Twitter: @antonigarcia
|
|
entrevistes i articles Un article recomenat de Toni Soler: el "Reset de les Esquerres". El podeu veure en el PDF adjunt aquest post. Ahir les direccions d'Esquerra i ICV van acordar aprofundir en els punts de consens i bastir estratègies conjuntes en temes tant importants com són l'assoliment del concert econòmic, donar a conèixer les alternatives a les retallades que pateixen les classes populars i mitjanes i fer efectiu el dret de decidir a través de la llei de Consultes. Més enllà de les diferències estratègiques entre ambdues formacions existeixen grans coincidències programàtiques.
Seria positiu que en el futur aquest espais comuns de treball es materialitzessin també en formules electorals per superar a un PSC feble en polítiques socials i nacionals i amb una dependència total de Madrid. Com deia en l'anterior blocada (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/212906 ) , es necessari crear ponts i sinergies per fer possible un front comú d'esquerres i independentista de cara a les eleccions catalanes del 2014. Aquesta setmana visita Barcelona una amplia delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc, subscrit per l'antiga Batasuna, EA, Aralar, Alternativa, LAB, Bilgune Feminista entre d'altres agents independentistes i d'esquerres d'Euskal Herria. Salvant les distancies i el context polític d'Euskal Herria , em pregunto perquè no es possible a casa nostre promoure un marc d'unitat d'acció entre totes les sensibilitats socials, polítiques i sindicals que treballem per la independència i la justícia social. Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents. L'atur afecta el 20% de la nostra societat, un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica i patim un espoli fiscal per part de l'Estat Espanyol que ens sostreu gairebé el 10% (PIB) de la riquesa que generem. Un context econòmic que s'agreuja encara més amb la feblesa de defensa dels interessos nacionals del President Mas que ha optat per promoure polítiques neoliberals conjuntament amb el Partit Popular. Retallades socials i laborals, desmantellament del feble estat del benestar i una política fiscal que fa pagar la crisi als sectors més febles de la nostra societat eximint de tota responsabilitat a les classes altes i lobbys financers són el pa de cada dia. Davant aquest escenari de retallades socials i nacionals és més necessari que mai començar a treballar per un acord pel canvi social i polític entre totes les forces d'esquerres i independentistes. Un acord que hauria d'incloure també una marca electoral per a les properes eleccions catalanes, amb un consens programàtic i d’acció política per avançar cap a la sobirania nacional i social. Aquesta nova formula no tindria com objectiu diluir les diferents opcions, ni tampoc que les diferents sensibilitats perdessin la seva identitat, tot al contrari l'objectiu és crear noves sinergies que sumin i multipliquin per ser una alternativa solida al model neoliberal de CiU i a la l'esquerra sucursalista del PSC. Buscar punts comuns de treball, crear complicitats, canviar de maneres de fer i superar el tacticisme de mirada curta a la mirada estratègica sobre el país són algunes de les pautes per poder fer avançar aquest bloc d'Esquerres i Independentista entre ERC, les CUP ,ICV, l'intersindical-csc , independents i sectors vinculats a la defensa del territori, la llengua, el cooperativisme, la petita i mitjana empresa.... Tot un repte. Ho fem possible? Ho intentem?. Som-hi! 25 anys després de la seva fundació i 10 de la seva dissolució el grup gironí Sopa de Cabra torna als escenaris amb un concert únic al Palau Sant Jordi de Barcelona. Aquest fet es una gran noticia per tots aquells que des de molt jovenets seguíem el grup de les comarques de Girona, que es va convertir en un dels grups més influents en el panorama del rock català. Aquest anunci de retorn, m’ha fet vindre records d’una de les bandes que m’ha acompanyat d’ençà que tenia 13 anys . La música de Sopa de Cabra ha estat un bon acompanyant en les diferents etapes de la meva vida. Amb la seves lletres i cançons escoltades amb casset, disc, CD o mp3 he anat fent-me una mica més gran. Encara que sigui per un dia, el proper 9 setembre podrem tenir de nou l’oportunitat de poder escoltar en directe els Sopa de Cabra en un escenari on Fa 20 anys molts joves com jo varem poder ser protagonistes de la història d’aquest país en assistir all primer gran concert de música de grups catalans. El 9 de setembre recordarem les cançons de Sopa de Cabra i serà un bon moment per fer un bon homenatge a la memòria del Ninyin . El 9 de setembre amb menys cabell estarem al Sant Jordi! Noticia del Triangle
El dirigent pacta amb CiU per evitar la victòria de Rosell, ja que no vol que surtin a la llum temes que el comprometen, com el contracte amb Mediapro, el ‘cas Viladecans’, els espionatges o les fortes despeses de les targetes Visa Mario Ruiz Ser el candidat continuista a la presidència del Futbol Club Barcelona té un preu: guardar silenci i no aixecar les catifes en cas de victòria el 13 de juny vinent. Aquest és el pacte a què van arribar Joan Laporta i Jaume Ferrer la nit en què Alfons Godall és va fer l’harakiri després de comprovar el seu baix grau d’acceptació a les enquestes i després de veure com Laporta no li acceptava que Ferran Soriano fos el cap de llista. Godall, desencantat, va decidir abdicar i renunciar a liderar un projecte que minuts després també van rebutjar altres directius tan pèssimament valorats pel soci blaugrana com són Xavier Sala i Martín, Joan Boix i Josep Cubells. El problema és que Laporta, que ha acabat en mans d’un Jaume Ferrer a qui li deia cul d’olla fins fa quatre dies, es podia haver estalviat tota aquesta martingala si hagués sabut que dies després Ferran Soriano renunciaria a presentar-se a la presidència del Barça per centrar-se en Spanair. El futbol, com la política, té aquestes estranyes aliances. No hi fa res que Jaume Ferrer, el vicepresident blaugrana responsable de patrimoni, hagi estat espiat per ordre del director general, Joan Oliver; no hi fa res que Laporta l’hagués insultat i amenaçat fa uns quants mesos quan li va confirmar que no es volia sumar a la llista de Godall i que en presentaria una de pròpia; tot això no hi fa res. Laporta, superat per les circumstàncies, ha reaccionat amb rapidesa i ha vist molt clara la jugada. Posa a treballar tota la maquinària del club al servei de Ferrer, incloent-hi aquelles persones que controlen un tresor tan valuós en aquest procés com és el cens electoral, i, de passada, es reconcilia amb CiU, ja que Ferrer és l’home de confiança de la família Pujol Ferrusola. I Laporta, que ja fa mesos que pensa en clau política, creu que els tres o quatre escons que calcula que pot obtenir si, finalment, es presenta amb un partit propi al qual vol que se sumin les forces de Reagrupament de Joan Carretero, poden ser decisius per fer president un Artur Mas a qui la darrera enquesta d’El Periódico de Catalunya donava la setmana passada una forquilla de 61 a 63 escons quan la majoria absoluta està situada en 68. Laporta, a més, també busca, aconseguint un escó en les eleccions autonòmiques, la immunitat parlamentària que, en cas que s’aixequin les catifes i es trobi alguna irregularitat, només li permetria ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I és que Laporta té tanta por de l’arribada de Sandro Rosell a la presidència del Barça que, com a mal menor, pensa donar tot el seu suport a un Jaume Ferrer que ja li ha promès que no aixecarà les catifes a canvi, això sí, de prescindir del personatge més sinistre de la història del Barça en els darrers mesos: Joan Oliver. En aquest sentit, Laporta està tranquil. Jaume Ferrer és servicial i no el trairà. Laporta no té la mateixa sensació respecte a Rosell. El nou president prendrà possessió l’1 de juliol i les eleccions autonòmiques seran al novembre, així que, si guanya Rosell, tindrà quatre mesos per encarregar una auditoria econòmica sobre la veritable situació financera del club i aixecar les catifes si és necessari. Reconciliació amb CiU Laporta ho sap i, per evitar-ho, jugarà molt fort la carta de Ferrer encara que no sigui sant de la seva devoció. Per què ha