POSICIONAMENT ESQUERRA SOBRE LA IMPLANTACIÓ A CATALUNYA DEL PROJECTE EUROVEGAS
El projecte de la companyia Las Vegas Sands Corporation per a implantar un dels seus complexos d’oci i joc al sud d’Europa i les gestions del Govern de la Generalitat amb la intenció de que Catalunya aculli aquesta instal·lació, han fet que en les darreres setmanes es contempli com a possibilitat real que un macrocomplex de joc, oci i convencions pugui acabar instal·lant-se dins l’àrea metropolitana de Barcelona i, més concretament, en terrenys dels municipis de Viladecans, Sant Boi i El Prat, si bé sembla que també es valoren altres localitzacions.
Les diferents informacions aparegudes, sobre aquest macrocomplex apunten a un projecte a executar al llarg dels propers deu anys (2012-2022) a partir de la construcció inicial d’un primer casino i, a partir d’aquest, anar aixecant un complex que el 2022 comptaria amb 12 resorts amb 36.000 habitacions, 5 casinos amb 1.065 taules i 18.000 màquines recreatives, 9 teatres, fins a 3 camps de golf i un espai escènic amb 15.000 butaques, a més d’espais destinats a convencions. Es parla d’una inversió global d’entre 15.000 i 18.000 M€ i de la creació de fins a 164.000 llocs de treball directes i fins a 97.000 d’indirectes.
Aquesta proposta ve acompanyada per la demanda d’una sèrie d’avantatges excepcionals en el finançament, la fiscalitat, el règim laboral i la legislació sobre diferents àmbits de tal magnitud, que requereix una seriosa reflexió sobre la seva aplicabilitat i viabilitat.
Creació de llocs de treball:
El principal argument per optar a acollir aquesta instal·lació és, sens dubte, la creació d’un elevat nombre de llocs de treball en un moment de crisi profunda que afecta especialment el nostre país amb uns índex d’atur alarmants, que obliguen a plantejar-se seriosament qualsevol oportunitat que representi la creació de llocs de treball. Amb tot, però, no semblen suficientment justificades les xifres amb que s’especula.
El conjunt de treballadors dels sector turístic a Catalunya, en el pic de temporada de l’any 2010 va ser de 390.900 persones, amb 539.463 places d’allotjament reglat, per tant costa molt de justificar que amb 38.000 llits, per més que s’hi afegeixin casinos i camps de golf es pugui arribar a donar feina a 164.000 persones, una xifra que suposaria el 42% del sector, actualment. Cal exigir rigor extrem a l’hora d’especular amb les xifres del potencial de creació de llocs de treball d’aquest projecte.
A més, una de les qüestions en les que fa més èmfasi el promotor és en la flexibilització de les condicions de contractació de treballadors estrangers, llavors, quants d’aquests llocs de treball seran per a treballadors locals?
Model de turisme:
El president Mas diu que això ens convertiria en una destinació turística líder a Europa. Pot ser que no sàpiga que Catalunya ja es troba entre les zones turístiques capdavanteres d’Europa, per davant de territoris com la Toscana? Segons dades de l’Observatori de Turisme de Catalunya el 2011 Catalunya havia rebut 13.768.000 turistes estrangers (prop del 25% del de tot l’Estat) amb un increment d’un 4’7% respecte el 2010. Aquest 2010 si sumem els peninsulars als de fora de les nostres fronteres s’havia arribat a més de 23.000.000 de turistes.
Es planteja fer, al Baix Llobregat, 12 resorts amb tants llits com tota la ciutat de Barcelona. Tant prop, amb aquesta potència hotelera, una oferta complementària tan important i amb una estratègia molt agressiva en els preus, pot afectar molt negativament la imatge de marca que ha aconseguit posicionar Barcelona al món aquests darrers anys i, de retruc, la de la pròpia marca Catalunya, associant-se a joc i a tot el que aquesta imatge comporta.
Un dels principals reclams del complex és el turisme de negocis i convencions, posant a tocar de Barcelona i Sitges una oferta potent de Turisme de Reunions i Negocis(MICE) prepresenta una amenaça de competència directa i amb avantatges que altres no tindran, a l’oferta d’aquest tipus que fan ambdues destinacions i que és un dels pilars del turisme de ciutat, del qual som referència mundial i quan espais de convencions com el del Fòrum i el de Catalunya a l’Hotel Rey Juan Carlos romanen bona part del temps sense ocupació.
És una proposta basada en el model de “resort” (com els del Carib) això significa que “Eurovegas” serà un espai tancat on el turista viu i gasta d’esquenes al territori on es troba, sense necessitat ni de saber on és i sense que el territori que l’envolta en tregui cap profit. Tot està pensat per a un accés ràpid, el consum intern i la marxa tan ràpida com l’arribada. Tot el contrari de l’estratègia turística del país els darrers anys.
Catalunya no és un país emergent amb un turisme incipient, és una destinació turística madura i complexa, líder i model a Europa. Durant anys hi ha hagut un important esforç fet des de la Generalitat i els ajuntaments per promoure unes marques turístiques de qualitat (certificacions de turisme familiar, de turisme esportiu, certificacions medioambientals, etc.), per desempallegar-nos de clixés passats (posant en valor la nostra cultura i l’imaginari propi) i per provar d’eradicar determinats conceptes relacionats amb algunes de les nostres destinacions, sovint aquelles més massificades (campanyes pel tancament de webs que ens venen com a turisme de sexe i borratxera, etc). Tot això queda en entredit amb un projecte com aquest i pot representar un abans i un després per a l’estratègia turística i la imatge del país projectada a l’exterior.
