La setmana passada veiem els mitjans de comunicació que el Govern de l’Estat Espanyol preveu pel 2013 una pujada dels impostos indirectes, encara que no ha acabat de mencionar que certament serà una pujada de l’IVA, i tot apunta que segurament serà entre un 20% i un 21%.
Un fet que el Partit Popular (PP) en el seu programa electoral exposava que no faria, però tot apunta que la mesura seguirà endavant.
En el seu moment des del sector turístic, com a proposta als polítics que es presentaven a les eleccions estatals, demanàvem un IVA supereduït del 4%. I de fet representants del PP ens asseguraven que farien tot el possible perquè així fos o que almenys no augmentarien l’IVA actual.
Però han passat els mesos i aquelles paraules que tant ens convencien, doncs és molt probable per no dir segur que quedaran en paraules i no en fets.
Sóc conscient de la situació econòmica, però una puja de l’IVA és actuar sobre el consum i així sobre la seva baixada. En un moment en què els empresaris necessitem vendre i més els que treballem en el sector dels serveis, en què la nostra venda és totalment directa a la societat i el consumidor. I que per tant, la puja de l’IVA afecta aquest sector.
Mesures com aquestes afoguen el consumidor i baixen el consum. En èpoques actuals no s’haurien de pujar aquest tipus d’impostos, s’haurien de buscar altres mesures que siguin més factibles per combatre la crisi i, així seguir amb la política d’austeritat que tots sabem que és necessària. No cal afectar el sector turístic i així el de serveis, perquè actualment és el motor del país i que a dures pena, encara va tirant endavant.
Que ens deixin tal i com estem perquè tot i la situació de crisi, anem sobrevivint per tant si funcionem que no ens posin pals a la roda, perquè el remei potser pitjor que la malaltia.
President de la Diputació i el Patronat de Turisme (Jaume Torramadé), Director del Patronat de Turisme (Ramon Ramos), President de l’Associació (Climent Guitart), alcalde de Begur (Joan Català), directiu del Celler de Can Roca (Joan Roca), propietaris i representants dels setze hotels de luxe que formen part de la nova associació... amics i amigues.
Com a President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, agraeixo estar avui entre vosaltres fent honor i donant suport a aquesta nova iniciativa que mostra la bona qualitat hotelera que té la demarcació de Girona. Una iniciativa que una vegada més uneix esforços del sector per fer promoció de la nostra província, d’una qualitat impecable en flota hotelera, gastronomia, paisatge, cultura, servei i oci.
Contínuament sentim a dir, que el sector hoteler gironí promociona la Costa Brava com una zona d’oci que atrau a turistes de poca qualitat, a causa de l’oferta de preus baixos. Però la realitat n’és una altra, totalment contrària. Aquí tenim un entorn que enlluerna a tot aquell que hi arriba. I el fet és que: de turisme en sabem, perquè 100 anys de vida com té la Costa Brava, donen molta experiència.
Una experiència que ens ha fet que siguem la demarcació amb figures gastronòmiques considerades les millors del món. I que una revista reconeguda mundialment, ens hagi nomenat com un dels destins turístics mundials pel 2012.
I acabo, felicitant-vos per l’esperit emprenedor de tots vosaltres a crear una entitat com la que avui presenteu. Que mostra les ganes de lluitar pel sector encara que els moments siguin difícils, i el manteniment dels vostres negocis costós i de gran esforç. És per això que només us puc encoratjar a tirar endavant i seguir treballant amb optimisme i valentia.
El meu amic i periodista Eduard Cid treballant des de la nova emissora, la qual juntament amb els seus dos col·legues de professió han agafat, Com Girona. Doncs em va fer una entrevista el passat divendres respecte a com havia anat l’ocupació durant la Setmana Santa, com es presentava la temporada d’estiu i de l’afectació dels pressupostos de l’estat que han tingut sobre les comarques gironines, degut a que per la N-II només s’invertiran 269 milions d’euros i l’estació del TAV a la ciutat de Girona no estarà acabada fins el 2013.
Doncs bé, responent a les preguntes que em feia l’Eduard, haig de dir que respecte la Setmana Santa i segons les estadístiques i valoracions de companys del sector, vaig afirmar que havia estat molt diversa, ja que en zones costaneres com l’Alt Empordà s’havia arribat a un 60% d’ocupació, a diferència de la Selva Marítima (Lloret de Mar i Blanes) que havia estat d’un 85%. I el perquè és molt clar. Doncs perquè hi ha molt més oci a Lloret de Mar que en pobles costaners de l’Alt Empordà. I ens agradi o no, el visitant i turista pernocta a on troba gent.
Respecte a la temporada d’estiu, vaig exposar que com cada any es resumirà en 45 dies, i en pernoctacions de 2 o 3 dies, perquè ara la gent ja no passa en un mateix lloc 7 o 10 dies, sinó en els últims anys la mitjana de pernoctacions ha baixat. I quan s’ha notat més és amb el començament de la crisi econòmica.
Sobre l’assumpte de la N-II vaig explicar que segons el meu punt de vista, és cert que duem aproximadament una dècada amb la carretera empantanegada i amb un estat lamentable, que no han sabut arreglar els polítics dels governs anteriors, i ara ens haurem d’esperar més, perquè les arques financeres estatals no tenen ni un “duro”.
Però, considero i així ho vaig comunicar que pel que fa el turisme sí que les infraestructures són importants, i evidentment s’han d’arreglar. Però la marca Costa Brava té 100 anys i escaig d’existència, i en el seu començament que era quan l’ocupació turística era del 100%, doncs les carreteres estaven totalment deficitàries i la gent venia igual. I en zones del Carib tenen infraestructures deficitàries, tenen turistes i actualment són països competidors al nostre.
Amb això no vull dir que hem de tenir infraestructures com fa 100 anys, ni que no hem de lluitar pel que ens toca, però si pensar que el moment que estem vivint econòmicament és complicat, i que tots hem de posar un gra de sorra per tirar endavant el país.
Dit això, la meva entrevista es va acabar, però la xerrada fora d’antena de com transcorre el món en aquests dies, va continuar uns minuts més amb el periodista i amic Eduard Cid.
Analitzant la setmana hi ha diversos assumptes que m’agradaria comentar en aquest espai personal que molts de nosaltres utilitzem per exposar les nostres opinions lliurement.
En primer lloc, dir que ja era hora que després de tres mesos de negociacions, el dimecres passat 14 de març ja s’hagués aprovat al Parlament la creació de l’impost turístic. Un assumpte clar i fet que s’aprovaria, encara que moltes vegades els nostres governants els agrada marejar la perdiu en temes que ja estan decidits i com aquell que diu, dissenyats.
L’impost turístic pel sector hoteler ha estat un assumpte d’una dura batalla i negociació amb el Govern de la Generalitat que gràcies a nosaltres hem aconseguit allargar la seva aplicació el mes de novembre. Però això si, esperem que el Govern compleixi la seva paraula en alguns dels punts que es va comprometre en incloure el reglament, i sobretot que passat un any faci una revisió de les arques financeres de Catalunya per analitzar i valorar si aquest impost ha d’estar vigent molt més temps. Que sincerament esperem que no.
Un altre assumpte que em preocupa i dono suport a les diferents patronals gironines que juntament amb la Federació defensem al sector empresarial gironí, és l’arreglament de la N-II.
És vergonyós i lamentable l’estat de la N-II. Fins i tot l’anomenen “corredor de la mort”. Sembla mentida que després de tants anys encara es trobi en aquestes condicions. El Govern de l’estat ha de prioritzar la N-II per incloure-la ens els pressupostos d’aquest any, però aquí també hi ha feina del Govern de la Generalitat perquè lluiti perquè així sigui. Aquesta situació no pot continuar. És inadmissible que establiments del sector de turístic hagi de patir els despreniments de sorra de les obres a mig fer, com és el cas del Camp de Golf de Caldes.
El sector turístic és el que ens ha de salvar d’aquesta crisi a nivell estatal, per tant, no li posem pals a les rodes. Millorem les nostre vies d’accés d’una vegada per totes, que deixi de ser motiu de conflicte entre patronals i govern. Ja n’hi ha prou de passar pel tub.
Aquests dies hem vist que l’empresa Sheldon Adelson vol portar el projecte Eurovegas a Espanya, una mini Las Vegas. Un megacomplex temàtic basat en el joc i la diversió, d’un cost d’inversió de 18.000 euros, que crearà 120.000 llocs de treball tant directes com indirectes.
Catalunya és una de les autonomies interessades en el projecte, competint en Madrid. Però es clar, l’empresa americana demana que per establir el seu projecte s’han de fer canvis legislatius, com un règim laboral a mida, la no aplicació a la llei del tabac i la modificació de la llei estatal d’enjudiciament civil per deutes de jocs. Una sèrie d’inconvenients que el nostre Govern de la Generalitat no veu clar i li fa tirar endarrere.
Explicat tot això, considero que és un projecte molt interessant per Catalunya, que serà el principi de la finalització del monopoli dels casinos que tenim creat el nostre país, essent el pas perquè el negoci dels casinos estigui a obert a qualsevol particular que tingui la possibilitat de construir-ne un. A més, que el projecte en si mourà molts diners, donarà milers de llocs de feina i ens portarà més turistes. Un començament i gra de sorra per remuntar Catalunya.
El Govern de la Generalitat no hauria de deixar perdre l’ocasió i veure, una vegada més, com el veí del costat s’emporta el que podria haver estat per nosaltres. Considero que hauria d’apostar per aquest projecte.
El divendres 27 de gener es va dur a terme la reunió entre el Govern de la Generalitat i la Comissió negociadora del sector, per tractar l'assumpte de l'impost turístic. El resultat va ser que es va prendre l'acord d'ajornar l'aplicació de l'impost fins el desembre del 2012, per tal de que sigui vigent a principis de 2013.// Segueix//
La taxa turística és un assumpte discutida entre el sector hoteler català i el Govern de la Generalitat. Portem dies i setmanes discutint entre els nostres governants sobre que es deixi de banda l’aplicació de la taxa turística, ja que serà la causa principal que Catalunya perdi competitivitat respecte altres destinacions turístiques de l’estat espanyol o estrangeres, i per tant la conseqüència gravíssima de pèrdua en nombre de turistes, en un moment que aquest sector és el principal motor per treure’ns de la crisi.
Però sembla ser que això els nostres governants i l’opinió pública no ho entenen. I ens anomenen insolidaris. Mireu el fet és molt clar, aplicar aquesta taxa és una antipromoció per Catalunya, ja que imagineu la següent situació: Vosaltres sou anglesos, us dirigiu en un agència de viatges i li demaneu que us ofereixi una destinació turística de sol i platja, per l’estiu a bon preu. Llavors el tour operador us diu que té diferents opcions com la Costa del Sol, Costa Brava o Costa Daurada, i us afegeix que a la primera opció no pagareu una taxa turística per pernoctació i a les dues altres si. Sincerament que triaríeu? En una situació en què la destinació us heu igual, busqueu sol i platja i bon preu. Considero que està claríssim!
Aplicar una taxa turística en un moment quan hi ha fortes picabaralles sobre temes de nacionalitat entre l’estat espanyol i Catalunya, serà donar peu a que Espanya parli malament de Catalunya a nivell de turisme. És a dir, a que es facin promocions de destinacions turístiques espanyoles que per exemple diguin: “Aquí no se paga la tasa turística”. S’utilitzarà la taxa turística com a missatge clar per vendre destinacions que no siguin Catalunya.
A més no només això, la taxa turística la pagarà tothom, EL POBLE CATALÀ TAMBÉ, no es diferenciarà de qui és un turista estranger, a un de Catalunya o de l’estat espanyol. De fet a una entrevista a un mitja de comunicació, la Directora General de Turisme ho diu clarament: “El moviment turístic és el moviment de persones per motius diferents, que poden se d’oci o de negoci. Nosaltres no farem cap tipus de diferenciació”.
TOTHOM pagarà la taxa. Tot el que vagi a dormir un dia a un hotel per tema de negocis; tota persona que vagi a visitar un familiar a l’hospital d’una altra destinació lluny de casa seva; tota parella que vagi a passar un cap de setmana a alguna destinació catalana; tot paleta, fuster o pintor que vagi a fer una obra lluny de la seva residència; tot tertulià d’una ràdio catalana situada lluny de casa seva. En definitiva tot català que es mogui pel nostre país i que pernocti a un altre lloc fora de la seva llar. Que quedi clar: NO NOMÉS ELS ESTRANGERS.
El dijous 13 de gener vaig ser partícep del debat del programa "Cau la Nit" sobre si la taxa turística que vol aplicar la Generalitat de Catalunya era oportuna o no. En el programa m'acompanyaven el periodista Antoni Sandoval, el President del Gremi d'Hotelers de Sitges, Josep Anton Matas i el Regidor de Turisme de l'Ajuntament de Llançà, Joan Mora.
La meva posició, defensant la de tota la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, era clarament NO a la taxa turística. Vegeu-ho!
