El 22 de novembre de 2011 el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya va presentar unaProposta de resolució per iniciar les gestions del’ampliació de la ZEPA (acrònim castellà que vol dir Zona de protecció especial per als ocells) del Delta del Llobregat, i que en aquest moments s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
En recolzament a aquesta proposta, DEPANA haenviat un informe científic que dona arguments ornitològics i determina les àrees i les espècies d’ocells que, en aplicació de les directives europees, tenen que ser incloses dintre de la ZEPA del Delta del Llobregat.
Aquesta demanda neix de la revisió de l’IBA (acrònim anglès que significa Àrees Importants per les Aus) Nº140 del Baix Llobregat,feta el 2011. Les IBA (Important Bird Areas) són un inventari que elabora SEO/BirdLife al territori espanyol per identificar, sota criteris científics estandarditzats a nivell internacional,les zones amb més valor ornitològic.
Mitjançant informes tècnics i dades científiques recents, SEO/BirdLifeva creure convenient incrementarun 60% de la superfície respecte a l’anterior delimitació de la IBA. Això representa que les 950 hectàrees protegides (Reserves Naturals i ZEPAs) tan sols cobreixen un 28% de les actuals 3500 hectàrees de la nova delimitació, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits per cobrir les necessitats de la avifauna deltaica i complir amb els objectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres.
S'ha de recordar que la anterior delimitació de la IBA del Delta del Llobregat (1992 i revisada el 1998) contava amb una superfície de 2200 hectàrees. La gran diferencia entre la delimitació de les zones protegides i de les que tindrien que està protegides posen de manifest la necessitat de incloure noves àrees, donat que la avifauna deltaica no troba suficient espai vital als terrenys protegits i busca d’altres per invernar, nidificar o durant la migració.
Entre aquestes àrees destaquen la nova desembocadura del riu, on, al 2011, han nidificat 380 gavines corses a l’illa del Molí de Ca l'Arana, la platja de Ca l’Arana, el Parc Agrari, el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, el Riu Vell o les pinedes de Gavà, entre altres. Aquests espais alberguen espècies d'aus protegides de l’Annex I de la Directiva Aus com el martinet menut, la polla blava, el cames llargues, la perdiu de mar, el xatrac menut, la gavina corsa, la terrerola, el trobat, etc.
Aquest informe ha sigut presentant per Depana a les autoritats competents per substanciar lademanda d’una adequació de les zones protegides (Reserves Naturals i ZEPA) a les noves necessitats d’aquestes especies.
Un manual de protecció de les radiacions, tant pels professionals exposats com per tothom. Un llibre de divulgació científica sense embuts ni enganyifes.
Les lliçons de la catàstrofe nuclear de Fukushima són la repetició del què ja sabem i el que un potent motor de l'amnèsia intenta amagar i oblidar: el poder nuclear, exponent màxim del fonamentalisme tecnològic i l'integrisme cientifista. Si la catàstrofe de Txernòbil (1986) va ser una metàfora del final del totalitarisme del segle XX i de que el risc en el món contemporani no té fronteres, ara Fukushima és una metàfora del nou totalitarisme de la indiferència i la resignació. El que pretén aquest llibre és repassar els temes claus del debat. Preguntes i respostes clares, sense embuts, amb tots els ets i uts. Un llibre de la col·lecció Producció Neta de Pol·len edicions que inclou els gèneres periodístics d'identificació i resposta dels tòpics més usuals, les enganyifes més corrents, un glossari, la bibliografia bàsica... Escrit i coordinat per Jordi Bigues, dissenyat per Manuel Reyes amb articles i el suport d'Ulrich Beck, Jaume Morron, Eduard Rodríguez Farré, entre d'altres. La infografia no simplifica la informació, sinó que pretén fer-la visible, accessible i atractiva. Els diagrames presenten tots els ingredients amb mapes, taules i gràfics, des dels reactors nuclears fins els residus radioactius, la propulsió de satèl·lits nuclears i les radiacions mèdiques d'exploració i medicina nuclear. Un món complex explicat de manera planera, no complicada i comprensible per tothom. Aquest era el repte que afrontava l'equip d'ecodisseny de El Tinter. 128 pàgines a tot color. UN LLIBRE ECODISSENYAT I ECOEDITAT Un ecodisseny auditat, fet a una empresa amb sistema de gestió ambiental EMAS, imprés sota criteris d'impressió ecològica i eficiència, amb paper reciclat FSC, tintes vegetals i distintiu d'ecoedicío. Inclou la seva motxilla ecològica [de cada llibre], és a dir l'impacte ambiental reduït i, per primera vegada, la motxilla radioactiva, és a dir, els mil·ligrams de residus radioactius d'alta activitat generats i/o estalviats durant la seva impressió.
