L’Hospitalenc i actual ministre de Treball Celestino Corbacho passarà de nou a la història per promoure i fer efectiva una Reforma Laboral que suposa la pitjor agressió als drets de les classes populars i mitjanes.
Corbacho a preferit tirar endavant la Reforma Laboral amb la dreta de Convergència i Unió enlloc de buscar el consens amb els sindicats i partits de l’esquerra.
Amb l’ abstenció CiU ha donat llum verda a la Reforma laboral i ha demostrat una vegada més la seva dependència dels sectors econòmics espanyols. Ja sabem que les aportacions dels lobbys a la fundació CatDem i les comissions del Palau tenen un preu: votar en contra els interessos de la classe treballadora catalana.
Aquesta Reforma Laboral consolida un model productiu basat en la mà d’obra barata, s’abarateix l’acomiadament, es rebaixen les prestacions socials i a més no modifica en cap moment els paràmetres que ens han portat a aquesta crisi: l’especulació i l’enriquiment del sector financer a costa del model productiu.
La crisi, com sempre, l’acabem pagant els sectors més dèbils, els treballadors i també els petits empresaris, que en època de bonança econòmica no han vist millorades les seves condicions laborals i econòmiques i que ara tenen que pagar els plats trencats d’una crisi que no han provocat.
Davant aquesta reforma Laboral l només ens queda fer possible que la vaga del 29-S sigui un èxit per demostrar el nostre malestar social i nacional.
Convergència es dependència dels interessos econòmics de les principals constructores espanyoles. La comissió d’investigació ha posat en evidència que els convenis entre la Fundació Convergent i el palau són il·lícits, a més de ser una tapadora per traspassar diners de Ferrovial a la federació nacionalista a canvi d’obtenir obra pública.
El Palau ha estat l’eina per pagar part de les campanyes electorals de CiU. El silencis d’empresaris (que facturaven al Palau però que ningú els coneixia), els silencis de Millet i cia, la documentació no aportada per part de la fundació Trias Fargas i el PI.... són silencis de complicitat i de tapar-se les vergonyes.
És l'hora de que la fiscalia i el jutge estirin de la manta i que Convergència faci net i doni explicacions. Estic segur que els militants de Convergència ho agrairan perquè ells no son culpables d’aquest frau.
Amb les mans lligades a sectors econòmics difícilment Convergència mai podrà exercir el seu dret a decidir perquè aquells que finançant el seu partit ja decideixen per ells. Perquè Convergència és sumi al camí de la independència cal que deixi de banda aquesta dolenta dependència.
L’informe de l’oficina antifrau destaca prous indicis del finançament irregular de CDCi de la Fundació Trias Fragas, així com la vinculació de la federació amb empreses que no han justificat els cobraments milionaris al Palau deMúsica.
Convergència no té les mans lliures i la seva política està hipotecada a les donacions d’empreses com Ferrovial i sectors econòmics que només esperant el retorn de les seves donacions amb l’adjudicació d’obres públiques.
Tenim prou indicis perquè la Fiscalia i el jutge investiguin l’afer sense por. Possiblement ja va sent hora de que comencin a actuar, perquè amb tantes evidències i documents que han aparegut durant aquest mesos el mínim que podrien fer es actuar amb la mateixa contundència que han fet en altres casos. Si no ho fan així possiblement s’estendrà la sensació de que es volen tapar les coses o que hi ha una justícia que de manera diferents amb els forts i amb els dèbils.
Ahir el Parlament de Catalunya va viure un nou episodi que demostra el finançament irregular de Convergència i Unió a través del Palau de la Música. Concretament estem parlant de la presentació per part de la direcció del Palau d’una carpeta titulada “Campanya CiU. Esteve Escuder. Eleccions Ametlla 2007”. Segons aquesta carpeta Felix Millet va pagar com a mínim 13000 per finançar la campanya electoral de CiU d’aquesta població.
