VilaWeb.cat
Catalunya Sobirana
antonigarcia | Catalunya Sobirana | dilluns, 25 de gener de 2010 | 12:40h

Finalment Convergència i Unió ha decicit no donar suport a la llei de Consultes impulsada per Esquerra al govern. Amb aquest fet Convergència i Unió renúncia al dret de decidir. 

Convergència i Unió com sempre prioritza el partit per sobre el país, ja ho va fer quan va retallar l’Estatut i ara ho torna a fer al rebutjar lleis com la de consultes o la del cinema .

El problema de CiU es que es pensava que Esquera no seria capaç d’aprovar la llei de consultes i ara busca qualssevol tipus d’excusa per no donar-hi suport. 

Amb la llei consultes Catalunya donarà un  pas endavant per poder exercir el dret de decidir. La nova llei permetre convocar des del govern de la Generalitat , El Parlament, els Ajuntaments i també des de la ciutadania consultes  per decidir qualsevol aspecte que convingui i interessi als ciutadans de Catalunya. 

Aquesta llei de consultes es una llei innovadora que apropa les institucions a la ciutadania i que promou la democràcia participativa amb majúscules. 

Si CiU fos coherent donaria suport aquesta llei de Consulta. Si els sobiranistes de Convergència fossin també coherents  dirien que volen aquesta llei per exercir el dret de decidir.

Ara als convergents els toca dir que aquesta llei  és tova i crea frustració, però en realitat tenen por de que en la propera legislatura  tinguin que gestionar o definir-se una proposta de referèndum per el dret de decidir. 

Convergència i Unió de nou defrauda  , utilitzada arguments falsos i prioritza la tàctica electoral per sobre de la responsabilitat nacional. 

Convergència desil·lusiona.

antonigarcia | Catalunya Sobirana | dimecres, 13 de gener de 2010 | 10:39h

El nou Projecte de llei del Cinema que el consell de Govern de la Generalitat va aprovar ahir dimarts a proposta d’Esquerra  ha posat fi a la discriminació lingüística del català als cinemes. 

Ara una vegada superat el tràmit parlamentari podrem decidir amb quina llengua volem veure qualssevol pel·lícula. La llei trenca la inèrcia discriminatòria contra el català i  garanteix un 50% de còpies en català. 

Aquest projecte de llei també estableix un marc normatiu innovador per tal de regir les industries cinematogràfiques, la distribució, la comercialització i el foment de la cinematatografia. 

Amb aquesta llei s’acaba la discriminació que pateix el català i s’aposta per la cultura del cinema.

antonigarcia | Catalunya Sobirana | dimecres, 16 de desembre de 2009 | 09:08h

 

El passat 13 de desembre de 2009 166 municipis de Catalunya van acollir la

celebració de consultes populars organitzades per entitats i organitzacions de la

societat civil, on es preguntava a la ciutadania d'aquestes poblacions la seva opinió

sobre la constitució de Catalunya com un estat independent, democràtic, social i

integrat a la Unió Europea.

 

Aquestes activitats, emparades per la normativa vigent, van aconseguir un ampli ressò i participació, ja que de les 700.000 persones cridades a participar-hi prop de 200.000

van fer-ho, un resultat molt important tenint en compte la naturalesa no oficial

d'aquestes consultes, el fet que fossin convocades per la societat civil i no per

l'administració i el seu caràcter no decisori.

 

A més, el fet que s'obrís la participació als joves entre 16 i 18 anys i a les persones

que no tenen el dret a vot en els diferents comicis electorals visualitza la voluntat

d'incorporar a tota la ciutadania en un procés cívic, democràtic i inclusiu.

 

L'àmplia participació i la manifestació majoritària a favor de la independència entre els

participants mostra que una part creixent de la societat catalana desitja la consecució

d'un estat propi per a Catalunya. Igualment, aquestes consultes impulsades per la

societat civil són un exercici de participació ciutadana remarcable, amb un marcat

caràcter cívic i demostren que l'interès per a les qüestions públiques que afecten a tota

la ciutadana és present a la nostra societat.

 

Aquest procés mereix una reflexió del conjunt d'institucions públiques al voltant del

futur de les nostres llibertats nacionals, l'aprofundiment democràtic i la participació

ciutadana en els afers públics.

 

Per tot allò exposat anteriorment, el Parlament de Catalunya adopta la següent

 

RESOLUCIÓ

 

1. El Parlament de Catalunya ratifica de nou la vigència de la Resolució 98/III,

sobre el dret a l'autodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de

desembre de 1989, així com a la Resolució 679/V, adoptada l'1 d'octubre del

1998, de ratificació de l'anterior.

 

2. El Parlament de Catalunya mostra el seu reconeixement a les consultes

celebrades el 13 de desembre de 2009 a 166 municipis, com a expressió de la

voluntat de participació política de la ciutadana en la configuració del futur de

Catalunya com a nació, i agraeix la implicació de les persones voluntàries en les

municipis on s'han organitzat les consultes i a tothom que hi ha participat.

 

3. El Parlament de Catalunya encoratja la societat civil organitzada, els electes

locals i els ciutadans i ciutadanes a títol individual en els municipis que han de

celebrar consultes el proper 28 de febrer i 25 d'abril de 2010 a treballar

conjuntament perquè comptin de nou amb una participació important de la

ciutadania.