Aquest dies es podrà visitar al moll del Maremàgnum de Barcelona l'emblemàtic vaixell de Greenpeace el Rainbow Warrior.
Aquest nou Rainbow Warrior ( el tercer) , realitzat per donacions voluntàries substitueix al Rainbow II, i continua l'esperit de la primer vaixell de Greenpeace que l'any 1985 va patir un tràgic atac de l'exercit francès en aigües de Nova Zelanda.
El desglaç dels Pols, les accions contra la caça de balenes o contra l'abocament de residus nuclears han estat algunes de les accions que ha dut a terme aquest vaixell que durant els seus 40 anys d'història a denunciat i promogut la conscienciació de la població mundial envers les agressions ambientals.
Si l'any 1971 no s'hagués creat aquesta organització independent políticament i econòmicament possiblement s'haurà de fundar.
La petjada de Greenpeace ha estat vital per l'ecologisme com també ho ha estat per els Països Catalans el naixement l'any 1973 del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) l'any 1973 o la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) l'any 1976.
A nivell internacional Greenpeace ha estat un referent com ho ha estat a Catalunya organitzacions com DEPANA i organitzacions independentistes d'Esquerra, que van promoure a la dècada dels 80 la necessitat de defensa el medi ambient en un moment on ser ecologista no estava de moda.
Avui el treball de Greenpeace i del moviment ecologista Català continua vigent més que mai per superar aquesta crisi ecològica i ambiental. Som-hi!
La cimera de Durban (COP17) no ha fet els deures i ha estat incapaç de trobar un substitut efectiu al Protocol de kyoto, que expira a finals del 2012.
Com sol passar en aquestes conferències internacionals es trasllada el problema al futur enlloc de bucar solucions en el present.
El tímid acord a que han arribat els més de 190 països participants remarca que cal buscar un acord global a l'any 2015 que fixi els límits d'emissions de CO2 . Aquest acords que es prenguin el 2015 entrarien en vigor el 2020 si no es modifica en posteriors cimeres.
Aquest feble acord, per dir-ho d'alguna manera, es un greu acte d'irresponsabilitat que fa que els perdedors siguem els habitants del planeta ,que observem com dia darrera dia el canvi climàtic es ja una realitat a nombroses parts del nostre planeta .
Els països que provoquen la majoria de les emissions de CO2 com son Estats Units, La Xina, Canada o la Índia s'han resistit a compromisos tangibles i efectius.
Aquesta resistència ens porta a un carreró de difícil sortida ja que si des dels organismes internacionals no es pot desenvolupar un protocol amb força legal aplicable a totes les parts difícilment podrem reduir les emissions i promoure un canvi de model energètic i social per reduir els efectes del canvi climàtic.
En temps de crisi la revolució verda és una necessitat més que una oportunitat.
He rebut com a diputada alguns correus de persones indignades, seguint el model que ha penjat al seu web l'acampada de Barcelona, en què protesten per les retallades en els pressupostos de la Generalitat per al 2011 i per la Llei òmnibus que entrarà al Parlament en les pròximes setmanes i ens demanen als diputats i diputades que no anem demà al Parlament perquè no hi hagi quòrum suficient per superar el primer pas dels pressupostos; demà es debaten i es voten les esmenes a la totalitat.
Vull compartir amb vosaltres la resposta que els he donat, i la petició que els he fet:
T'agraeixo el manifest i la demanda que m'has adreçat com a portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana.