Aquest fet cal afegir la documentació apareguda que demostren que Millet, a part d’enriquir-se personalment ,també actuava d’intermediari de les comissions que rebia Convergència de constructores com Ferrovial per obtenir la compensació d’obres públiques com la línia 9 o la ciutat Judicial.
A la comissió les persones implicades i les empreses que van fer campanyes electorals de convergència pagades per el Palau callen , però els documents expliquen moltes coses i la realitat i les proves cada vegada són més evident :Convergència es finançava de manera irregular.
Convergència promou la llei del silenci i continua sense donar explicacions mentre la fiscalia sembla que ja estigui de vacances o hagi decidit mirar cap un altre lloc .
28 DE JUNY Dia per a l'alliberament lèsbic, gai, transsexual i bisexual
Catalunya és reconeguda al món com un país líder en el reconeixement de drets de les persones LGTB al món. Hem passat de mirar les fites d’altres països a ser exemple de canvis socials i legislatius. Aquest canvi ha estat el producte dels esforços de moltes persones i entitats, que han lluitat durant molts anys, en temps desfavorables i en temps més propicis, i Esquerra hi ha contribuït, des de la concepció que aquest ha de ser un país lliure i de persones lliures.
Així, Esquerra ha estat decisiva en la formació de les majories parlamentàries que van permetre l’aprovació del dret a l’adopció per a parelles gais i lesbianes al Parlament de Catalunya i del dret al matrimoni i l’adopció al Congrés dels Diputats. Des dels nostres àmbits de responsabilitat en diferents governs hem impulsat la creació del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals de Barcelona i del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, així com del primer programa governamental per al col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual, de la Generalitat de Catalunya.
Volem seguir lluitant per aconseguir noves fites, construint amb tu la igualtat de drets i d’oportunitats a cada àmbit de la vida quotidiana.
ELS FETS D'STONEWALL. FA QUARANTA-UN ANYS QUE VAM DIR PROU A primeres hores de la matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York iniciava una batuda contra el bar Stonewall Inn, un dels llocs de trobada de les persones LGTB a la ciutat. Aquesta operació va començar de forma rutinària, però es va convertir en una fita important en el nostre procés d’alliberament. Els homes i les dones que eren al local es van resistir a l’acció policial i a la seva detenció, es van enfrontar als uniformats i van iniciar una cadena d’accions de protesta que es van repetir els dies següents. Aquella nit es va dir prou a la discriminació i va començar la lluita per la igualtat de drets.
Un any després, el 28 de juny de 1970, es va organitzar la primera gran manifestació de l’alliberament gai i lèsbic de la història. El que va començar a Stonewall va sacsejar el pensament i l’acció dels col·lectius LGTB a molts països del món, també a Catalunya. Avui, la lluita continua, però ens cal fer justícia als que van ser pioners, sense oblidar els que abans i després d’aquesta data, i en condicions sovint difícils, han lluitat per la nostra dignitat, la nostra llibertat i els nostres drets de ciutadania.
Cada dia que passa hi ha més evidències del finançament il·legal de Convergència i Unió a través del Palau de la Música. Mentre totes les proves apunten que Millet feia d'intermediari entre constructores i la fundació CATDEM (abans Trias Fargas) el candidat Artur Mas opta per el pacte de silenci.
Mas a perdut l'èticaperquè encara és hora que digui solemnement que no ha rebut ni un un euro del Palau per concedir obres públiques a sectors empresarials vinculats amb la dreta espanyola com koplowitz o FlorentinoPerez.
Mas i la direcció de Convergència temen que ésconegui la veritat.
L'aparell convergent enlloc de donar la cara utilitza la tàctica d'estendre la sospita a travès de la seva claca mediàtica i afirma des del victimisme que això és una campanya orquestrada per els bons resultats de la federació a les enquestes electorals. Com diuen en castellà " piensa el ladrón que todos son de su condicion".
Mas, ara sí toca donar la cara i deixar de tirar pilotes fora, perquè les proves son cada vegada més clares i apuntant a un finançament il·legal que ha servit per pagar les campanyes astronòmiques de Convergència.
Si Mas no dona la cara, no dona explicacions i no depura responsabilitats serà cómplice d'un dels casos més greus de corrupció al nostre país i aquest país no és pot permetre que persones que volen presidir la Generalitat de Catalunya convisquin amb la corrupció.
Text de Carles Sastre, Secretari d’Acció Sindical de la Intersindical-CSC)
És inacceptable tot el suposat procés de diàleg social, portat de manera opaca, sense un debat obert al voltant d’un tema tan important com una reforma laboral en un context de crisi, amb nivells alarmants d’atur, i amb una política econòmica erràtica. A més, la fórmula emprada, el Decret Llei, ja usat per a la congelació de pensions i la retallada al sector públic, posa en qüestió les bases mateixes de l’estat de dret i el principi de garantia jurídica. Governar via decret llei suposa saltar-se els principis democràtics bàsics.
Un cop més, enlloc d’abordar els problemes reals (especulació financera, canvi en la distribució mundial del treball, manca de política industrial, dèficits formatius, caiguda de la demanda interna...), s’apliquen fórmules neoliberals per tal de rebaixar costos salarials i poder mantenir beneficis. Cada cop més, les mesures econòmiques s’entenen com una maquina de tren llençada contra la majoria social, els que treballem i intentem tirar endavant les nostre famílies, malgrat tot.
Punts principals del Decret llei:
1 - Es facilita l'acomiadament i se’n rebaixa el cost, per tres vies:
S'amplia la via dels acomiadaments objectius i col·lectius, amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitats. La causalitat segueix sent força ambigua, i per tant interpretable, però ara només caldrà que "es dedueixi mínimament la raonabilitat de la decisió extintiva". Si tenim en compte les dificultats sobre el terreny de poder disposar d'informació econòmica suficient per tal de poder fer el seguiment de les empreses, i el fet que aquesta modificació és aplicable als nous i vells contractes, entrem en una dinàmica de "barra lliure".
El preavís pel acomiadament objectiu passa de 30 a 15 dies.
S’estén el contracte de foment de la contractació indefinida, conversions de temporals en indefinits, i ampliació dels col·lectius d’aplicació, òbviament amb bonificacions de cotització de seguretat social. La indemnització en cas d’acomiadament és de 33 dies per any treballat amb un topall de 24 mesos. Cal recordar que les anteriors experiències similars anteriors no han suposat una millora en la qualitat de la contractació.
2 - Atac a la negociació col·lectiva i al principi de seguretat jurídica:
Es facilita l’ús de la clàusula de despenjament, per la qual l’empresa pot deixar de pagar les quantitats fixades en conveni, i permet la modificació unilateral, per part de l’empresa, d’allò acordat en conveni col·lectiu. En cas de desacord, es planteja un sistema d’arbitratges vinculants que no es concreta.
3 - Se subvenciona l’acomiadament:
En els casos d’acomiadaments objectius, FOGASA assumirà el pagament de 8 dies d’indemnització. Hi ha el compromís del govern de l’Estat de fer extensiva aquesta subvenció a tots els tipus d’acomiadament. A més s’anuncia la creació d’un Fons de capitalització, sense entrar en concrecions, a fi i efecte que siguin els mateixos treballadors qui acabin finançant directament el seu acomiadament.
4 - Introducció de les empreses privades de col·locació i ampliació de les facultats de les ETT
En una volta més de cargol en la mercantilització de la intermediació laboral, i en el procés de privatitzacions, es permet l’actuació d’agències privades de col·locació amb la consideració d’entitats col·laboradores del sistema públic i, per tant, tindran potestats que fins ara eren exclusives del sistema públic.
Al mateix temps, via transposició de la Directiva Europea d’ETT, s’obre la seva actuació a quasi tots els àmbits: construcció, administracions públiques... Totes les restriccions fins ara existents desapareixen.
5 - Facilita la suspensió del contracte i la reducció de jornada en procediments col·lectius
El procediment es podrà fer sigui quin sigui el nombre de treballadors i de persones afectades. I es podrà reduir la jornada sense limitació en la durada de la mesura. S’incrementa també la bonificació de la cotització a la seguretat social podent passar del 50 al 80% condicionat a un procés formatiu indeterminat ara per ara.
6 - Suposada reducció de la contractació temporal
Es limita la durada de la contractació temporal a un màxim de tres anys, ampliables a quatre. De totes maneres, no es pren cap mesura contra el frau en les contractacions temporals que, de fet, és el problema real. Així mateix, s’incrementa la indemnització per extinció de 8 a 12 dies per any treballat, de manera esglaonada fins el 2015.
7 - Mesures en relació a l’ocupació de joves i desocupats
Es mantenen als mateixos criteris: bonificacions en les quotes de seguretat social. Ampliant de quatre a cinc els anys, posteriors a la titulació, per a poder realitzat un contracte de pràctiques. S’apuja de 21 a 25 anys el límit per a poder fer contractes formatius.
El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha defensat aquesta tarda el vot en contra de la reforma laboral i ha advertit que ‘temem que encara es pugui empitjorar si el govern es veu novament empès durant la tramitació legislativa per la dreta i davant una reacció patronal’. Ridao ha recordat que ‘portem dos anys defensant la reforma laboral per tal d’operar canvis en el nostre model de creixement econòmic perquè sigui més productiu i competitiu, és necessari acabar amb l’excessiva rigidesa i la dualitat del mercat de treball. Però no perquè la crisi tingui les causes ni les respostes en el mercat de treball. Ara resulta que l’única via per a reduir és rebaixar els costos i rebaixar els salaris com si no existissin altres factors més enllà de la mà d’obra que encareixen el producte final, com l’absència d’infraestructures de transport, el preu de l’electricitat o les comissions bancàries no hi afectessin’.
Segons Ridao,‘al final la reforma arribar tard, després del naufragi del diàleg social, i malament, perpetrada per un govern acorralat per la crisi del deute, que obeeix el ‘Diktat’ dels mercats i que acabarà, si no es corregeix el tir, no només retallant drets dels 15 milions que ja treballen, també restant oportunitat als 8 milions de persones que estan atrapades entre la temporalitat i la desocupació’. El portaveu ha recordat que ‘el primer document del Govern, sortit de la mesa del diàleg social, era un punt de partida raonable que ampliava la canonada d’entrada al mercat de treball amb contractes indefinits, una escala indemnitzatòria progressiva i que dificultava la temporalitat, tot i ser massa incorrecte en matèria d’acomiadament i de modificació de les condicions de treball i de flexibilitat interna’.
Tot i haver valorat de manera positiva el primer document i d’haver treballat per tal de millorar-lo, ‘en només dos dies el govern ha fet el que no s’havia atrevit en 2 anys i ha cremat l’embragatge de tant fer marxa enrere i presenta ara una reforma laboral regressiva, del gust de la patronal i de la dreta’, ha explicat Ridao que valora que ‘facilitarà l’acomiadament i que el fa més econòmic; que socialitza part de la indemnització; que precaritza i amplia la temporalitat; i que desmunta el sistema de pactes i acords subordinat a l’interès empresarial’.
Aquesta ‘és una reforma molt de l’estil de ZP, una cosa per fora i una altra per dins. Perquè en realitat és la ‘llei de l’embut, la part ampla per a l’acomiadament i l’estreta per a la creació d’ocupació, s’ha obert una via d’aigua massa important com per poder donar-li suport’, sentencia Ridao. Què comporta la Reforma?
