L'absolució de Camps demostra una vegada més que la justícia espanyola s’està podrint.
Durant el judici ha quedat provat amb les escoltes telefòniques i la documentació recollida en el sumari que Camps va rebre regals de la trama mafiosa Gurtel .
Evidències clares, proves clares però possiblement un jurat popular condicionat per les conseqüències que podria patir si condemnessin a tot un poderós ex president Camps rei dels “pelotazos” urbanístics.
El País València és l'iceberg de la corrupció del PP. Un PP que com a bon nucli mafiós utilitza les institucions per comprar voluntats, crear xarxes clientelars , promoure “pelotazos” i utilitzar les institucions públiques al servei del partit i no del país.
Amics i amigues aquesta es la justícia espanyola,la que perdona corruptes.
Això es Espanya i la seva justícia , la de Camps que no ha fer res mal fet, la de Pepe que no va trepitjar Messi, la de Millet que roba però gaudeix de llibertat, la de la familia Reial corrupte i la que creu que la terra encara es plana. Si us plau jo vull marxa d'Espanya!
Esquerra ha presentat un paquet de mesures de fiscalitat progressiva a les retallades noves proposades per el Govern de Convergència. Els ciutadans son conscients de que la situació econòmica mundial és difícil i que cal fer esforços. Uns esforços que han de ser equitatius i que aquells que han tingut més responsabilitat en la crisi, com el sector financer, han de fer més esforços
Les mesures de fiscalitat proposades per Esquerra davant la davalla d'Ingressos van en la direcció de que les classes populars i mitjanes no paguin de nou les retallades.
Per això Esquerra presenta mesures de progressivitat com un nou impost sobre la banca sobre dipòsits de clients de les entitats de crèdit, una nova tarifa del tram autonòmic de l'IRPF per les rendes superior als 250 mil euros i la recuperació de l'impost de Successions i donacions
L'Impost sobre la banca, que ja s'aplica a França, Alemanya o el Regne Unit podria recaptar uns 592 milions d'euros. El nou tram de l'IPRF per a rendes a partir de 250 mil euros podria recaptar 65 milions més que, sumant-hi els 102 milions d'euros (dada aportada pel propi Govern i que Esquerra ha quantificat en uns 350 milions) de modificar l'Impost de Successions, donaria com resultat almenys uns ingressos de 759 milions d'euros, és a dir, un estalvi del 76% dels nous ajustos proposat pel Govern.
Convergència li toca decidir si vol les propostes de fiscalitat progressiva d'Esquerra o les polítiques neoliberals del PP?. Convergència a decidir si vol el concert econòmic o vol continuar allargant aquest tema per no ferir les sensibilitat del PP i dels seus lobbys.
Es l'hora de la veritat on ja no val el doble discurs de CiU . Convergència a de decidir a Catalunya i la seva gent o el PP i la submissió.
En aquestes Eleccions del 20 N es conforten dos models a Catalunya: -El que ens perpetua com una comunitat autònoma dins de l'Estat Espanyol amb una economia que no funciona i una democràcia feble, i el model d'una Catalunya que vol ser una republicà dins de l'UE.
Una Catalunya amb recursos i eines per sortir de la crisi, crear llocs de treball i aprofundir en polítiques de l'Estat del benestar.
Per fer front aquest doble t'animo a fer lectura del programa electoral d'Esquerra Republicana. Unes propostes de rostre social, republicà i catalanista
Anna Simó i Castelló, portaveu, Oriol Amorós i March, diputat del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent, sobre el soterrament de les vies de tren a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.
Exposició de motius
El soterrament de les vies de la línia de Vilanova i la Geltru i Vilafranca va ser una de les condicions que la ciutadania de L’Hospitalet va posar sobre la taula per acceptar que la línia de l’AVE passés per la ciutat de l’Hospitalet. Després d’anys de molèsties d’obres que es duien dia i nit per tal de fer arribar l’AVE en la data pactada, el Govern central ha incomplert el seu compromís de soterrar les vies de la Renfe que passen per la ciutat en la data pactada amb la única excusa de la crisi econòmica.
La ciutadania de l’Hospitalet exigeix que es compleixin els terminis pactats, per tal que pugui gaudir d’aquest espais ocupats per les barreres ferroviàries que divideixen la ciutat, com ja s’ha exigit i manifestat reiterades vegades per diferents forces polítiques i les entitats que s’agrupen a la plataforma «L’Hospitalet sense vies» hi ha la necessitat i la urgència que aquest projecte es realitzi amb celeritat per contribuir a la qualitat de vida i a la cohesió urbanística i social d’aquesta ciutat i reparar un greuge històric.
El Secretari d’Estat d’Infraestructures, el Sr. Víctor Morlán, va informar el passat mes de febrer que el projecte de soterrament de vies a l’Hospitalet quedava aturat i sense calendari previst per reprendre’l. Tot i la crisi cal prioritzar i hi ha infraestructures que per la seva transcendèn cia social requereixen un esforç suplementari per part de l’administració espanyola.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el govern de la Generalitat a que faci les gestions necessàries per instar el govern de l’Estat a:
– Elaborar una calendarització definitiva, en el termini de tres mesos, del projecte de soterrament de les vies de tren procedents del sud al seu pas per la ciutat de l’Hospitalet, per tal que es puguin licitar les obres durant l’any 2011
Aquest proper dissabte arreu del país es tornarà a commemorarl'afusellament del President Companys el 15 d'octubre de 1940.
Des d'Esquerra es tornarà a fer d’aquesta data negre per la nostra històriaun gest cívic i col•lectiu de record, d'homenatge i de justícia al President Lluís Companys .
Un homenatge que ERC va iniciar en solitari, i que dia a dia ha anat guanyant adhesions per reivindicar la memòria històrica del llegat de Companys arreu dels pobles i ciutats.
Si Esquerra no hagués reivindicat la figura de Lluís Company, aquest hagués restat per sempre en l'oblit.
A Companys en primer lloc L'honorem per la seva mort heroica. SEGUEIX
Fa escassament una dècada, Esquerra emergí de nou amb força en el panorama polític amb un projecte nou, fresc i amb un lideratge potent que convertí el partit de Macià i Companys en un referent ètic i èpic de la praxi política, imprescindible per iniciar el cicle sobiranista. El context fou propici, amb una CiU atrapada pels seus pactes amb el PP i víctima de l’erosió d’un quart de segle d’ostentació del poder. L’esquerra tradicional, a més, apareixia desdibuixada i era percebuda com a poc transformadora i massa sucursal. El cicle electoral iniciat el 2003 veié l’eclosió d’una esquerra independentista de rostre social i amb vocació de govern i de majories, inevitablement resistencialista en els territoris de la nació on l’ofensiva espanyolista i en contra de la llengua esdevenia més agressiva. La presència republicana al Govern de Catalunya i en el mapa municipal metropolità i de les grans ciutats ratificà aquesta aposta. SEGUEIX
CiU ha exercit el seu dret a decidir i ha decidit l'espanyolisme i les polítiques lliberals del Partit Popular.
Convergència ha rebutjat els elements de diàleg oferts per Esquerra per col·laborar en la governabilitat del país .
CiU ha triat al PP i ha rebutjat les propostes dels independentistes que eren assumibles per persones del govern i de la direcció de CiU però no assumibles per aquell que mana des de l'ombra i que serveix als interessos econòmics de Madrid com és el Senyor Duran Lleida.
CiU ha rebutjat en primer lloc una moratòria de la llei de l'impost de successions i donacions fins que entri en vigor un acord de finançament que permeti recaptar i gestionar tots els nostres impostos. La segona que l'aplicació de la sisena hora sigui universal i s'apliqui a totes les escoles. La tercera que es mantinguin les ajudes a les famílies amb rendes més baixes. En quart lloc que no es retallin els pressupostos en matèria sanitària i que s'utilitzi el criteri i el diàleg i el consens per reduir la despesa .
Convergència torna a formules del passat amb el pacte de la vergonya amb el PP . Aquest és el camí de Mas Cap el dret de decidir?. A CiU li comença a caure la careta de la seva ambigüitat calculada i jo em pregunto on estan ara els sobiranistes de CiU? Que pensen del pacte amb el PP?