Compartim la indignació per les retallades que s'estan fent en nom de la contenció del deute i obviant que és en moments de crisi econòmica com els que està vivint el país que cal fer un esforç més gran per mantenir l'estat del benestar per a les classes mitjanes i baixes. Per això ho estem denunciant diàriament i per això hem presentat una esmena a la totalitat de retorn del projecte de pressupostos perquè se'ns ha fet cas omís en les nostres demandes.
Si s'aprovés l'esmena a la totalitat, els pressupostos tornarien al Govern perquè en fes uns altres. No s'aprovarà perquè el Govern de CiU ja té un pacte amb el PP perquè no voti a favor de les esmenes a la totalitat que hem presentat la majoria de grups de l'oposició, però hem de defensar i debatre amb el Govern l'esmena a la totalitat i votar-la favorablement, si no estaríem faltant al nostre deure com a parlamentaris que representem, en el nostre cas, almenys les 219.173 persones que ens van votar perquè els representéssim al Parlament aquests pròxims 4 anys, amb vocació de representar els interessos de totes les persones de classe mitjana i baixa del país i les que s'aixequen cada dia per formar-se i per crear riquesa i llocs de treball.
Esmentes l'article 80 del Reglament del Parlament i jo he d'esmentar-te l'article 4, que fixa que els diputats i diputades tenim el dret d’assistir a totes les sessions del Parlament i i el deure d’assistir als debats i a les votacions del Ple. Per això hi serem, per denunciar les retallades mentre s'elimina l'impost de successions a les rendes més altes, com hi serem per denunciar que la Llei òmnibus que el Govern entrarà al Parlament en les pròximes setmanes està redactada al dictat de lobbies que no ha votat la ciutadania. El nostre dret i la nostra obligació és de ser-hi.
T'agrairem que demà ens facilitis que exercim el nostre dret i, en especial, el nostre deure. Perquè si no només hi haurà representats al Ple del Parlament els partits polítics que donaran el vot favorable o l'abstenció (que vol dir deixar-los aprovar): els 80 diputats que sumen CiU i el PP, bastants més dels 68 necessaris perquè hi hagi quòrum a l'hemicicle.
Gràcies per escoltar les nostres raons. Cordialment,
Anna Simó
Portaveu d'Esquerra Republicana Parlament de Catalunya
Nota: si no hi ha ningú que defensi les esmenes a la totalitat, decauen
El 25 aniversari de Txernòbil podia haver passat gairebé desapercebut. Però el que es deia que era impossible que passés ha tornat a succeir, una nova catàstrofe nuclear:la de Fukushima, al Japó.
Desprès d'assistir a setmanes de desinformació per part de l'empresa, del govern Japonès, dels organismes internacionals i de tercers governs, comprovem com els veritables efectes de l'energia nuclear apareixen de nou. Com va passar a Txernòbil, una part del Japó quedarà afectada durant desenes, potser centenars, d'anys, i la radiació s'estendrà més enllà de les seves fronteres, arribant a molts milers de persones.
Fukushima ha tornat a mostrar l'energia nuclear com allò que és: bruta, perillosa, cara en vides i en costos econòmics. Fukushima ha desemmascarat la fal·làcia de la campanya, desenvolupada durant anys, per canviar la percepció d'aquesta tecnologia arreu del món: a Alemanya, França, Itàlia, Suïssa, la Xina, i al mateix Japó es paralitzen projectes de centrals. A tot arreu la societat demana que es facin plans per abandonar l'energia nuclear.
I també a Catalunya, i a Espanya. Les velles nuclears que funcionen a l'Estat pateixen, de manera continuada, avaries, problemes tècnics i fallides de seguretat. A més, són innecessàries: avui a l'estat espanyol hi ha potència elèctrica instal·lada més que suficient per poder prescindir de tot el parc de generació nuclear i, alhora, garantir el subministrament i l'estabilitat del sistema elèctric.
És per això que les persones i entitats que donem suport a aquest Manifest,
RECLAMEM al govern de l'Estat:
Primer.- Que mitjançant un procés de debat social i polític aprovi un calendari de tancament urgent de les centrals nuclears que encara funcionen.
