Uns dies a Egipte (10): Saqqara, les Piràmides i l’Esfinx
El dos darrers dies de viatge els vam dedicar a El Caire i els seus entorns. Vam alterar una mica l’ordre previst per l’agència i vam deixar Giza i Saqqara per al darrer dia. El que més ens va impressionar va ser pensar, davant de les piràmides i l’esfinx que estàvem davant de construccions de gairebé cinc mil anys d’antiguetat.
A Saqqara hi ha un petit museu al qual gairebé no hi entra ningú que guarda peces de les primeres dinasties i que aconsello que no us perdeu si mai us deixeu caure per allà. Aquí a Saqqara és on es troben les piràmides esglaonades i algunes tombes, tant de faraons com de nobles per arribar a les quals cal fer una petita passejada per un terreny absolutament desèrtic que et fa sentir com els exploradors de tombes dels documentals de la BBC. Vam entrar en una tomba molt ben conservada, la del noble anomenat Ty, que guarda relleus i pintures molt ben conservats, amb impressionants escenes de la vida agrícola del país.
Les piràmides de Giza són, per altra banda, un espectacle, encara que la quantitat de gent que s’hi passeja el desmereix una mica. Ens vam fer la típica foto que simula que estem agafant una de les piràmides, que no posaré per evitar l’escarni públic del fotografiat (que no sóc jo) i vaig seguir el consell de l’Ahmed en el sentit de no entrar a la piràmide si no n’estava molt convençut (problemes de pressió). Des de Giza, forçant una mica la vista -i enmig d’una boirina provocada per la calor i la contaminació- es veuen vàries de les piràmides de Saqqara. Però, certament, la imatge de la piràmide de Khefren amb l’esfinx al davant, és una de les que es queden fixades a la retina durant molts dies… o molts anys.
A Saqqara hi ha un petit museu al qual gairebé no hi entra ningú que guarda peces de les primeres dinasties i que aconsello que no us perdeu si mai us deixeu caure per allà. Aquí a Saqqara és on es troben les piràmides esglaonades i algunes tombes, tant de faraons com de nobles per arribar a les quals cal fer una petita passejada per un terreny absolutament desèrtic que et fa sentir com els exploradors de tombes dels documentals de la BBC. Vam entrar en una tomba molt ben conservada, la del noble anomenat Ty, que guarda relleus i pintures molt ben conservats, amb impressionants escenes de la vida agrícola del país.
Les piràmides de Giza són, per altra banda, un espectacle, encara que la quantitat de gent que s’hi passeja el desmereix una mica. Ens vam fer la típica foto que simula que estem agafant una de les piràmides, que no posaré per evitar l’escarni públic del fotografiat (que no sóc jo) i vaig seguir el consell de l’Ahmed en el sentit de no entrar a la piràmide si no n’estava molt convençut (problemes de pressió). Des de Giza, forçant una mica la vista -i enmig d’una boirina provocada per la calor i la contaminació- es veuen vàries de les piràmides de Saqqara. Però, certament, la imatge de la piràmide de Khefren amb l’esfinx al davant, és una de les que es queden fixades a la retina durant molts dies… o molts anys.