Fa escassament una dècada, Esquerra emergí de nou amb força en el panorama polític amb un projecte nou, fresc i amb un lideratge potent que convertí el partit de Macià i Companys en un referent ètic i èpic de la praxi política, imprescindible per iniciar el cicle sobiranista. El context fou propici, amb una CiU atrapada pels seus pactes amb el PP i víctima de l’erosió d’un quart de segle d’ostentació del poder. L’esquerra tradicional, a més, apareixia desdibuixada i era percebuda com a poc transformadora i massa sucursal. El cicle electoral iniciat el 2003 veié l’eclosió d’una esquerra independentista de rostre social i amb vocació de govern i de majories, inevitablement resistencialista en els territoris de la nació on l’ofensiva espanyolista i en contra de la llengua esdevenia més agressiva. La presència republicana al Govern de Catalunya i en el mapa municipal metropolità i de les grans ciutats ratificà aquesta aposta. SEGUEIX
Si no tenim prou problemes la gent d’Esquerra ens busquem de nous.
Tot semblava que aquest estiu ,amb els deures fets d’una sola candidatura al Congrés, seria un estiu tranquil per Esquerra.
Això malauradament sembla que no serà així. Els aires nous d’Esquerraenlloc de solucionar problemes en creen de nous, com és el conflicte del candidat a les eleccions Generals.
Filtratges de nomsde possibles candidats, correus amb vetos..... son una petita mostra de que les coses no han canviat. La veritat es que costa entendre tanta obsessió d’alguna partla futura direcció d’Esquerra, jo crec que ja es més personal que no política, perquè Joan Ridao no sigui candidat a les eleccions Generals.
En un context polític d’unes eleccions Generalsque seran molt difícils per Esquerra, no podem improvisar candidats i més encara quan Ridao ha realitzat un bon treball parlamentari al Congrés dels Diputatsi és una personamolt ben valorada per el nostre electorat.
Això no vol dir que rebutgi els noms independents perquè crec que podien aportar molt a la llista encapçalada per Ridao.
Junquerascom a futur president d’Esquerra que vol representar al conjunt de la militància, hauria d’actuar amb més responsabilitat i no portar a la militància a una situació incòmode i de nova divisió.
Si volem avançar de veritat la gent d’Esquerra no podem excloure a ningú. Seny si us plau!
Artur Mas s'ha ofert al PP a establir un pacte estable si aquest guanya les properes eleccions generals. Ara ja sabem perquè CiU enlloc de parlar de concert econòmic parla de pacte fiscal. Tot indica que la promesa electoral de Convergència i Unió serà un frau i tornaran a la política del peix al cove enlloc de solucionar d'arrel el dèficit i l'espoli fiscal que pateix Catalunya.
Convergència i Unió expressa a Catalunya les polítiques neoliberals i utilitza la crisi per afavorir les retallades socials i fer favors als seus amics dels negocis
L’ objectiu de CiU no es defensar els interessos de la majoria delscatalans si no únicament defensar els interessos dels lobbys econòmics que han provocat la crisi ja siguia través del governde Catalunya o al Parlament Espanyol tal i com ha manifestat de manera reiteradaDuran i Lleida.
Si convergència aposta per continuar fent polítiques neoliberals i pactaamb el Partit Popular anivell estatal, Esquerra a de trencar ponts. El proper congrésd'ERC ha de ser el congrés d’enfortir de manera decidida la construcció d’una alternativa d’esquerres i independentista a CiU i no deixar-seenlluernar per fronts patriòtics.
El Govern de Convergència i Unió, amb el suport del PP, ha tret les tisores a la nostra ciutat promovent una retallada sanitària sense precedents.
El tancament del CAP de Santfeliu, el tancament parcial del Cap de la Rambla Marina, del Gornal, de la florida i el tancament de 15 unitats, 268 llits, 3 plantes a més de quiròfans i serveis a L'Hospitalet són la materialització de les polítiques del canvi de CiU a la nostra ciutat.
Aquestes retallades afecten de ple als ciutadans de L'Hospitalet que veuran empitjorar la seva qualitat de vida i patiran a la seva pròpia pell la pèrdua de la qualitat de la sanitat si tenen la mala sort de posar-se malalts o patir una malaltia.
Tot i que CiU, ha executat un procés que vol afavorir la privatització de part de la sanitat pública, el nostre govern local ha afavorit aquesta situació.
Sense anar més lluny el govern socialista, va avalar que les Àrees Bàsiques de Salut de Collblanc i la Torrassa passessin a ser gestionades per un consorci privat.
Des del Consell Rector del CSI que gestiona l'Hospitalet Dos de Maig de Barcelona, l' Hospitalet de i l'Hospital Moisés Broggi l'anterior alcalde i l'Alcaldessa han anat avalant polítiques de privatització.
Ara l'Alcaldessa de L'Hospitalet ha estat cessada d'aquest organisme per criticar el desmantellament de la sanitat pública. Una mica tard alcaldessa, ja fa temps que aquest procés estava en marxa amb el seu vist-i-plau.
Ahir nit, a Barcelona, es va fer l'acte de celebració dels 50 anys de la fundació d'Òmnium, amb un homenatge als seus fundadors i a tots els seus membres. Un acte emotiu on La Muriel Casals, va advocar per la independencia cultural, l’objecció fiscal i l’el dret de decidir. Ungran discurs, que us adjunto amb pdf.
antonigarcia |
dimecres, 6 de juliol de 2011 | 11:59h
El proper 9 de juliol diverses entitats de la societat civil han convocat una marxa sota el lema " Per el nostre futur: independència". Aquesta iniciativa d'una part de la societat civil, té com objectiu afegir un gra de sorra més en l'avemç cap a la sobirania nacional.
Aquí teniu la web de la manifestació on podeu trobar el manifest i les entitats que donen suport. http://manifestacio9juliol.blogspot.com/ . Ens trobem el dissabte a les 18 h a la Plaça Urquinaona de Barcelona
La coalició Esquerra -Els Verds considera que l’acord de pacte entre el PSC, ICV i EUiA és un pacte continuista que prioritza un model de ciutat basat en l’especulació i el desequilibri entre els barris i la seva ciutadania. Així mateix, la formació independentista i ecologista lamenta que ICV-EuiA hagi incomplert la promesa electoral que va manifestar el seu cap de Llista Alfonso Salmeron de forma solemne durant la campanya electoral, en que afirmava rotundament que “salvar la darrera zona agrícola de L’Hospitalet, Can Trabal, serà una condició sine qua non per formar el pacte de govern “ i que “ no entraríem a cap govern que no s’oposi de manera clara al projecte de Cal Trabal”.
En aquest mateix sentit Esquerra - els Verds considera que ICV-EUiA ha enganyat a la ciutadania de l’Hospitalet; de la mateixa manera que considera que el PSC ha estat qui ha marcat la negociació a ICV –EuiA per mantenir-se al govern enlloc de que aquesta darrera coalició prengués un paper rellevant i marqués condicions de pacte.
Esquerra -Els Verds reafirma el seu compromís de defensa la darrera zona agrícola de L’Hospitalet en la seva totalitat i la seva oposició a qualsevol tipus de projecte que vulgui destruir aquest pulmó verd de gran interès ambiental, social i històric. Finalment la formació ecologista insta a que la totalitat de Cal Trabal s’incorpori al Parc Agrari de Baix Llobregat i demana una consulta ciutadana perquè la ciutadania decideixi sobre el futur de Cal Trabal.
Durant campanya electoral ICV-EUiA va assegurar de manera rotunda " que salvar la darrere zona agrícola de L'Hospitalet de l'especulació urbanística serà una condició sine quan non per formar el pacte de govern" i que no "entrarien a cap govern que no s'oposi de manera clara al projecte de Cal Trabal". Bé ICV-EUiA ha estat decisiva, però ha entrat a formar part del govern del psc i aquesta condició de línia vermella ha desaparegut i el projecte de destrucció de Cal Trabal queda obert. No m'estranya que hagi desafecció política tant contundents durant campanya electoral i poc contundents en aplicar les promeses. A cal Trabal faci el faci Iniciativa no permetre que s'urbanitzi ni un sol pam de la nostra ultima zona Agrícola que té un gran valor ecològic, històric i ambiental.