Segon.- Que no concedeixi la renovació de permís d'explotació de la central 'Ascó, que caduca l'1 d'octubre d'enguany.
Tercer.- Que abandoni definitivament el procés d'ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius.
Quart.- Que, un cop aprovat el calendari de tancament, obri un procés de participació pública per tal de decidir com abordar la gestió dels residus radioactius que les centrals nuclears de l'Estat han deixat al llarg dels seus anys de funcionament.
Cinquè.- Que elabori una estratègia per a una transició energètica accelerada envers un sistema elèctric fonamentat en l'estalvi, l'eficiència i tecnologies de generació basades al 100% en fonts renovables. Un sistema que en contempli un marc estable, les infraestructures necessàries, i les fórmules de participació de tota la societat.
RECLAMEM als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya:
- Que, tal com es va fer en el cas de la Resolució 632/VIII relativa a la ubicació
del MTC a Ascó, aprovin una Resolució, adreçada al govern de l'Estat, seguint la línia exposada en aquest Manifest: calendari de tancament urgent de les
centrals nuclears, denegació del permís d'explotació d'Ascó, procés de
participació social sobre el tema dels residus radioactius, i estratègia de
transició energètica fonamentada en l'estalvi, l'eficiència i un sistema de
generació basat en fonts 100% renovables.
- Que presentin una proposta de Resolució en la mateixa línia en les Corts
Generals, a través dels seus representants parlamentaris.
El Parlament de Catalunya va rebutjar amb els vots del CiU i PPuna proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya que demanava la inclusió del Delta del Llobregat al conveni Ramsar de zones humides d’ importància internacional.
El delta del Llobregat, es la segona zona humida més important de Catalunya, després del Delta de l’Ebre, tot i que és la que presenta una major diversitat d’espècies i d’habitats.
El Delta del Llobregat durant les últimes dècades ha patit un pressió urbanística i d’infraestructures ( AVE, aeroport, infraestructures viaries, port....) desmesuradaque ha tingut greus efectes en aquest entorn natural.
Actualment a la plana del Delta del Llobregat les zones que queden “verges” tenen un mosaic de catalogacions legals de protecció. Podem trobar des de zones PEIN, Xarxa Natura, Zona de protecció per les Aus (ZEPA), reserva natural....
La majoria espais naturals es troben ubicats al Prat de Llobregat i Viladecans tot i que hi ha zones importants dins els termes municipals de Sant Boi, Molins de Rei, Gava i Castelldefels. En aquest espais encara hi ha zones amb la catalogació de zones no urbanitzables tot i que hi que encara podrien canviar de catalogació..
Si encara hi ha terreny possible de requalificar o d’urbanitzar no és estrany que CiU i PPvotin en contra d’aquesta proposta d’Esquerra que trasllada la petició de l’entitat Ecologista Depana i que ha tingut el suport d’Els Verds-Esquerra Ecologista i d’Ecologistes en Acció.
Als amics del totxo de CiU i PP no els agrada que aquesta zona de gran interès natural pugui unificar les seves diferents catalogacions amb el conveni Ramsar, ja que significaria no poderconstruir més .
CiU i PP defensant els interessos d’aquells especulant amb el territori, perquè realment son els que desprésmitjançant donacions pagant les seves astronòmiques campanyes electorals.
De res ha servit companys de Convergència del Baix Llobregat, el vostre suport a aquesta iniciativa d’Esquerra presentada a diferents municipisla vostra direcció política no està per preservar aquesta zona.
Tot i aquesta petita derrota continuarem defensant la preservació del nostre Delta Llobregat perquè el poc que ens queda l’hem de preservar
Es convoca aquest dijous a les 17:00 h una concentració en solidaritat amb les víctimes del terratrèmol i una manifestació antinuclear pels fets de Fukushima , 18.30 h Plaça St Jaume
El desastre natural que ha patit el Japó i l’amenaça radioactiva de la central nuclear de Fukshima ens recordacomsom de vulnerables davant l’energia nuclear.