El portaveu d’Esquerra al Congrés ha explicat que la reforma, per tal de regular l’acomiadament econòmic suposadament objectiu diu textualment que ‘se deduzca mínimamente la razonabilidad de la decisión extintiva’. ‘Si es volia un acomiadament fàcil no feia falta complicar-se, es parla de resultat negatius i no de pèrdues, no fixa ni un període, quan la jurisprudència parla de 2 anys, i no exigeix un vincle entre l’acomiadament i la viabilitat del projecte empresarial. En definitiva, és una invitació en tota regla a que enlloc d’optar per mecanismes de flexibilitat interna, s’opti directament per l’acomiadament’. Passa el mateix amb la modificació de les condicions de treball, on s’obre la porta a l’acomiadament. S’universalitza el contracte de foment a la contractació indefinida, fet que abarateix l’acomiadament i substitueix l’acomiadament improcedent amb 45 dies d’indemnització, que passarà a ser residual, a favor d’un nou acomiadament exprés amb un cost mitjà de 25 dies.
La reforma comporta també ampliar la temporalitat, ‘ja que ara es podran concatenar no 2, sinó 3 anys, prorrogables a 4. Es queda a mig camí en la flexibilització interna perquè no prioritza el recurs de l’arbitratge, igual que amb el ‘despenjament’ dels convenis inclou la rebaixa salarial que pot arribar a ser indefinida’, ha comentat Ridao, que ha criticat que ‘s’introdueixin també les ETT en el sector públic curiosament quan es congela l’oferta d’ocupació pública i baixa la taxa de reposició’.
Durant aquest dies he pogut seguir la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya per investigar la desviació de diners del Palau de la Música per finançar un partit polític.
En aquesta comissió m'ha sorprès que empreses com New Letter, Letter Graphic ,Hispart SA i Ferrovial han menyspreat la Cambra Catalana amb gestos de prepotència, de rebuig a contestar les preguntes dels representants del poble català i amb mentides contrastades.
El pacte del silenci és la doctrina que ha promogut l'aparell de Convergència, que amb els seus mètodes de coacció als compareixents assoleix que no és descobreixi la veritat sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música.
Tot i les mentides les proves cada dia son més clares: Millet a part de estafar també actuava d'intermediari de Convergència per tal de rebre les comissions de les constructores com Ferrovial que obtenien com a compensació obres públiques com la Línia 9 o la Ciutat Judicial . Un Millet que també pagava amb els diners del Palau de la Música les astronòmiques factures de les campanyes electorals de Convergència.
La llei del silenci , la de promoure la confusió i la tàctica del calamar és l'estratègia de Convergència i Unió que no vol que és sàpiga la veritat perquè en el fons el seu únic objectiu es arribar al poder al preu que sigui per continuar robant i fent negoci amb el país.
Mas promou el silenci i no explica la veritat. Felip Puig sembla poc madur per no promoure el referèndum sobre la independència ,però molt madur per afavorir requalificacions urbanístiques i rebre diners de les constructores i de Millet per finançar la seves costoses campanyes electorals.
Els corruptes i els comissionistes voten convergència i per això volen el Canvi. El canvi no és Convergència el canvi es la independència i la transparència.
Duran Lleida és un prepotent que ha optat per la tàctica del calamar i és pensa que tots els polítics són uns corruptes com alguna gent del seu partit . Duran Lleida i alguns dirigents de Convergència estan hipotecats amb els sectors especulatius de la dreta espanyola que paguen part de les despesses electorals del seu partit a canvi d'obtindre favors i concessions per sobre dels interessos de la ciutadania d'aquest país.
Convergència i Unió és un partit amb un finançament poc transparent, que utilitza la seva fundació i els seus ex-dirigents per obtindre un finançament il·legal tal i com s'està demostrant en el cas Pretòria i en el cas Millet.
El canvi convergent és sinònim de tornar a l'etapa fosca de l'amiguisme i la corrupció. Sí convergència vol fer país cal que deixi fora de joc personatges com Duran Lleida que prioritza els interessos personals i de partit. El canvi no és convergència el canvi és la independència i la transparència.
28 DE JUNY