He rebut com a diputada alguns correus de persones indignades, seguint el model que ha penjat al seu web l'acampada de Barcelona, en què protesten per les retallades en els pressupostos de la Generalitat per al 2011 i per la Llei òmnibus que entrarà al Parlament en les pròximes setmanes i ens demanen als diputats i diputades que no anem demà al Parlament perquè no hi hagi quòrum suficient per superar el primer pas dels pressupostos; demà es debaten i es voten les esmenes a la totalitat.
Vull compartir amb vosaltres la resposta que els he donat, i la petició que els he fet:
T'agraeixo el manifest i la demanda que m'has adreçat com a portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana.
Compartim la indignació per les retallades que s'estan fent en nom de la contenció del deute i obviant que és en moments de crisi econòmica com els que està vivint el país que cal fer un esforç més gran per mantenir l'estat del benestar per a les classes mitjanes i baixes. Per això ho estem denunciant diàriament i per això hem presentat una esmena a la totalitat de retorn del projecte de pressupostos perquè se'ns ha fet cas omís en les nostres demandes.
Si s'aprovés l'esmena a la totalitat, els pressupostos tornarien al Govern perquè en fes uns altres. No s'aprovarà perquè el Govern de CiU ja té un pacte amb el PP perquè no voti a favor de les esmenes a la totalitat que hem presentat la majoria de grups de l'oposició, però hem de defensar i debatre amb el Govern l'esmena a la totalitat i votar-la favorablement, si no estaríem faltant al nostre deure com a parlamentaris que representem, en el nostre cas, almenys les 219.173 persones que ens van votar perquè els representéssim al Parlament aquests pròxims 4 anys, amb vocació de representar els interessos de totes les persones de classe mitjana i baixa del país i les que s'aixequen cada dia per formar-se i per crear riquesa i llocs de treball.
Esmentes l'article 80 del Reglament del Parlament i jo he d'esmentar-te l'article 4, que fixa que els diputats i diputades tenim el dret d’assistir a totes les sessions del Parlament i i el deure d’assistir als debats i a les votacions del Ple. Per això hi serem, per denunciar les retallades mentre s'elimina l'impost de successions a les rendes més altes, com hi serem per denunciar que la Llei òmnibus que el Govern entrarà al Parlament en les pròximes setmanes està redactada al dictat de lobbies que no ha votat la ciutadania. El nostre dret i la nostra obligació és de ser-hi.
T'agrairem que demà ens facilitis que exercim el nostre dret i, en especial, el nostre deure. Perquè si no només hi haurà representats al Ple del Parlament els partits polítics que donaran el vot favorable o l'abstenció (que vol dir deixar-los aprovar): els 80 diputats que sumen CiU i el PP, bastants més dels 68 necessaris perquè hi hagi quòrum a l'hemicicle.
Gràcies per escoltar les nostres raons. Cordialment,
Anna Simó
Portaveu d'Esquerra Republicana Parlament de Catalunya
Nota: si no hi ha ningú que defensi les esmenes a la totalitat, decauen
He pogut llegar el manifest ideeserc.cat. M’ identifico molt amb aquest manifest ja que aspiro a què Esquerra es converteixi en una força política hegemónica en l’espai del centre-esquerra.
Esquerra ha de ser majoria entre els ciutadans que és consideren d’esquerres, independentistes i progressistes i al mateix tempscontribuir alsavenços nacional i socials amb aquelles forces polítiques i socials que comparteixin una part del nostre ideari o estrategia.
Esquerra ha marcat l’agenda social i nacional amb molts encerts i també amb errors. Cal recuperar la credibilitat, aprofundir en el treball per liderar una Esquerra no dogmàtica al servei del país i dels seus ciutadans i sobretot el que ens fa més falta és no caure en batalles de sang i fetge.
Espero que els propers dies tinguem una candidatura unitària que aposti clarament per l’espai de l’esquerra nacionalon el més important és palar d’idees i de projecte i no tant de lideratges.
Durant campanya electoral ICV-EUiA va assegurar de manera rotunda " que salvar la darrere zona agrícola de L'Hospitalet de l'especulació urbanística serà una condició sine quan non per formar el pacte de govern" i que no "entrarien a cap govern que no s'oposi de manera clara al projecte de Cal Trabal".
He rebut com a diputada alguns correus de persones indignades, seguint el 