Aquest incident nuclear ,que es el més greu des de Chernobyl, ha activat de nou totesles alarmes de seguretat dels 143 reactors que funcionen a Europa i ha reobert el vell debat sobre l’energia nuclear.
Els defensors de l’energia nuclear, sempre han posat com exemple el Japó en termes de seguretat. El Japó es un dels païsosmés nuclearitzats tot i estar en una zona de gran activitat sísmica. En la actualitaten aquesta zona hi ha 55 reactors en funcionament.
Davant aquest fets el mínim que cal esperar dels defensors de l’energia atòmica es que admetin la gravetat dels fets( alguns les segueixen negant) irevisinlesseves conviccions a favor d’aquest tipus d’energia.
Les centrals nuclears son una font d’energia bruta, perillosa i sempre seran vulnerables a la combinació potencialment mortal d’un desastre natural, d’un error humà o d’un error tècnic.
El futur energètic passa per l’estalvi i per el foment d’un model basat en energies netes i renovables i no per fer milionàries inversions en centrals nuclears que no son econòmicament viables , que posen en perill la població i que generen residus perillosos.
La tragèdia del Japó a de significar la fi de l’energia nuclear i l’aposta decidida per un canvi energètic.A casa nostra, els Països Catalans, cal començar a apostar sense complexos per aquest canvi , aprofitar la nostrala nostra potencialitat climàtica i fer efectiu un calendari de tancament de les quatre centrals nuclears que es troben en funcionament i que pateixen constantmentincidents de seguretat
Les seccions locals d’Esquerra de Sant Boi i de Martorell han organitzat per aquest dissabte 5 de març per tal de coneixer el tram del camí de Sant Jaume que uniexi les dues poblacions
Des de fa mesos, al Baix Llobregat, disposem de la senyalització del Camí de Sant Jaume, en el tram de Barcelona fins a Montserrat. Aquest tram passa pel marge esquerre del riu, a partir de Sant Joan Despí, i enllaça amb les obres de recuperació del marge del riu i d'arranjament d'altres camins (camí ral, anell verd, etc.) que estem portant a terme a Sant Boi, des de la regidoria de Medi Ambient i Entorn Natural.
Fer el camí de Sant Jaume permet travessar tota la comarca i és un itinerari interessant per conèixer i posar en valor l'obra de govern d'Esquerra aquests darrers anys a la Generalitat. Una de les marques turístiques impulsades pel Departament d'Innovació és la marca "Camins de Catalunya", i la senyalització del camí de Sant Jaume és, potser, el més espectacular de tota aquesta actuació, que ajuda a vertebrar el territori i a fer aflorar el seu patrimoni natural i cultural. A més, el fet que passi pel riu és molt important perquè demostra l'esforç de recuperació dels marges fluvials que s'estan fent des de diferents administracions.
La bicicletada, doncs, s'organitza amb la intenció de donar a conèixer l’ obra de govern d'Esquerra de Sant Boi, posar en relleu que el Baix Llobregat és un territori pel turisme de proximitat, en què tenim 4 milions de persones que en poden ser usuàries i que això és un valor econòmic important, però també d'afirmació de personalitat comarcal.
Amb aquesta bicicletada es vol posar de relleu una de les reivindicacions històriques l: Valorar la nostra comarca i potenciar activitats lligades al turisme de proximitat, verd i cultural. Des que es va crear el consorci de turisme Esquerra ha tingut la conselleria de turisme al Consell Comarcal i s'han impulsat polítiques en aquesta línia, d'obrir la comarca al turisme, que ja no és només el de platja sinó que també s'han buscat elements d'interès patrimonial, cultural i natural cap a l'interior.
La sortida de la bicicletada tindrà lloc el dissabte 5 de març a les 10h del Pont de la Barca (Pont d'Accès al Riu de Sant Boi), situat a l'Avinguda de Maria Girona, davant les Termes Romanes. En arribar a Martorell, els i les companyes de la secció local ens rebran amb un vermut popular.
He rebut com a diputada alguns correus de persones indignades, seguint el 