L'acampada pacífica prèvia les eleccions Municipals s'ha convertit en un símbol de les mobilitzacions convocades a través de les xarxes socials.
Sota els "hastags" (paraula clau) una part de la ciutadania s'ha mobilitzat demanant canvis socials donades les repercussions de la crisi econòmica.
Aquest és un moviment plural, divers i amb contradiccions però el que ningú pot negar és que ha connectat amb milers de ciutadans.
Aquesta xarxa mobilitzada reclama una manera de fer política més enllà dels partits polítics, dels sindicats o d'uns mitjans de comunicació que a vegades traslladen visions interessades.
Aquesta magnitud de mobilització (que ningú preveia 24 hores abans del seu inici) crec és pot comparar per la forma i no amb el fons dels orígens polítics amb moviments similars en Egipte, Tunisià i altres països àrabs.
Vagin aquí unes primeres reflexions sobre aquest moviment:
Una resposta necessària
En un Estat Espanyol on hi ha una desocupació que supera el 20%, retallades de serveis socials, tancament d'empreses i una generació de joves que supera el 40% d’atur i que tenen uns perspectives de futur pitjor que la dels seus pares no era massa normal que no hi hagués encara un sentiment d’indignació i de mobilització ampli.
Aquest mal estar ciutadà s’ha canalitzat de manera espontània a través de les acampades.
Aquest fet hauria de fer reflexionar els partits i els sindicats que no són vistos a data d'avui per diferents motius ( alguns bastant demagògics) com a eines que trasnlladin confiança.
Possiblement en altres époques els partits i els sindicats hauríem promogut aquestes mobilitzacions però la realitat és que a data d’avui la nostra capacitat de mobilització no va més enllà dels nostres militants i simpatitzants. SEGUEIX
Lamento el desallotjament de l’acampada de la plaça de Catalunya amb l’ús de la violència per part dels cossos de seguretat. No hi havia motius per fer fora una protesta totalment pacífica de gent diversa i plural que demana canvis al sistema polític i econòmic . Felip Puig i el govern de Convergència i Unió és forta amb els dèbils i dèbil amb els forts. Felip Puig dimissió!!!!
La decisió de la direcció d’Esquerra de dimitir en bloc i d’avançar el Congrés Nacional és encertada. Aquest Congrés serà vital per el futur d’Esquerra ja que tindrem que parlar d’estratègia ,de lideratge i d’equips.
Les eleccions municipals han significat tocar fonts electoral. La pèrdua regidors i vots han anat parat bàsicament a la CUP tot i que molta part del nostre electorat novament s’ha quedat a casa.
Possiblement cada poble té una situació diferent però aquells que teoritzaven que el front patriòtic era l’inici de la solució han fracassat. La suma a Barcelona amb Laporta i Rcat ha restat regidors i no hem assolit ni els que teníem.
La visualització de Barcelona com a eix de la campanya a nivell mediàtic no ens ha beneficiat a moltes localitats ja que molts electors nostres no han entès que anem amb un senyor Laporta que és independentista però és tot el contrari al nostre ideari república i d’esquerres.
Esquerra ,amb errors però també amb molts encerts, ha marcat l’agenda política.
Sense Esquerra bàsicament no existiria l’ascens transversal de l’independentisme, no s’hauria avançat en la conscienciació social d’assolir un estat Propi o no s’haguessin desenvolupat polítiques socials que ara els senyors de Convergència començant a desmantellar per beneficiar als sectors econòmics que han creat la crisi i que ens mantenen lligats de mans i peus als poders de Madrid.
Esquerra s’ha de reinventar per articular amb més força l’espai de l’esquerra nacional amb noves formes de fer política més properes a la gent per ser en un futur no massa llunya una força que lideri l’espai centre-esquerra d’aquest país
Ara ens toca debat, reflexió, autocrítica i sobretot treball per tal d’enfortir el projecte d’Esquerra perquè hi ha molta gent que encara confia en nosaltres i d’altre que tornarà a confiar en el futur perquè tenim més de 1.300 regidors, 10 diputats a Catalunya, 3 a Madrid i un eurodiputat per fer avançar les propostes independentistes i d’esquerres polítiques que afavoreixin la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans
