Onze de setembre
Ara que li queden pocs minuts al dia 11 de setembre de 2007, aprofito per reflexionar sobre la qüestió nacionalista, catalanista, sobiranista, o l’isme que hom prefereixi.
Ho he dit en altres llocs. No em considero espanyol, ni tinc ganes de ser-ho. Per tant, si mai és dóna una circumstància que ho propicii, seré dels que optaran per prendre un camí divergent del de la resta de l’actual estat.
Ho he dit en altres llocs. No em considero espanyol, ni tinc ganes de ser-ho. Per tant, si mai és dóna una circumstància que ho propicii, seré dels que optaran per prendre un camí divergent del de la resta de l’actual estat.
Ara bé, un té un pecat d’origen: que es considera d’esquerres (ja sé que hi ha alguns racionalistes i "nacionalistes" de dretes que ho consideren un signe de manca d’intel.ligència, però què hi farem!). I per
tant, que no veuria amb bons ulls una hipotètica independència del país
(dels "països" ja seria la reòstia!) si ha de ser tutelada pel Banc de
Sabadell i la Caixa, per més que hi tingui els seus minsos estalvis
allà custodiats, i si ha de tenir el vist i plau del Fons Monetari Internacional,. I a un, certes convergències suposadament
sobiranistes, li provoquen allò que en castellà en diuen "un
sarpullido". Entre altres coses perquè no són creïbles.
De totes formes, tot és opinable, i per tant les meves idees són meves i ja està. En tot cas, que suposo que, a diferència de tots els intel.lectuals i professionals que han format una determinada plataforma que no pot tenir aquest nom i que per això se’n diu "centre d’estudis", a mi m’importa més el contingut que no pas el nom.
El meu model social (i nacional, si ho voleu dir així) no és la reproducció en petit dels estats europeus actuals. Em faria pànic que obliguessin als meus fills (bé, segurament als meus fills ja no, però potser als nets) al palplantar-se al davant de la bandera, per més quadribarrada i estelada que fos, a cantar "Els Segadors" abans d’entrar a l’escola: això ja ens ho havien fet amb el Cara al Sol. Com no voldria que els fessin aprendre més les comarques i les seves capitals, fins que ens assegurin que no les tornaran a canviar ni en faran de noves. I sobre tot, em faria pànic que s’expliquessin llegendes com si fossin fets històrics i que es faci retrocedir la història de Catalunya al paleolític superior, com si els troglodites parlessin català i tinguessin consciència nacional.
L’única raó per la que és justificable, avui en dia, l’independentisme és per fer desaparèixer els nacionalismes. El dels "altres" i el "nostre". Vull dir que, com més sobiranista sóc, menys nacionalista em sento.
tant, que no veuria amb bons ulls una hipotètica independència del país
(dels "països" ja seria la reòstia!) si ha de ser tutelada pel Banc de
Sabadell i la Caixa, per més que hi tingui els seus minsos estalvis
allà custodiats, i si ha de tenir el vist i plau del Fons Monetari Internacional,. I a un, certes convergències suposadament
sobiranistes, li provoquen allò que en castellà en diuen "un
sarpullido". Entre altres coses perquè no són creïbles.
De totes formes, tot és opinable, i per tant les meves idees són meves i ja està. En tot cas, que suposo que, a diferència de tots els intel.lectuals i professionals que han format una determinada plataforma que no pot tenir aquest nom i que per això se’n diu "centre d’estudis", a mi m’importa més el contingut que no pas el nom.
El meu model social (i nacional, si ho voleu dir així) no és la reproducció en petit dels estats europeus actuals. Em faria pànic que obliguessin als meus fills (bé, segurament als meus fills ja no, però potser als nets) al palplantar-se al davant de la bandera, per més quadribarrada i estelada que fos, a cantar "Els Segadors" abans d’entrar a l’escola: això ja ens ho havien fet amb el Cara al Sol. Com no voldria que els fessin aprendre més les comarques i les seves capitals, fins que ens assegurin que no les tornaran a canviar ni en faran de noves. I sobre tot, em faria pànic que s’expliquessin llegendes com si fossin fets històrics i que es faci retrocedir la història de Catalunya al paleolític superior, com si els troglodites parlessin català i tinguessin consciència nacional.
L’única raó per la que és justificable, avui en dia, l’independentisme és per fer desaparèixer els nacionalismes. El dels "altres" i el "nostre". Vull dir que, com més sobiranista sóc, menys nacionalista em sento.