Simplement cal preguntar-nos si és aquest el turisme que volem. Las Vegas és un destí en si mateix situat al mig d’un desert, el de Nevada, prou allunyat de tot per a esdevenir un autèntic espai de fugida, Macao, és un illot amb un règim d’excepcionalitat econòmica dins de Xina especialitzat en joc i prou i Singapur és un país pròsper però amb unes determinades limitacions de desenvolupament basat en l’economia productiva. Cap d’aquests és el cas de Barcelona, ni de Catalunya.
Impactes sobre el territori:
Consum de sòl metropolità: La destinació de més de 200 hectàrees de sòl de l’àmbit metropolità de Barcelona a l’explotació turística privada i sota un règim legal i laboral específic, hipoteca completament i per temps indefinit qualsevol estratègia territorial i econòmica dels municipis afectats i del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment en la zona deltaica del Llobregat. Sense oblidar que l’afectació per servitud de vols d’El Prat obligaria a reduir la densitat constructiva i, per tant, a ocupar major extensió de territori.
Mobilitat: Aquest projecte representa la mobilització diària d’unes 30.000 persones (només visitans) i una xifra indeterminada de desplaçaments obligats a afegir, de cop, a les actuals infraestructures viàries i ferroviàries del l’àrea metropolitana. A més, el promotor demana vials específics i estacions de metro a les pròpies instal·lacions.
Impacte sobre els recursos: El model resort és tradicionalment un model molt intensiu en l’ús dels recursos (aigua i energia) i en la generació de residus (model americà de consum), mentre que el promotor ja ha demanat restar exempt de les mesures de compensació ambiental.
Impacte sobre espais protegits: És del tot il·lusori pensar que es pot instal·lar un equipament de 200 Ha a la zona del Delta sense afectar irreversiblement els espais naturals protegits del Delta del Llobregat, patrimoni natural del país i sota la protecció de la legislació europea.
Condicions del promotor:
Les condicions exigides pel promotor en l’àmbit de les condicions laborals, de l’excepcionalitat tributària o de l’exempció de compliment de normatives ambientals, entre d’altres, situaria aquest cas molt més enllà de la Llei de Port Aventura i establiria un precedent d’excepcionalitat i una posició de clar favoritisme que trencaria completament la lliure competència en el sector.
Aspectes socials i culturals:
La implantació d’un macrocomplexe de joc, amb un règim d’excepció legal (fins i tot per a menors) tiraria per terra la política que en l’àmbit del joc ha desenvolupat la Generalitat de Catalunya en les darreres dècades. Sense tenir en compte, ni tan sols, quina és l’actual situació dels casinos existents a Cataluny i com aquesta implantació els podria afectar.
Aquestes mateixes condicions afavoririen l’efecte crida per al blanqueig de capitals procedents d’activitats il·lícites, fet del que ja n’ha alertat l’expert italià Roberto Saviano.
Per tot això declarem que:
- Reconeixem la situació d’absoluta emergència que planteja l’actual crisi econòmica, situació que obliga a ser imaginatiu i flexible en totes aquelles iniciatives que puguin servir per a la creació de llocs de treball, aquesta mateixa emergència, però, ens posa en una situació feble com a país i cal gestionar-la amb seny i amb cura, prenent les decisions que permetin, no només una recuperació immediata de la nostra economia, sinó que garanteixin a més, una estabilitat en el futur, evitant caure en errors ja coneguts.
- El projecte de Las Vegas Sands Corporation no correspon al model de desenvolupament econòmic i social que pensem que li correspon a una societat avançada de la Unió Europea, com és Catalunya. Al contrari, pensem que reincideix en alguns dels aspectes que ens han dut a la situació de crisi actual.
- Que aquest projecte atempta directament contra la imatge i el prestigi d’un sector turístic madur i exitós, capdavanter a Europa, que avança cap a un model d’excel·lència, cada cop més diversificat i més lligat a la realitat cultural del país, i contra l’estratègia que en els darrers anys ha dut a terme el Govern de la Generalitat.
- Que l’estimació real dels impactes econòmics –els positius i els negatius- i territorials d’aquest projecte és, a hores d’ara, desconeguda i que caldria un procés de coneixement, de reflexió i de valoració a nivell institucional i també ciutadà al voltant d’aquest projecte.
- Exigim al Govern de la Generalitat la màxima transparència en la informació sobre aquest projecte, evitant que la ciutadania s’informi mitjançant filtracions i especulacions periodístiques
- Exigim també al Govern que sigui garant de la igualtat davant la llei per part de tots els agents econòmics i que cap circumstància econòmica conjuntural en faci revisar els criteris ètics i legals que, com a societat, ens hem atorgat.
- Demanem al Govern de la Generalitat que tingui el mateix interès i faci el mateix esforç que en aquesta negociació, per invertir en instruments que generin ocupació estable i de qualitat a través de l’economia productiva, amb el suport a inversions exteriors, però també al suport al teixit empresarial català i al suport de la inciativa privada personal i col·lectiva.
