Antoni Escudero i Martínez

La sort se la busca un mateix

14 d'agost de 2014
0 comentaris

La política del “No rotund”

Avui llegim en els mitjans provincials i fins i tot autonòmics, que una de les festes més multitudinàries de l’estiu, que es fa a la platja, a la nostra província i concretament el municipi costaner ,Llafranc, anomenada EL CÒCTEL RAMBO, NO es podrà dur a terme.

Una festa que acull un gran nombre de persones, entre ells turistes,  que aquest any celebrava el seu 25è aniversari i el seu acomiadament, ja que el seu promotor, propietari de l’Hotel Llafranc, Carles Bisbe, havia decidit que enguany seria la última festa.

Doncs bé, els despatxos de la Generalitat, han decidit que aquest any no es pot fer la festa. Els motius pels quals argumenten el perquè no es farà, són tres: que és un acte privat i per tant no es considera oportú que es faci en un espai públic, que en edicions anteriors es va sobrepassar el nombre de participants, i que no es controla el consum d’alcohol a menors.

Una sèrie d’arguments que el promotor coneixia, i que per evitar les situacions esmentades, havia pres la decisió d’organitzar la celebració juntament amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell,per tal de posar-hi més efectius policials i més controls. A deu dies de la celebració (la festa era el 23 d’agost) com és evident, Carles Bisbe ho tenia tot preparat, amb un cost de 15.000 euros. I qui li retorna aquests diners?.

Però el motiu de centrar-me en aquest tema, és perquè em sento indignat, perquè ens estem convertint en un país, de la política del NO ROTUND, sobre activitats que fomenten la nostra economia, que atrauen visitants, que fan del nostre país, província i la Costa Brava atractius. En definitiva, l’administració, poc a poc amb el seu pensament i el poc tocar de peus a terra, està provocant que la Costa Brava cada vegada sigui més petita, i creant una imatge que no funciona, no porta turistes, i que provoca que a dia d’avui, els nostres hotels,restaurants, botigues, terrasses, bars, cafeteries… no tinguin clientela i els seus propietaris estiguin ansiosos perquè auguren que la temporada acabarà amb unes males xifres.

Els que prenen aquest tipus de decisions,haurien d’obrir la seva ment, corre món i veure el que funciona i el que no. O no anar tant lluny, sinó recorre el país, parlar amb els empresaris, palpar el territori, per observar que la seva política turística no funciona. Pensem-hi tots!.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.