Uns dies a Egipte (5): les postes de sol al Nil
Més enllà de l’experiència que representa enfrontar-se a la monumentalitat de l’arquitectura o de la pròpia història d’una civilització que va durar gairebé tres mil anys, o fins i tot més enllà del xoc cultural que representa intentar penetrar en el caos vital que defineix El Caire, hi ha un fet que resulta difícil de definir i que constitueix una mena d’experiència estètica i que m’atreviria a dir que desperta en qui ho contempla sensacions pròximes a l’espiritualitat. M’estic referint a les postes de sol al Nil. Alguns dies les vam observar des del creuer, altres des d’un hotel, altres des d’algun dels conjunts de ruïnes que vam visitar.
A l’antiga cultura egípcia el lloc de la posta del sol, occident, era el lloc dels morts, de la mort, on la vida s’amagava. Per aquest motiu els conjunts funeraris estan a la riba occidental, és a dir a ponent, mentre que els llocs “de vida” estan a l’oriental, o sigui on neix el dia.
Vam fer aquesta foto a Kom-Ombo, entre Aswan i Luxor i encara que segurament no vam ser capaços de recollir tota la majestuositat del fet, és possible que pugui transmetre, encara que sigui parcialment els sentiments de què parlo.
A l’antiga cultura egípcia el lloc de la posta del sol, occident, era el lloc dels morts, de la mort, on la vida s’amagava. Per aquest motiu els conjunts funeraris estan a la riba occidental, és a dir a ponent, mentre que els llocs “de vida” estan a l’oriental, o sigui on neix el dia.
Vam fer aquesta foto a Kom-Ombo, entre Aswan i Luxor i encara que segurament no vam ser capaços de recollir tota la majestuositat del fet, és possible que pugui transmetre, encara que sigui parcialment els sentiments de què parlo.