buscat Laporta una reconciliació amb CiU i juga tan fort a favor d’una victòria continuista? Perquè té molt a amagar. No l’interessa, per exemple, que surti a la llum pública el paper de l’empresa Traffic en els fixatges, per 26 milions d’euros, de dos joves desconeguts com Kerrison i Henrique, que junts no valen ni 2 milions d’euros. A Laporta tampoc no l’interessa que s’investigui quina és la important despesa mensual de la seva targeta Visa presidencial ni que es comprovi si és veritat que s’ha gastat més de 4 milions d’euros en utilitzar al seu capritx un jet privat per anar, moltes vegades, a veure a la seva amiga Gulnara Karimova, la filla del dictador de l’Uzbekistan, a Suïssa. *Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE. articles publicat a Cronica.cat Tot sembla indicar que la comissió d’investigació d’Horta Sant Joan és convertirà en un nou espectacle de confrontació política. Darrera de l’incendi d’Horta Sant Joan hi ha molt dolor i seria injust i poc ètic utilitzar l’eficàcia, la professionalitat i l’entrega dels bombers que cada dia és juguen la vida com una eina electoral per esgarrapar quatre vots. En política no tot si val i per tant seria d’agrair que tal l’oposició com els Consellers Saura i Baltasar actuessin amb responsabilitat. És d’irresponsables veure com l’oposició i els seus mitjans afins manipulen la informació i instrumentalitzen el dolor. També és d’irresponsable veure com el Conseller Saura i ICV només fan que tirar pilotes fora i són incapaços d’assumir que s’han produït errors polítics. Els parlamentaris han d’estar a l’alçada del que espera la ciutadania i la justícia ha determinar si hi ha hagut negligències i responsabilitats. Oposició i conseller Saura estiguin a l’alçada. El govern ha presentat la seva proposta de reforma de les pensions, que contempla el retard en l’edat de jubilació entre les mesures per a garantir el manteniment del sistema a mitjà i llarg termini. Segons la proposta Corbacho l’edat laboral s’ampliarà dels 65 anys actuals fins als 67 anys. A qui li interessa tirar endavant aquesta mesura? Com és poden fer les coses tan mal en aquest moment?. Avui la realitat és que més de dos millons de jubilitats a l’Estat Espanyol viuen per sota del llindar de la pobresa . D’aquesta xifra un 20% són catalans, sense tenir en compte que al principat tenim gairebé un 30% de jubilitats en risc de pobresa. Article per cronica.cat Si aquesta pujada és escandalosa encara es més escandalós que Renfe hagi decidit augmentar en un 6% els preus de bitllets de rodalies. Un augment que s’ha efectuat abans de materialitzar-se el traspàs de rodalies a article per cronica.cat Els líders mundials únicament van ser capaços després de més de dos anys de negociacions d’impulsar un acord polític molt insuficient per combatre un canvi climàtic que ja es manifesta arreu del planeta. En aquest acord ni tant sols s’ha arribat al mínim objectiu de reduir les emissions contaminants almenys en un 50 % l’any 2050. Aquest mal acord és una mala noticia per el futur del nostre planeta i per les futures generacions. A Copenhaguen s’ha esvaït l’esperança d’arribar a un acord vinculant i just que reduís les emissions en un 40% del 2012 al 2020 i del 95% de reducció el 2050. Si el clima hagués estat un banc, segur que els líders mundials ja l’haguessin salvat. Ni l’esperança d’Obama ni la pressió feta a A Copenhaguen la governabilitat global i la necessitat d’un lideratge fort de les Nacions Unides per fer front al principal repte de la humanitat ha quedat en paper mullat. Unes Nacions Unides que novament ha estat presonera de les pressions econòmiques i financeres dels principals causants del canvi climàtic, i que ha ignorat novament les demandes i propostes ciutadanes . A Copenhaguen hem fet un pas enrere però no hem perdut l’esperança de canviar el món. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosA. ENTITATS ECOLOGISTES
B. PAÏSOS CATALANS
C. MOVIMENTS SOCIALS
D. WEBS I BLOCS AMIGUES
E. ENLLAÇOS POLÍTICS
F. ENLLAÇOS HOSPITALET
G. LA MEVA MúSICA
H. MITJANS DE COMUNICACIÓ
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|