 

4. El Parlament de Catalunya es ratifica en la voluntat de treballar per la

consecució dels instruments jurídics i polítics necessaris perquè el poble de

Catalunya pugui decidir el seu futur com a nació sense cap altre límit que la

voluntat majoritària dels seus ciutadans, mitjançant un procés democràtic de

debat i decisió de les diferents opcions en igualtat de condicions i en què es

respectin les garanties fonamentals d'un procediment d'aquestes

característiques i amb voluntat d’assolir el reconeixement internacional.

antonigarcia | Catalunya Sobirana | dimarts, 15 de desembre de 2009 | 10:26h

Les consultes celebrades aquest cap de setmana han demostrat que el sobiranisme avança.. La primera onada de consultes ha significat gairebé un 30 % del cens dels 166 municipis que han participat.  

Sense grans  recursos econòmics, amb tot l’aparell de l’Estat Espanyol en contra ,però amb un gran voluntariat que s’ha deixat la pell, podem  afirmar amb tota tranquil·litat que aquesta xifra de participació és molt positiva . 

Cal dir  també que la cosa hagués anat molt millor sí els dirigents de la Coordinadora Nacional haguessin actuat amb rigor i sense sectarisme.

 Les dades de participació a la comarca d’Osona demostren que el treball rigorós, unitari i sense exclusions és el camí a seguir. El sectarisme i la manca de rigor d’alguns sectors de la Coordinadora Nacional ens pot portar a  desaprofitar les potencialitats d’aquesta eina per exercir el dret de decidir.  SEGUEIX

antonigarcia | Catalunya Sobirana | dijous, 26 de novembre de 2009 | 14:02h

Davant l'editorial conjunta que bona part de la premsa catalana ha publicat aquest dijous, Esquerra torna a refermar que qui té la veritable legitimitat sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i així ha de prevaldre, és el poble de Catalunya que en el seu dia ja es va pronunciar majoritàriament i expressament a favor de l'Estatut.

En la seva compareixença davant dels mitjans al Parlament de Catalunya, la portaveu d'Esquerra, Anna Simó, ha puntualitzat ‘no ens equivoquéssim pas, estem en ple pols Espanya-Catalunya que va més enllà d'aquesta situació que s'està vivint des de fa tres anys amb la sentència de l'Estatut'. I ha posat com a exemple el cas de les infraestructures: ‘la negativa a una gestió autònoma des de Catalunya de l'aeroport de Barcelona i les resistències durant tants anys a fer el corredor ferroviari Euromediterrani són només alguns exemples que demostren que també les infraestructures han estat prioritzades políticament des de l'òptica centralista i contra criteris econòmics o estratègics'.

Davant d'aquesta situació, la portaveu d'Esquerra al Parlament manifesta que ‘estem parlant d'una actitud del govern de l'Estat. Sigui quina sigui la sentència, el que hi ha és una actitud de l'Estat i dels seus poders, mani el partit que mani, i de qualitat democràtica més que millorable. Cal fer un pas més enllà per acabar amb aquesta actitud empobridora, simplificadora i de passar el corró del "jo mano i tu obeeixes" per part dels poders de l'Estat, que és el que traspuen les editorials d'avui'. Per tot això, Esquerra celebra que els diaris, i les emissores de ràdio per adhesió posterior, alcin la veu de forma unànime sobre la necessitat que Catalunya vagi més enllà.

La recepta que Esquerra dóna és la de continuar treballant per ampliar el nombre de persones que volem sortir d'aquest ‘cercle perniciós' per a Catalunya i la seva gent. ‘Que la gent parli, hi digui la seva, que la societat civil i les institucions ho facin com ho han fet avui els mitjans de comunicació' ha defensat Simó, emplaçant la ciutadania a parlar i expressar-se en les múltiples consultes que tindran lloc a bona part de Catalunya els dies 12 i 13 de desembre, el 28 de febrer i el 25 d'abril. ‘Volem que la gent parli i participi democràticament i desacomplexadament per dir-hi la seva', ha conclòs.

antonigarcia | Catalunya Sobirana | dijous, 26 de novembre de 2009 | 10:48h

editorial conjunta de diferents mitjans de comunicació

La dignitat de Catalunya

Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a ell mateix- no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s'han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l'obsessiu escrutini de l'espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable

antonigarcia | Catalunya Sobirana | divendres, 20 de novembre de 2009 | 14:43h

L’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat una proposta ,amb els vots del PSC, ICV i PP  ,d’Esquerra a través de la qual es demanava a l’Ajuntament promoure els adhesius amb el distintiu territorial CAT.

Aquesta no es la primera votació del govern en minoria de PSC i ICV amb el Partit Popular. Anteriorment  aquestes tres formacions van votar  conjuntament en el cas de Castell de Montjuïc, que com molt  bé sabeu no recollia les revindicacions ciutadanes .

La veritat no estén el doble discurs d’ICV .Un día  diu que està a favor del dret de decidir i de potenciar la visibilitat de Catalunya i al dia següent ,que es quan cal demostrar-ho ,en un tema tan fàcil com es el cas de promocionar el distintiu CAT decideixen  no donar-hi  suport. A més per no quedar-se curts també aposten perquè la Guardia Urbana segueixi multant als ciutadans que el porten.

ICV diu que no s’entén amb la dreta però a  Barcelona  sembla que s’han començat a entendre.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats