En aquelles parts del món on preval l'aprenentatge i la ciència els miracles han desaparegut; però en els llocs del mateix que són bàrbars i ignorants els miracles segueixen en voga.
(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat
|
|
Fragments En aquelles parts del món on preval l'aprenentatge i la ciència els miracles han desaparegut; però en els llocs del mateix que són bàrbars i ignorants els miracles segueixen en voga. Val la pena tornar-lo a veure. El suc que li estan treient a la història del Chávez i el rei és senzillament monumental  Jo sóc un dels animals Jo sóc un dels animals Miquel Bauçà (2001) S'escauen avui diversos aniversaris que no haurien de passar desapecebuts encara que jo en voldria destacar únicament dos, de dos grandíssims exponents de la cultura catalana, un en espanyol i l'altra en català: en un 13 de novembre de 1929 nasquè Jaime Gil de Biedma; i el mateix dia, però de 1952 ho feu Maria Mercè Marçal.  La mort és el remei a tots els mals, però no l'hem de fer servir fins l'últim moment. Molière (1622-1673)  Per la transgressió dels mots comuns, il·luminar espais poc coneguts del ser, i aprendre el que hem viscut, esforç d'una memòria. Tornar a la pàtria per uns camins perduts, endins del bosc. Entrar en el misteri, divers, de tot origen per la paraula. Josep Maria Fulquet: ART POÈTICA (dins de : De plata pur, ANGLE EDITORIAL, Barcelona, 2007))  No suposis massa ràpidament que el teu enemic és un salvatge per sol fet que sigui enemic teu.
Si la República proclamada el 14 d'abril de 1931 havia donat alguna
alegria al Bakunin de Planes, que no sabia un borrall de política ni
volia saber-ne perquè li produïa rodaments de cap, fou l'encàrrec del
nou alcalde (...): enrunar la paret que dividia els difunts del
cementiri municipal en dues categories i arraconava els que l'Església
considerava indignes de la terra sagrada en un recinte (...) que els
vilatans anomenaven amb amargura el "corralet". (...) Aquell migdia del 1939, després de quedar arrebossat amb la pols aixecada pels vehicles amb què la família Torres i Camps regresava a la vila, el Bakunin de Planes tornava a dur clavada al cor l'espina que s'havia tret quan la proclamació de la República. Baixava del cementiri, enlairat en un turó als afores de la vila enmig del silenci dels bancals d'oliveres, a on havia anat per ordre del capellà, el primer de la vila després de la guerra civil, a pujar un altre cop la paret enrunada feia uns anys. Encara sentia les paraules de l'enterramorts, que el contemplava des de l'ombra del mateix xiprer, quan ell col.locava el darrer totxo: -Els acabes de fotre una altra vegada a l'infern, Bakunin. Però no et tiris cap pedra al fetge; ells es trobaran millor amb el diable que nosaltres amb Franco. Jesús Moncada: Camí de sirga  Les coses no són necessàriament veritat per més que hi hagi homes que morin per elles.Oscar Wilde 
Quant als que volen saber quin és el nostre parer sobre alguna qüestió, ho fan amb més curiositat de la que cal ja que en cap discussió no hi ha de prevaldre tant la força de l'autoritat com la de la raó: perquè fins i tot l'autoritat d'aquells qui es declaren mestres és sovint un obstacle per als que volen aprendre, pel fet que s'acostumen a bandejar les pròpies opinions i sonen per bones les sentències d'aquells qui admiren; i, certament, no aprovo el que ens diuen dels pitagòrics que, en ésser interrogats sobre el perquè d'alguna opinió prèviament afirmada en una discussió, tenien per norma respondre "ho deia ell"; "ell" era Pitàgoras: els prejudicis tenien tanta força que l'autoritat triomfava fins i tot sense raons.
M.T.Ciceró: De la naturalesa dels déus, llibre I  No hi ha res menys apropiat per aproximar-se a una obra d'art que les paraules de la crítica: sempre se’n deriven malentesos més o menys desafortunats. Les coses no són tan comprensibles ni tan formulables com se'ns vol fer creure sempre; la major part dels esdeveniments no es poden dir, es desenvolupen en un àmbit on mai no ha penetrat cap paraula. Sobretot, demani's en l'hora més callada de la nit: ¿He d'escriure?
[...] si li fos permès de respondre aquesta seriosa pregunta amb un
fort i senzill "he de", construeixi la seva vida en funció d'aquesta
necessitat; la seva vida, fins i tot en les hores més indiferents i
insignificants, ha d'ésser un signe i un testimoni d'aquest impuls.
Després, acosti's a la natura i intenti dir com el primer home què veu
i experimenta, què estima i perd.  Imagina un món en el què generacions d'éssers humans arriben a creure
que certes pel·lícules van ser fetes per Déu, o que un software
específic va ser codificat per Ell. Imagina un futur en el que milions
dels nostres descendents assassinen a altres tants per interpretacions
diferents de "La Guerra de les Galàxies" o el Windows 98. Hi hauria res
de més ridícul? Doncs això no seria gaire més ridícul que el món en què
vivim. |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Els meus enllaçosABANS (LA VIDA PRèVIA)
ARA TAMBé ESCRIC AQUí
BLOCS I WEBS DE LITERATURA, LITERATURES, AUTORS, LLIBRES I SIMILARS
FOTOGRAFIA (ENCARA QUE JO NO EN SàPIGA)
JO MATEIX
MúSIQUES
PER ON PASSEJO...
UN ALTRE MóN éS POSSIBLE
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
L'amistat, com el crèdit, és més gran com menor l'ús que se'n fa.