Avui s'ha publicat una notícia al diari Economia Digital sobre unes declaracions que ha fet el Sr. Joan Gaspart respecte a la reunió del dia 5 de gener entre membres de la Confederació Empresarial d'Hostaleria, Restauració i Apartaments Turístics de Catalunya (CEHRATC), el President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Sr. Artur Mas, i altres representants de la Generalitat de Catalunya. Us n'indico el link:
Doncs bé, respecte a aquest conjunt de falsedats, la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona hem enviat un escrit a la redacció del diari Economia Digital:
La Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona formada per les deu associacions comarcals i locals, hem expressat el nostre posicionament davant del Projecte de Llei de la Creació d'un Impost Turístic a càrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya. La Federació diu "NO" a l'aplicació de la taxa turística. //Segueix//
A un diari de la província de Girona, ens explicava ahir que una de les reaccions negatives davant la taxa turística és la dels touroperadors, qui estan en desacord amb aquesta per diverses causes, essent una d'elles que ja tenen els preus pactats i no consideren oportú haver-los de pujar. //Segueix//
La taxa turística, un assumpte que preocupa el sector i del qual n’estem en desacord, però a la vegada que ja està decidit pel Govern de la Generalitat, i que ja s’inclourà els pressupostos de l’any vinent. Així doncs, un tema gens consultat pel sector, que haurem d’acceptar per força, però ni la volem ni serà bo pel país.
De reunions amb el sector se n’han fet, però per cortesia, perquè des del principi que la taxa va sortir a la llum, ja estava decidit que s’aplicaria. No obstant, la taxa serà un grapat d’inconvenients pel turisme a Catalunya.
En primer lloc, no és just que només s’apliqui a territori català, perquè i la resta de l’estat? que no tenen turistes?. Tampoc és just que la taxa es faci operativa en el sector d’establiments hotelers, ja que hi ha molts altres sectors que gaudeixen del turisme com: transports, taxis, restaurants, bars, aeroport, comerços, oci, parcs aquàtics, museus, parcs temàtics, etc, etc. Una gran quantitat d’activitats que els turistes gaudeixen i deixen diners.
Aplicar una taxa a Catalunya és tirar-nos pedres sobre el nostre teulat, perquè provocarà que per exemple els touroperadors ofereixin altres destinacions perquè els seus clients no hagin de pagar la taxa. També aquesta taxa si es recull a partir dels hotels,què passarà si els clients no volen pagar-la? Comportarà que els propietaris hagin de pagar-la de les seves butxaques en un moment en què l’ocupació anual no arriba ni el 60%. Per tant, més pedres!
Un altre inconvenient és que no sabem com es controlarà el pagament de la taxa, ni qui ho farà, tal i com també es desconeix a on aniran a parar els diners, perquè es va dir que en promoció, però serà així? O servirà per tapar forats?.
En definitiva, una mesura poc clara i no resultant, en què el sector no n’estem d’acord. Se n’haurien de buscar d’altres, com podrien ser retallades en alguns punts del sector. Però l’aplicació de la taxa no és una bona mesura. Tenim un antecedent de les illes Balears, la qual es va haver de treure amb rapidesa.
Els majoristes de viatges de moment encara no han fet contractacions a la Costa Brava
“L'any vinent serà complicat. De moment no hi ha res contractat”, va assegurar el president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero. Els majoristes de viatges, que són els que contracten d'un any per l'altre, no acaben de tancar viatges, “més per la psicosi del turista davant la crisi que no pas per la realitat econòmica”. “La gent està espantada i això fa que no gasti ni surti”, va dir.
És per això que s'espera més que mai que aquest any vinent les reserves es facin a darrera hora, “fins i tot en els grans viatges”. “Fins fa uns anys un viatge de 3.000 euros es preparava i reservava amb uns mesos d'antelació. Ara és impensable fer-ho amb tant de temps. Es pot arribar a reservar sis o set dies abans del viatge”, va assegurar el president de la Ucave, Rafa Serra.
El sector “espera i desitja” un creixement d'entre un 2% i un 3%, com l'any passat. Es mantindran els preus als hotels “o alguns els ajustaran encara més”, i les plantilles cada vegada es redueixen més. “Aquest any hi ha restaurants que han reduït fins a un 40% la plantilla. La situació és molt complicada. Si no factures no pots aguantar els treballadors”, va assegurar Escudero.
Malgrat això, s'espera turisme alemany i francès, i el rus, “que ja sovinteja per Barcelona i el Maresme”, no acaba de trobar el seu lloc a la Costa Brava. “Ve una vegada però no torna”, va dir Escudero, que és del parer que cal promoció.
Un diari provincial ha escollit el dia d'avui per publicar la valoració de la Federació, i meva com a representant d'aquesta, respecte l'any 2011, i en general haig de dir que ha estat negatiu a nivell del sector turístic. //Segueix//
El facebook és una eina que utilitzo diàriament per escriure les meves reflexions sobre diferents assumptes que ens afecten a la societat i en el sector turístic.
La Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona és la patronal més important que representa els sectors turístic i de l'hostaleria de les comarques de Girona, de la qual jo en sóc el President.
