enganyar al poble, i espero que tard o dora ho acabin pagant. Volen fer creure a la gent que un riu es el tub que porta aigua potable a casa, i que uns veïns la llencen al mar per tal de no deixar que prosperi el país. L'Ebre, com tots els rius, son habitats humits, que com a tals son els mes vulnerables que hi ha. Si fins fa pocs anys s'ha estat fent actuacions que han causar danys irreparables, avui amb la tecnologia i el coneixement que hi ha no podem seguir destruint-los i mirant cap a un altre costat. S'ha de salvar el que queda i mantenir l'equilibri que s'ha creat durant anys entre la vida del riu i la de la gent que viu al seu costat. Els rius, han de fer els seu curs fins al mar, i qualsevol actuació que s'hi faci, no pot alterar el seu equilibri ecològic.
En una entrevista a el Periódico, el diputat del PSC Joan Ferran, va dir, com gairebé tothom ja sap, que cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Radio. Segons el diccionario de la lengua española, (he triat aquest perquè aquest senyor deu pensar que es mes creible), que "Arrancar es, sacar con violencia algo del lugar a que está adherido o sujeto, o de que forma parte". A l'article confidencial del diari Avui del ddia 1 de Desembre, posa que José Zaragoza va trucar al cap d'informatius de TV3, perquè al TN estaven parlant de la manifestació que s'havia convocat, diu que la bronca va ser tan gran que la crònica política que anava en segon lloc, va ser suprimida. I es que sembla que els del PSC se senten maltractats per TV3, però la veritat es que pensen que no la controlen prou. Amb la manifestació de l'1D, ja han intentat manipular, ja que segons un mitja tan poc sospitós d'anar contra el PSC com l'e-noticies, TV3 no va fer cap seguiment en directe de la manifestació, com si que va fer amb la de la guerra d'Iraq. Diuen que el sr. Ferran es refereix a Antoni Bassas i Mikimoto, que li semblen massa nacionalistes per sortir als mitjans públics, però, si nomes n'hi ha dos, on està el problema? O sigui que segons ell, per que hi ha dos presentadors nacionalistes, i als programes del temps no es diu prou vegades el nom d'Espanya, s'ha d'utilitzar la violència per canviar les coses. No vull dir amb això que tot el PSC pensi com Joan Ferran, però hi ha una serie de gent que no dubtaran a fer el que calgui perquè els mitjans públics manipulin la informació per afavorir-los. Durant el mandat de CiU, hi va haver molta gent que eren afins al partit socialista, i no van, o no van gosar fer-los fora, si van marxar, va ser per anar a mitjans d'abast estatal, com Carles Francino, Júlia Otero, Xavier Sardà, etc. I a les tertúlies de Catalunya Radio i Àgora, sempre hi ha hagut gent de tots els partits. Però el sr. Montilla es el president de Catalunya gràcies a ERC, i això no ho haurien d'oblidar ni els uns ni els altres.
Els encreuaments de l'autopista AP-7, en general, estan bastant mal fets. Però en l'anomenat nus de El Papiol, en direcció sud, perquè ens estenguem, venint de Mollet, i per anar a Martorell, hi ha aquesta incorporació, a l'autopista que ve de Barcelona, que penso que es modèlica. Si, penso que si hi ha una cosa que està ben feta, també s'ha de dir, encara que nomes sigui perquè en prenguin nota a l'hora de fer infraestructures noves. Tres carrils que venen de Barcelona i dos de Mollet, i aquests últims, s'incorporen als primers, en una tram que no se el que te de llargada, però calculo que, 1 km. aproximadament, amb una ratlla contínua a l'esquerra i discontínua a la dreta (les dues que estan juntes al mig), perquè es pugui passar dels carrils de la dreta als de l'esquerra, i no dels de l'esquerra als de la dreta, i permet fer avançaments per la dreta, tot el contrari de la que hi ha a l'enllaç, Barcelona-Mollet, que està al revés. I es que no se perquè, però els enllaços que van o venen de Martorell, estan mes ben fets que els que van o venen de Barcelona. No serà perquè aquesta es una autopista de peatge, i l'altre no?
Ahir, ens va deixar en Paco Candel. Era una persona extaordinària, no hi ha hagut ni un comentari negatiu, sembla que de veritat es tractava de un bon home, i un home bo.
Quan vaig fer el servei militar a Canàries, a l'illa de Lanzarote, a l'any 1.979, vaig demanar que m'enviessin llibres en Català, i un dels que hem van enviar, va ser aquest d'en Paco Candel. En Paco, es tot un exemple del que ha de ser la integració. Sense renunciar als seus orígens, però respectant i integrant-se a la cultura i la llengua Catalana. Avui, ens en calen molts de Candels, un de Marroquí, un altre Xinès, uns quants de Sud-Americans, etc. Però les persones som irrepetibles, que hi farem.
El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Molins de Rei, Àlex Maimó, en el seu bloc, parla de perquè els ciclistes no paren en els semàfors, després que, per Radio Molins de Rei, algú digues que hi ha un regidor que es passa els semàfors en vermell quan va amb bicicleta.
Hi ha una magnífica pel·lícula d'en Woody Allen, que es diu Delictes i Faltes, que posa en evidència que es molt elàstic saber fins a on arriba una falta a ser delicte i a l'inrevés. Quan es tracta de petites faltes com aquesta de passar-se els semàfors en vermell quan es va en bicicleta, com també anant a peu, son tan petites, que la majoria de la gent troba normal no respectar-ho, considerant que procurar ant fer-ho prenent totes les precaucions possibles, per la seva integritat física, ja que sempre seran mes vulnerables que qualsevol altre que circuli per allí. Però, que passaria, si un dia, els que van en ciclomotor, també fessin el mateix, com que son bicicletes amb motor i tan vulnerables com les primeres, doncs que també s'els poden saltar, i després les motos. Entraríem en una espiral, que al final, no es pararia ni Deu.
Però no només els ciclistes fan petites faltes, els vianants i els conductors de vehicles a motor, també en fan. Els vianants, també es salten semàfors en vermell, i travessen els carrers per on volen. I la majoria de conductors, no respecten els passos de vianants, només respecten les limitacions de velocitat quan hi ha radars, etc.
Per tot això, potser te raó l'Àlex quan apel·la al sentit comú per justificar que els ciclistes no es paren en els semàfors en vermell, però jo penso que s'equivoquen, ja que formen part de la circulació, amb tots els drets i deures, i si volen ser respectats per la resta de vehicles que els envolten, ni que sigui nomes per això, ells també han de respectar totes les normes de la circulació.
I Per acabar, diria que als vehicles a motor, no s'hauria de permetre que passessin en un semàfor en vermell, en cap circumstància, ja que es una falta greu, i encara que pensem, que en un carrer poc transitat, si no ve ningú, no ha de passar res, jo diria que el perill de tot això, està en on posar el límit, i com a la pel·licula d'Allen, no sabrem mai ben be, que es delicte i que falta, perquè això varia d'una persona a l'altre, per tant es millor acceptar que si no calgues parar-se, ja no hi hauria semàfor. Amb els vianants i ciclistes, potser si que s'hauria de ser mes flexible, i aplicar el sentit comú de cada u. I com deia aquell que van clavar a la creu, qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.
